Blog de Bruno

Segona recomanació de l’any amb una novel·la negra de les bones. Sempre he confessat que aquest gènere no m’agrada especialment, però en aquest cas, haig de dir, que el que m’agrada molt és l’autor. Jordi Solé és per a mi un autor consolidat i que no ha publicat cap novel·la dolenta ni regular. Totes són excel·lents i, no obstant això, potser hi ha lectors que encara no ho coneixen. Per aquesta raó, encara que LA NIT DE DAMBALLAH va ser publicada en català per Columna fa anys, una editorial com A l’inrevés, especialista en gènere, no ha volgut malgastar l’ocasió de publicar aquesta novel·la en castellà, encara que sigui anys més tard, atès que té qualitat i un ritme endiablat que et manté en la justa tensió perquè la novel·la no decaigui. Així ens la presenten els seus editors:

Matinada, Zona Franca de Barcelona. En la ràdio del cotxe patrulla de Lluís Artigas sona un 10-50: «Algú l’ha palmada». La víctima resulta ser una jove nigeriana brutalment assassina seguint el que resulta ser un ritual vudú. Artigas, un agent cremat i sota sospita de ser corrupte, emprendrà una inesperada cerca dels responsables d’aquest crim. La seva única aliada serà Mónica Vidal, una periodista que necessita una història com l’aire que respira i a qui també assetgen els seus propis dimonis.

La nit de Damballah és una novel·la magistralment escrita, amb el pols narratiu dels clàssics del gènere, amb el to irònic i la mirada dura, cínica a vegades, incisiva sempre dels millors narradors de la novel·la negra més descreguda, més de carrer, Jordi Solé ens mostra una Barcelona escairada i greixosa per la qual pul·lulen personatges en els quals no sempre reparem, encapçalats per un policia, Lluís Artigas, cridat a convertir-se en mític antiheroi, que a més ens confirma al seu autor com una de les veus més excel·lents del nostre panorama narratiu.

Només em queda afegir que espero que aquesta vegada la novel·la tingui el reconeixement que mereix, perquè és boníssima.

Començar l’any recomanat una novel·la que em va encantar quan la vaig rebre, i que hem hagut d’esperar bastant perquè sortís a la llum per tema de dates, em fa especial il·lusió.

A més, Francesc Soler és un autor que ja ens va sorprendre amb la seva novel·la BARCELONA DEMÀ O AQUESTA TARDA, però EL SOMRIURE DELS DOFINS, aquesta nova aposta de Columna per l’autor i la seva literatura, és un altre gènere molt diferent i que espero que pugui arribar a un gran públic, com es mereix. Aquesta vegada és una novel·la d’iniciació, de descobriment del món i de la mateixa identitat. El protagonista narra la història de la seva infància, adolescència i joventut sent un nen sensible, condemnat a créixer en un ambient opressiu en un poble petit entre els anys 80 i 90. Ens explica com va poder superar el dolor i celebrar la vida gràcies a l’amistat amb dues dones fantàstiques, gràcies als llibres, i a la seva capacitat de resiliència innata.
 
Una història tendra, ben escrita i que arriba en un moment on les històries LGBTIQ+ tenen un espai privilegiat dins del món literari, perquè per sort el món avança i les noves generacions miren les coses des d’una altra perspectiva, sobretot en temes com la sexualitat. No obstant això, aquesta no és una novel·la de gais, només per a gais, si no és una novel·la brillant i necessària, que tothom hauria de llegir i que estic segura gaudiria, perquè tothom es pot sentir identificat amb el protagonista. Mentre avances en la lectura, avances en tantes coses importants de la vida que no pots quedar-te indiferent front aquesta història pròxima i dura, però que brilla amb llum pròpia.

Comença un nou any i tots tenim milions d’expectatives per al que vindrà, la qual cosa és lògica. No obstant això, m’agrada mirar enrere, veure d’on vinc i agrair a l’any passat totes les coses bones que m’ha donat i fins i tot les dolentes, ja que moltes vegades del que considerem “dolent” podem aprendre una cosa positiva. Així que ens acomiadem del 2022, per a mi un any molt productiu i estable, per entrar al 2023, amb el desig de viure al màxim, de continuar intentant viure en el present, d’estar contenta amb el que tinc, amb el que faig i de poder donar a la gent que m’envolta el que necessiten.

He après molt d’això llegint als nostres autors de no-ficció, que en diferents temes m’han proporcionat les eines necessàries. L’objectiu és viure la vida feliç i en pau amb tu mateix, saber afrontar els obstacles que poden venir, de manera que un cop creguis que has arribat al cim, puguis continuar escalant, com el meu amic i autor Francesc Miralles m’ha animat a fer en la seva felicitació de Nadal.

Així que avuí us convido a descobrir aquests títols, tots ells genials, per tal que el 2023 sigui un any excepcional per a cadascun de vosaltres.

Des de l’Agència Literària Sandra Bruna els desitgem el millor i esperem poder compartir més llibres amb cadascun de vosaltres. Feliç Any Nou i feliç lectura!

1. La vida empieza cada día de Anne Igartiburu
2. Los doce códigos del amor de Elva Abril
3. La ley del reflejo de Xavier Guix
4. Dinerograma de Nacho Mühlenberg
5. Geniotipo de Tony Estruch
6. Namasté de Francesc Miralles y Héctor García 
7. El hábito hace al monje de Sonia Rico

El mes de desembre és època de fer balanç, i la veritat és que durant aquest 2022 m’he parat moltes vegades a pensar sobre tot el viscut entre 2020 i 2021. La realitat va superar la ficció amb escreix, i crec que potser ens hem oblidat molt aviat de tot el succeït.

