RETRUM: QUAN ÉREM MORTS
En Christian té 16 anys i, des de la mort del seu germà bessó, s’ha allunyat dels seus companys de classe i de la seva família. Passa el temps lliure sol, llegint poesia i escoltant en el seu i-Pod cançons tristes al cementiri de Teià.
Un capvespre veu acostar-se al cementiri, situat en un turó sobre el mar, dues noies i un noi vestits de negre. Porten una flor violeta a la solapa i la cara maquillada de blanc. Els nouvinguts l’amenacen i tracten de espantar-lo, però en Christian s’enfronta a ells. Impressionats per la seva reacció, els joves forasters es presenten com l’Alexia, la Lorena i en Robert.
En una conversa a la llum de les espelmes, li revelen que han format una ordre secreta, RETRUM, que es reuneix als cementiris amb un fosc objectiu…
Qui aspiri a afegir-s’hi s’ha de sotmetre a un desafiament: passar tota una nit sol al cementiri. Inspirat per les lectures i cançons sinistres que acompanyen la seva vida, en Christian s’ofereix a passar la prova a la nit següent.
Després de superar les hores amb més por de la seva vida, en Christian es lliurarà progressivament als estranys jocs de «l’ordre pàl·lida», com també es fa dir el quartet, mentre que l’Alexia comença a convertir-se en alguna cosa més que una amiga. Però com diu un vell proverbi àrab: «Qui truca repetidament a la porta, acaba entrant»…
Entra en la pàgina del llibre: www.retrum.cat.
