EL SOMRIURE DELS DOFINS
Començar l’any recomanat una novel·la que em va encantar quan la vaig rebre, i que hem hagut d’esperar bastant perquè sortís a la llum per tema de dates, em fa especial il·lusió.
A més, Francesc Soler és un autor que ja ens va sorprendre amb la seva novel·la BARCELONA DEMÀ O AQUESTA TARDA, però EL SOMRIURE DELS DOFINS, aquesta nova aposta de Columna per l’autor i la seva literatura, és un altre gènere molt diferent i que espero que pugui arribar a un gran públic, com es mereix. Aquesta vegada és una novel·la d’iniciació, de descobriment del món i de la mateixa identitat. El protagonista narra la història de la seva infància, adolescència i joventut sent un nen sensible, condemnat a créixer en un ambient opressiu en un poble petit entre els anys 80 i 90. Ens explica com va poder superar el dolor i celebrar la vida gràcies a l’amistat amb dues dones fantàstiques, gràcies als llibres, i a la seva capacitat de resiliència innata.
Una història tendra, ben escrita i que arriba en un moment on les històries LGBTIQ+ tenen un espai privilegiat dins del món literari, perquè per sort el món avança i les noves generacions miren les coses des d’una altra perspectiva, sobretot en temes com la sexualitat. No obstant això, aquesta no és una novel·la de gais, només per a gais, si no és una novel·la brillant i necessària, que tothom hauria de llegir i que estic segura gaudiria, perquè tothom es pot sentir identificat amb el protagonista. Mentre avances en la lectura, avances en tantes coses importants de la vida que no pots quedar-te indiferent front aquesta història pròxima i dura, però que brilla amb llum pròpia.