I DE SOBTE UN ADOLESCENT A CASA
Encara no tinc un adolescent a casa i per tant no puc opinar sobre si és dur o no ho és, però sí que puc afirmar que els pares i mares que conec, alguns ja amb adolescents, “pateixen” per diferents aspectes. El que més preocupa són les companyies, amb qui van i què fan, perquè segons m’expliquen arriba un dia que deixen d’explicar-te les coses, o només n’expliquen algunes, i per tant perds aquest “control” que fins a cert punt els mantenia tranquils. No obstant això, amb els temps que corren les famílies tenen els fills a casa molt més temps que abans, per tant l’adolescència és llarga i es converteix en joventut moltes vegades, i per tant la convivència ha de ser bàsica per poder viure aquest període de la millor manera possible per a tots, no només per una de les parts sigui la que sigui. (more…)