La meva intenció no és furgar en la ferida, però sí que crec que no hem d’oblidar allò que no vam poder fer durant aquest lapse i l’enyorança que ens va provocar, com no poder reunir-nos amb els nostres i fer-los una abraçada. Aquest serà el primer Nadal “normal” i la veritat és que jo me les agafo amb moltes ganes perquè podrem estar tots junts, de nou, els que afortunadament estem. És meravellós, i alguna cosa que vaig aprendre, és que s’ha de viure cada moment com a únic. El que m’agrada recordar és com la lectura va ajudar a moltes persones al fet que aquest 2020 no fos tan terrible, i va ser un dels plaers que molts van descobrir en un moment dur i que no l’han abandonat, i espero que no ho facin mai perquè en el moment que el món es parava, les històries seguien allí, donant-nos aquest aire que el virus ens llevava.

Per això, vull recordar-vos els millors títols de ficció d’aquesta temporada perquè continuem agafant aire i regalant aquestes grans històries que ens donen vida.

1. AL LLAC de Maria Barbal
2. L’IMPORTANCIA DEL TEU NOM de Clara Peñalver
3. LA CLAU DE LES ESTRELLES de Marta Quintin
4. LA PADRINA DE GUERRA de Jose Antonio Lucero
5. OLIMPIA de Laura Mas
6. AIXÒ NO ES DIU de Alejandro Palomas
7. FRANCESCA DE BARCELONA de Laia Perernau
8. ENS RECORDARÁN de Carla Gracia
9. LA CIUTAT DE LA MORT de Vanesa M. Migliore
10. SI JO EM PERDO de Victor Amela

Una de les paraules més utilitzades durant les festes nadalenques és il·lusió. Sobretot, els petits de la casa viuen amb aquesta emoció a flor de pell. Papa Noel i els reis Mags són els encarregats de portar regals i això sempre és un punt a favor d’aquesta il·lusió desmesurada, però ara que tinc l’oportunitat de dir el que sempre he sentit, a mi Nadal sempre m’ha agradat per altres coses, perquè els millors regals són els que no s’emboliquen. Recordo els menjars en família, quan estàvem tots, encara recordo la sopa de la meva àvia el dia de la Nit de Nadal, els millors canelons el dia de Sant Esteve, i com m’encantava aquell peix arrebossat amb tant d’amor. Admiro les ganes de tots els membres de la meva família perquè tots estiguéssim feliços al voltant de la taula compartint, només compartint un menjar, i la nostra companyia. Per a mi, la il·lusió, era aquesta, més que els regals que poguessin fer-me, i es d’ença ben petita que tinc aquest sentiment. Haig de confessar que no feia mai un lleig als regals quan arribaven a casa, perquè aquesta il·lusió era també compartida amb qui els portava i els feia. Soc una friki del Nadal, sempre m’empasso totes les pel·lis americanes del tema, prendria xocolata calenta tot el dia, i posaria la casa plena de llums. Per a mi, sempre va ser una època feliç.
 
A més, a mi sempre m’ha agradat més regalar que rebre regals, per això seria una fantàstica Mama Noel o una reina Maga extraordinària. I si pogués triar, sé que sempre en el meu sac de sorpreses hi hauria llibres, perquè els llibres ens ajuden a viure. Per tant, des d’aquí demano al papa Noel i als nostres reis Mags que s’en recordin d’aquest regal tan preuat, que són les bones històries. Sobretot, per als més petits, que si els endinsem a aquest món meravellós de la lectura, després ja no voldran sortir. Es una fantàstica addició. Per tant, us faig un repàs dels llibres que encara estan en el mercat i que són ideals per a regalar als més petits de la casa.
 
Enguany hem recomanat uns quants llibres il·lustrats com SOFÍA I LA PARAULA SALVATGE de Puri Hernández, A LES TEVES SABATES de Meritxell Garcia, EL PAÍS DELS OCELLS SENSE ALES de Nadia Ghulam, LA TERRA DELS NÚVOLS de María Barbal, o EL MERAVELLÓS MÓN DELS LLIBRES d’Ana Alcolea. També hem recomanat llibres per a llegir en família com a CONTES PER A TENIR VALOR de Àlex Rovira i Francesc Miralles o 101 CONTES EMOCIONANTS de Gabriel García de Oro, a més de llibres per als que ja trien les seves lectures com LA PANDILLA CANICA Y EL MISTERIO DEL CÁLIZ DE FUEGO de Sacha Azcona,  ASTROLOVE d’Esther Sanz, RAQUEL PRIS de Gabriel García de Oro i TOTA LA VERITAT SOBRE L’ABOMINABLE PUNXACULS de Joan Pau Hernández.
 
Us animo a visitar les llibreries en aquests dies, són llocs amb màgia. Penseu que un llibre és un dels millors regals que poden fer-se, i que són per a tota la vida. Qui no recorda les històries que ens llegien de petits? Aquest llibre que fèiem que el papa o la mare ens llegís una vegada i una altra cada nit? No perdem aquest costum, perquè animant als més petits a llegir, tenim una petita esperança que el món sigui millor.