A l’escola no podia suportar les matemàtiques, eren aquell os dur de rosegar que em va fer la vida impossible fins que no vaig poder canviar a lletres pures. Imagineu-vos doncs què significa per mi la FÍSICA QUÀNTICA, és una cosa inexplicable, incomprensible. En canvi, en conèixer la Sonia Fernández-Vidal, el concepte m’ha canviat. (more…)
Sempre que una novel·la històrica em recorda el moment actual, penso el mateix. Que poc que hem canviat i que tontos d’ensopegar sempre amb la mateixa pedra. He de confessar que la novel·la del Víctor Amela, EL CÀTAR IMPERFECTE (Ediciones B), m’ha emocionat i intrigat alhora. És una novel·la que es llegeix d’una revolada i que malauradament reflecteix que en totes les èpoques ha existit la corrupció, la cobdícia i l’ànsia de poder. (more…)
Potser aquesta setmana el blog sigui massa personal, però després de llegir el llibre de la Pilar Jericó PODEROSAMENTE FRÁGILES (Alienta), que avui us recomano, crec que és bo deixar una mica l’empremta de les experiències d’un mateix perquè aquestes ajudin als demés. Li explicava avui al Bruno que mai hauria cregut, ni tan sols imaginat, que podria muntar una empresa com la que tinc i que la meva personalitat de nena, molt nena, bastant tímida, amb moltes pors i fragilitat, a qui li agradaven les novel·les i les pel·lícules d’amor (a les quals ens dedicarem aquest trimestre amb el nostre nou Bruno seductor), tapaven aquella cara més forta, la de poder tirar endavant un projecte empresarial que encara avui em fa, a parts iguals, vertigen i il·lusió. (more…)
Ha arribat la primavera una altra vegada i, amb ella, els nostres compromisos literaris de sempre, la fira de Bolonya, la de Londres i el Sant Jordi. Els canvis estacionals fan mella en el cos i, encara que a mi m’encanta que s’allargui el dia, hi hagi més sol i tot el que comporta anar cap al bon temps, també he de dir que cada cop més noto aquest canvi anímic que et fa estar una mica més baix de moral. Però com sempre, hem de donar-li la volta a les coses i veure-les en positiu , així que encara que coincideixin dues fires grans hem de pensar en l’oportunitat que ens brinden de que els nostres autors viatgin, i Sant Jordi, aquell dia tan màgic en el que els carrers s’omplen de roses i llibres és realment gratificant i una altra oportunitat genial perquè els llibres arribin al lector final. (more…)
Gairebé tots formem part d’una comunitat de veïns, excepte aquells qui tenen la sort de viure en una casa solitària, tot i que segur que a prop hi ha algun veí, aquell que mira per la finestra, o que surt a passejar el gos a la mateixa hora. No em negareu que les reunions de veïns són gairebé sempre d’allò més avorrit, hi ha discussions ridícules i no es va al gra. Tot i això, tenir bons veïns és important, inclús arribar-los a conèixer una mica també, ja que és la gent amb qui cada matí et creues a l’ascensor i, encara que hi comparteixes només converses banals, d’alguna manera formen part de la teva vida. (more…)
