LES ALES DE LA NADIA
Conec la Nadia Ghulam des de fa més de deu anys i és una de les millors persones que he conegut. Va néixer a Kabul, Afganistan, on va passar la seva infància i adolescència, la qual va ser duríssima, atès que es va fer passar pel seu germà, que va morir, per salvar la seva família, fins que al 2006 va abandonar el país i viu com a refugiada a Catalunya. Treballa com a educadora social i és activista dels drets humans i de la pau. Mai ha deixat de lluitar pel seu país i per la seva família Afgana. Ha fundat l’associació Ponts per la Pau amb la qual ajuda a nens i nenes de Kabul per tal que puguin tenir una oportunitat, la que ella no va tenir, a través de l’educació, malgrat la situació del país, el qual, lamentablement, ha tornat enrere i la Nadia reivindica més que mai que tots hem de fer alguna cosa. El seu llibre EL SECRET DEL MEU TURBANT, publicat per Columna i Planeta, el qual porta més de deu anys en el mercat i onze traduccions, és la seva història real, la qual tots hauríem de llegir per saber com es vivia a Afganistan i perquè després de les últimes notícies del país, torrentades de gent ha volgut abandonar-lo i convertir-se en refugiats en qualsevol lloc on el dolor i l’abús no existeixin. Molts de nosaltres no podem ni imaginar aquesta sensació, però quan la Nadia ho explica, et posa els pèls de punta a la vegada que et remou l’esperit lluitador que ella va tenir i que avui manté més que mai.
Aquesta setmana surt a la venta el seu primer llibre infantil, il·lustrat per Mona Brunet, EL PAÍS DELS OCELLS SENSE ALES, publicat per La Galera en català i castellà, on la Nadia ha intentat parlar de les persones que fugen per tenir una llar i un lloc on resguardar-se. El dedica als refugiats, al seu país, als nens més vulnerables i a totes les persones que, una vegada i una altra, han de lluitar per tal que les seves ales creixin, per a volar i per a trobar un niu. Un llibre que va començar a escriure el 2019 i que veu la llum just en aquest moment tan convuls pel seu país natal, però tan necessari per tal que aquells que vivim en un món amb comoditats i podem escollir quan i com fer les coses agafem consciència necessària des de petits. Un llibre que tots els pares haurien de llegir als seus fills per conèixer a la petita Bibí i la seva família que viuen feliços en el país dels ocells sense ales. Però un dia apareixen en el cel centenars d’aus diferents, ocells alats, que es veuen superior a ells i no respecten res. La vida canviarà per a tots aquells ocells que fins llavors havien viscut tranquils. El foc i la por comencen a arrasar-ho tot, els ocells alats fugen sense ajudar als demés, però, com podran els ocells sense ales evitar el foc, han de fugir per a sobreviure. La Bibí decideix corre sense mirar enrere, es fabrica unes ales amb talls i fulles que l’ajuden a elevar-se una mica, però la pluja i el vent les destrossen. Sola no ho aconseguiria. Qui ajudarà a la petita Bibí a superar les seves pors i emprendre aquest llarg viatge? Sempre hi ha algú bo, això necessito pensar, que et dona un cop de mà, en aquest cas, unes ales per ajudar-te a volar.
La Nadia és una lluitadora nata i, amb aquest llibre, no només aprenem sobre l’amistat, el valor i pensar en els altres, sinó també, reflexionarem sobre un País que torna a estar en les mans que no toquen i necessita de tots nosaltres per tal de no tornar enrere.
La compra d’aquest llibre és un primer gran pas ja que la lectura sempre ajuda a fer-nos millors.