EL ÚLTIMO VAGÓN de Ángeles Doñate: visita a Mèxic.

El último vagón d’ Ángeles Doñate es va publicar el passat març sota el segell d’Umbriel. El llibre ha cridat l’atenció d’editors internacionals; de fet, Thiele Verlag (Alemanya), Giangiacomo Feltrinelli (Itàlia) i Kutu Yayinlari (Turquia) ja han adquirit els drets del llibre. Ángeles Doñate ha aprofitat el viatge a Mèxic, escenari principal de l’obra, per presentar el seu llibre i fer algunes entrevistes. Podeu llegir l’entrevista completa amb el diari La Jornada.

Una novel·la intimista i sentimental que aconsegueix emocionar-nos i enganxar-nos des de la primera pàgina. Una oda als professors, compromesos i amb vocació, capaços de sacrificar-se per l’ensenyament.

L’Ikal té 11 anys, és fill d’un obrer del ferrocarril i somia amb ser mestre. Admira al Chico, compta els tren que passen amb Tuerto, somia amb la Valeria, una campesina, i viu mil aventures amb en Quetzal, el seu gos. Tots són alumnes del Senyor Ernesto, a l’escola vagó Malinalli Teneplat, durant el curs que canviarà les seves vides. A la frontera d’enlloc, entre camps fruiters i vagons vells, trenta alumnes descubriran la vida gràcies a la passió d’un mestre que ha unit la seva sort amb la d’aquests joves amb les cartes marcades. Una foto en blanc i negre de tots ells, que dorm en un expedient oblidat de la Secretaria d’Educació, es convertirà anys després en el pitjor malson d’Huga Valenzuela, un brillant inspector. El mestre, ancià i quasi ceg, s’ha de jubilar. Demana el reemplaçament però alguns polítics creuen que ha arribat el moment de donar carpetada a un model educatiu passat de moda i inútil. Inútil? L’Hugo no n’està tan convençut i decideix tibar del fil. En un viatge que el portarà a retrobar-se amb el seu passat, haurà de jugar-se el seu futur, descobrint que hi ha empremtes que no es poden esborrar. Com les del primer amor o les del mestre, que a través de la curiositat i l’afecte, ens obre finestres al món.