Blog de Bruno

De guerres n’hi ha hagut sempre, lamentablement, però al segle XXI hauríem d’haver-ne après més. Aquest any 2015 està sent dur en aquest aspecte. Després del final de la Guerra Freda, les guerres actuals maten i desplacen a persones i són més complicades d’acabar. El món àrab fa por. L’Estat islàmic va capturar l’Iraq i Síria i va destrossar part de Gaza. Egipte també viu una repressió, i Líbia i Iemem no es poden ni veure. Així podríem seguir, amb mitja Àfrica, Ucraïna i molts altres llocs. És realment trist, perquè sabem que els conflictes entre els humans són inevitables, però potser hauríem d’haver après a dialogar i no acabar sempre amb les armes, que a la meva manera de veure no arreglen mai res, sinó que només empitjoren les coses.

La novel·la que avui us recomano és PONT DE CENDRA de Raül Romeva, publicada per Ara Llibres, i ens parla de l’absurd de la guerra i de la força de l’amor. Basada en la història real dels amants de Sarajevo i en les vivències del propi autor, que va ser testimoni de la crueltat de la guerra de Bòsnia, guerra que a molts ens va marcar ja al seu moment. Recordo llibres com EL DIARI DE ZLATA que em van commoure profundament, i ens van donar ja la visió absurda que el Raül sap reflectir a la perfecció. En aquest cas, la Dragana, una nena de deu anys que viu a Bòsnia en plena guerra, ens explica a través del seu diari la història del seu germà i la seva enamorada. Una parella que lluita en aquest marc tan complex contra la guerra i la intolerància religiosa, i al mateix temps pel seu amor. Aquesta història traspassa el temps i l’espai i conflueix de manera insòlita amb Natza, un altre personatge clau, i el seu viatge al volcà de la novel·la VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA de Jules Verne. La guerra, la mort, i el conflicte d’identitat enllacen les dues històries i les vides dels seus protagonistes, enfrontant-los a una realitat sorprenent i que no coneixien.

El Raül ha fet una novel·la igual de trepidant, amb aquesta part aventurera, que les seves dos obres anteriors: Retorn a Shambala i Sayonara Sushi, però com a novel·lista crec que ha fet un pas endavant sabent plasmar de manera elegant i propera la importància dels sentiments.

Una novel·la que arriba directa al cor.

Doncs ara imagineu-vos / que no hi ha cap estat / pel qual morir o matar-se, / ni déus que cridin sang. / Imagineu la terra / tota sempre en pau… / Podeu dir que somio, / però sé que no estic sol. / Veniu doncs amb nosaltres / i serà com un sol món

Aquest mes se celebra el dia del Càncer, una malaltia que és l’epidèmia del segle XXI. En el meu entorn ja conec a diverses persones que han caigut a la xarxes d’aquesta malaltia, i encara que sents parlar del tema, i veus que afecta a moltíssimes persones, i et sap greu, quan li toca a gent propera, amics, encara t’afecta més.

Sabem que cada vegada hi ha més gent que ho supera, que l’actitud és vital per fer-ho, però fa por veure les estadístiques. Per això avui és un plaer per a mi recomanar el segon llibre de la doctora Odile Fernández, autora de Mis recetas anti cáncer, i que ara publica GUIA PRÁCTICA PARA UNA ALIMENTACIÓN Y VIDA ANTICÁNCER. L‘Odile, metge de família que va vèncer un càncer d’ovari amb metàstasi, ens explica que l’alimentació pot ser vital per a la cura. Una autèntica Bíblia anti càncer perquè cada persona la pugui adaptar a les seves necessitats individuals.

Ningú no té una bola màgica per saber com pot evolucionar aquesta malaltia, però sí que podem fer coses per afavorir la prevenció, o si estàs en el procés de lluita, afavorir la cura. Per què no intentar-ho?

L’Odile és un exemple real, i conèixer-la és un luxe. Com ella, hi ha altres exemples de recuperacions extraordinàries, però lamentablement també hem perdut a molta gent lluitadora pel camí. Per aquesta raó, llibres com aquest són una ajuda enorme per a qualsevol persona, perquè tots hi estem exposats. Allò de “no em passarà a mi” ha canviat a la pregunta “per què no em passarà?”.

Hem d’estar ben informats, i aquest llibre, més els ànims, manyagues i abraçades de la gent que envolta a qui pateix la malaltia, són un bàlsam necessari. Per aquesta raó, aquest any la nostra festa solidària es dedicarà a l’ajuda dels nens amb càncer. Ens posarem la gorra i recollirem tot el que puguem per ajudar a l’Associació Afanoc que exerceix una gran labor per ajudar a les famílies amb nens amb aquesta malaltia.

Us esperem a tots en l’agència el dia 10 de desembre per posar-nos la gorra més solidària i literària per celebrar que LA LITERATURA ALIMENTA ESPERANCES.

Ho tornarem a aconseguir!

