Blog de Bruno

Ha arribat la primavera una altra vegada i, amb ella, els nostres compromisos literaris de sempre, la fira de Bolonya, la de Londres i el Sant Jordi. Els canvis estacionals fan mella en el cos i, encara que a mi m’encanta que s’allargui el dia, hi hagi més sol i tot el que comporta anar cap al bon temps, també he de dir que cada cop més noto aquest canvi anímic que et fa estar una mica més baix de moral. Però com sempre, hem de donar-li la volta a les coses i veure-les en positiu , així que encara que coincideixin dues fires grans hem de pensar en l’oportunitat que ens brinden de que els nostres autors viatgin, i Sant Jordi, aquell dia tan màgic en el que els carrers s’omplen de roses i llibres és realment gratificant i una altra oportunitat genial perquè els llibres arribin al lector final. (more…)

Gairebé tots formem part d’una comunitat de veïns, excepte aquells qui tenen la sort de viure en una casa solitària, tot i que segur que a prop hi ha algun veí, aquell que mira per la finestra, o que surt a passejar el gos a la mateixa hora. No em negareu que les reunions de veïns són gairebé sempre d’allò més avorrit, hi ha discussions ridícules i no es va al gra. Tot i això, tenir bons veïns és important, inclús arribar-los a conèixer una mica també, ja que és la gent amb qui cada matí et creues a l’ascensor i, encara que hi comparteixes només converses banals, d’alguna manera formen part de la teva vida. (more…)

Una altra setmana molt moguda, hi ha el conclave en el que s’ha escollit el nou Papa, que seria l’últim, pel que sembla, i això obre ja un debat important de què serà de l’Església en el futur, si és que en té, ja que el debat també és obert quan es posa sobre la taula el que pensem uns i altres del paper de l’Església actual. (more…)

A vegades penso que la vida dóna moltes voltes, però sobre un mateix eix, d’un temps cap aquí m’he retrobat amb diferents amics del passat, i no pel “boom” de les xarxes socials, com molts podríeu pensar, sinó per les casualitats de la vida, a vegades rares, o fins i tot màgiques. I quan no és ni una, ni dues, sinó més vegades, penso que la vida és com un pèndol que va i ve per oferir-te segones oportunitats amb aquella gent que en el passat no has sabut aprofitar. (more…)

Hola, Bruno!

Ja fa temps que et volia escriure, però entre una mica de reserva inicial (això d’escriure sempre té dues cares) i un bastant de malaptesa informàtica, arriba novembre i tot just envio la primera salutació.

Deixa’m explicar-te que escric al Diari de Vilanova i la Geltrú i faig classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i, entremig, em barallo amb les novel·les. Gràcies a les teves mestresses, ja en tinc una en marxa a l’editorial Columna, “La noia del descapotable”. Espero que t’agradi.
Ara que ja ens coneixem, de tant en tant t’enviaré notícies meves, del Diari de Vilanova o de l’Escola de l’Ateneu. Hi ha un article que et volia enviar, però l’altre dia el meu ordinador va fer “blop” i es va morir, i ara hauré d’esperar a veure si ressuscita.
Molts records, i bona lectura, i bona escriptura!!!

Maria Rosa Nogué