MORALES VILLENA, GREGORIO

Gregorio Morales (1952-2015) va viure en primera línia la Moguda madrilenya, col·laborant des del primer número a “ La luna de Madrid ” i després organitzant les tertúlies de creadors del Cercle de Belles Arts, esperit que va plasmar en obres com “ La cuarta locura ” (1989), “ El pecado del adivino ” (1992), “La individuación” (2003) i “ Nómadas del tiempo ” (2005), títol amb què va abandonar la novel·la davant la necessitat d’acostar-se la vida des d’altres perspectives, de vegades transgressores i liminars , sempre heterodoxes. Durant aquest llarg “descens als inferns”, va publicar altres gèneres, com l’assaig (és autor d’una magna antologia eròtica de la literatura universal editada per Espasa) o la poesia (“Canto cuántico “, 2003, “ Sagradas palabras obscenas “, 2009), però a La Evavolución “-l’obra amb què va reprendre la seva vocació de novel·lista-, on va condensar l’experiència d’aquesta llarga etapa de reflexió i recerca, amb els seus inextricables laberints, les seves insondables avencs i les seves diàfanes perspectives . No en va la literatura era per a ell “el més avançat instrument de coneixement”, pauta que seguien també les columnes setmanals que va publicar al diari “Ideal” així com en el seu blog “El real invisible“.