Quantes fires i quantes anècdotes podria explicar de cada any. He de confessar que cada cop que em tocar marxar cap a Frankfurt no tinc ganes d’anar-hi, ja són moltes fires, i són cansades, a més, no m’agrada separar-me de la família, encara que sigui per quatre dies, però tots aquests sentiments canvien un cop soc allà. (more…)
Blog de Bruno
Sandra Bruna Agència Literària
UN FRANKFURT MÉS, I AMB AQUEST JA HA ARRIBAT EL NÚMERO 20!
I DE SOBTE UN ADOLESCENT A CASA
Encara no tinc un adolescent a casa i per tant no puc opinar sobre si és dur o no ho és, però sí que puc afirmar que els pares i mares que conec, alguns ja amb adolescents, “pateixen” per diferents aspectes. El que més preocupa són les companyies, amb qui van i què fan, perquè segons m’expliquen arriba un dia que deixen d’explicar-te les coses, o només n’expliquen algunes, i per tant perds aquest “control” que fins a cert punt els mantenia tranquils. No obstant això, amb els temps que corren les famílies tenen els fills a casa molt més temps que abans, per tant l’adolescència és llarga i es converteix en joventut moltes vegades, i per tant la convivència ha de ser bàsica per poder viure aquest període de la millor manera possible per a tots, no només per una de les parts sigui la que sigui. (more…)
EDUCAR NO ÉS AVORRIT, POT SER DIVERTIT
Els nens no neixen amb un manual sota el braç, i molts pares ho haguéssim necessitat i molts ho necessitaran, no obstant això aplicar el sentit comú és el que ens hauria d’ajudar a fer que la relació pares-fills fos còmoda, tranquil.la, complaent. (more…)
DE L’AMOR A l’ODI HI HA UN PAS
L’amor, gran paraula i gran concepte, el qual té mil formes i mil maneres de manifestar-se. El que gairebé tots afirmaríem és que sense amor no es pot viure. Primer l’amor dels pares i de la família, que entenc que en cada cas pot ser diferent però, a la meva manera de veure, sempre important, gairebé imprescindible. (more…)