Estem vivint una situació política complexa des de fa ja uns anys i la cosa va en augment. No podem ignorar això que passa, i aquí no donaré cap opinió personal, però a la història s’han viscut molts moments convulsos, i alhora que avancem com a persones, hauríem d’avançar per saber com solucionar els problemes d’un país que ha passat i està passant encara per una forta crisi, amb una Europa liderada per una dona, però no absent de problemes, i amb uns ciutadans del món que necessiten canvis, aire fresc, com es va veure en les últimes eleccions municipals. Necessitem veure líders honestos, amb ganes de fer canvis i d’escoltar a la gent que els vota. Aquesta hauria de ser la finalitat d’unes eleccions justes, on cadascú exerceix bé el seu paper.

Als llibres sempre trobem referents que ens acompanyen, com és el cas de la nova novel•la de l’Elena Moya, LA CANDIDATA, que explica com l’Isabel San Martín es presenta a la presidència en les eleccions generals. La seva feina com a ministra d’Economia i algunes de les iniciatives que ha dut a terme li donen credibilitat i és la favorita a les enquestes. El seu referent, la Victoria Kent, una de les dones que va canviar el mapa polític d’Espanya durant la Segona República, és la seva principal font d’inspiració. Ella vol guanyar per ajudar la ciutadania, les dones, però s’ha d’enfrontar a múltiple problemes, perquè són molts els interessos creats, i els seus enemics no l’hi posen fàcil perquè gairebé ningú no creu que el país estigui preparat per tenir a una dona al capdavant del govern.

L’Isabel és un homenatge a totes les dones triades pels ciutadans que lluiten per defensar el que és just. Aquestes dones encara són poques al segle XXI. I aquesta és una novel•la excepcional, que ens mostra, de nou, les esferes del poder, i el veritable significat de l’ambició.

Una dona ha de lluitar molt més que un home, sempre, per guanyar, per estar a dalt, per liderar, i a més, la protagonista d’aquesta novel•la ha de bregar, en paral•lel, amb la seva vida personal, que s’enfonsa per moments.

Què fer en un moment així? Què és més important: el poder, els principis, la família o l’amor?

UNA LECTURA ABSOLUTAMENT NECESSÀRIA, AVUI MÉS QUE MAI i recomanada per l’Eduardo Mendoza, de la qual ens diu el següent: “UNA FÀBULA INTEL•LIGENT I AMENA QUE ES POT FER REALITAT MENTRE ES LLEGEIX. BRILLANT. CAL LLEGIR L’ELENA MOYA”.
Amb aquestes paraules d’un autor com l’Eduardo Mendoza i avalada per la qualitat i l’èxit de l’Elena Moya, que ha estat traduïda a Itàlia i al Brasil, jo només puc fer mutis pel fòrum, perquè tot està ja dit. No perdem aquesta oportunitat de conèixer a dues dones valentes, dins d’una novel•la que enganxa a cada pàgina, i que ens explica les seves històries, que són massa desconegudes per a molts encara, i que avui ens poden fer reflexionar a tots.

“En tots els moments de la meva vida hi ha una dona que em porta de la mà a les tenebres d’una realitat que les dones coneixen millor que els homes i en les quals s’orienten millor amb menys llums”. Gabriel García Márquez.

Què mengem és un tema que sempre  preocupa a tothom. Els pares volem que els nostres fills mengin bé, de manera saludable, sobre tot, però de vegades és una lluita inhumana que els  pares acaben per abandonar abans del que tocaria. Les dones volem menjar, però no engreixar-nos, i els homes cada cop més, també. Però en definitiva el que ens preocupa a la majoria és la salut, i què mengem té molta relació amb poder tenir una vida saludable, molts ja ho diuen: SOM EL QUE MENGEM, i per tant hem de mirar una mica aquest aspecte rutinari,  i intentar saber què ens convé, encara que després es puguin fer excepcions, o evidentment cadascú pot triar el que li sembli millor per a ell, i pels seus. Les imposicions mai són bones, siguin del color que siguin, encara que a alguns els hi sembli que sí.

Per això la Trinitat Gilbert ha fet un llibre, A LA TAULA I AL LLIT AL PRIMER CRIT, per a pares i mares preocupats pels hàbits alimentaris dels seus fills. No ens trobem davant un llibre sobre com fer-nos-ho perquè els nens mengin, sinó perquè mengin sa, conscientment, i creixin sans i amb uns hàbits arrelats. Sense caure en alarmismes gratuïts ni teories radicals, l´autora pretén que tots seguim unes pautes i les fem extensibles als nostres fills, però sense obsessionar-nos amb el tema. En resum, “Preocupa’t pel que menges cada dia i no pel que fas un dia de manera excepcional”. Un llibre que es llegeix en una revolada i del qual pots aprendre moltes coses, i si més no, almenys reflexionar-hi.

L´inici de curs és el moment ideal per poder fer un intent de menjar bé i millor, si creiem que hi ha alguna cosa que no fem bé, perquè els pares no naixem ensenyats, i llegir bons consells, sempre és un bon camí per aprendre.

“Un no pot pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no ha menjat bé” Virginia Woolf