Blog de Bruno

Aquesta pregunta me la vinc fent tota la setmana i per diverses raons. La primera, perquè després de veure el teatre-documental de la Nadia Ghulam, basat en el llibre EL SECRET DEL MEU TURBANT (Columna/Planeta), vaig tornar a tenir la sensació que ha estat un regal conèixer a una persona com la Nadia i poder ajudar-la en el seu camí per divulgar la seva història, com a exemple, perquè la Nadia està molt lluny de voler posar-se cap medalla, no obstant això vol ajudar al seu poble, a la seva família, ara que ella, després de molta lluita i d’afrontar realment situacions que jo no podria afrontar-les ni en somnis, està en un lloc una mica més “privilegiat” i intenta ajudar els qui s’han quedat a Kabul, els seus amics, la seva família. (more…)

Avui dia algú es prestaria voluntari a ajudar a algú altre per defensar els seus ideals i la llibertat? Existeix una solidaritat com la que el Jordi Cantavella ens explica a la seva novel·la EL BRIGADISTA (Rosa dels Vents)? (more…)

Quant temps fa que no escrius una carta de puny i lletra a algú a qui vols dir-li alguna cosa important? No sé si molts us ho heu parat a pensar, però a l’època en la qual la tecnologia ens ha desbordat a tots, alguna cosa com les cartes han quedat obsoletes i antigues, però què me’n dieu de la màgia que té escriure una carta? (more…)

Quan ets mare, és difícil imaginar-te els teus fills de grans o, més que difícil, voldries que el que que tu desitges es fes realitat. Saps que creixen, que es fan grans i que faran la seva vida, però voldries que fossin feliços, això primer de tot, i que si pogués ser estiguessin a prop teu, comptessin amb tu. (more…)

Avui dia, lamento dir-ho, però sembla que dir bon dia quan entres en un ascensor ple de gent, aixecar-te del seient d’un autobús per cedir-li el teu lloc a una persona gran o dir gràcies quan algú t’aguanta la porta per sortir de casa, siguin pràctiques fora d’ús, i no només entre la gent jove, sinó molts no tan joves et fan sentir fins i tot malament, quan ho fas, perquè se’t queden mirant com si fessis alguna cosa que no toca, i no és perquè els sorprèn, que podria ser també, sinó perquè en realitat joves i grans estan perdent les bases de l’educació (i disculpin que digui en aquesta ocasió “estan”, perquè aquí sí que jo no m’hi incloc), el que jo diria l’ABC, i hauríem d’anar amb cura amb això, perquè es comença per aquí i no sabem on s’acaba. Personalment, no m’agrada gens que la societat vagi encaminada per aquí. (more…)