LA PRIMAVERA DELS INDIGN@TS
Un dia de maig, de cop i volta, va començar a concentrar-se gent a les places de totes les ciutats espanyoles. Eren persones que acudien a un reclam llançat des de les xarxes socials, un reclam que cridava a reunir-se per expressar el primer sentiment que provoca la injustícia: la indignació. Una indignació concitada, essencialment, per una salvatge crisi econòmica mundial, filla de l'especulació financera i de la corrupció política.
Primer van ser-ne pocs, l'endemà més, i després el seu creixement o disminució ja només va dependre de tots ells, d’allò que passava a les places i del que passava fora. Més enllà de creences o de pertinences, els «indignats» van aconseguir que s'obrís un debat, que tothom es plantegés qüestions que, gràcies a ells, han abandonat l'estat latent i han entrat a casa nostra com una ventada.
Els «indignats», amb més o menys encert segons els parers, ens han organitzat l'assaig d'una nova pràctica política.
