Foto de Elvira Alvarez Caminos

He de confessar que el plaer de llegir no el vaig tenir innat. Em va costar despertar el meu interès per la lectura, encara que dedicant-me al que em dedico quedi lleig dir-ho. M’agradava més escriure que llegir, de més petita, però enseguida que vaig créixer, vaig entendre que qui no llegeix no pot escriure bé, i enseguida vaig veure que escriure era un ofici complicat, i per uns pocs dotats. M’hagués agradat escriure, però ja veieu que el màxim que puc fer són  petites peces que em costen molt, i cada setmana admiro més els autors que són capaços de fer una novel·la i captivar-nos. És un ofici, sí, però s’ha d tenir una màgia especial per poder fer una obra  que deixi empremta. Crec que la Teresa Roig és una escriptora que té ofici i aquest punt de màgia necessària. Amb LA MERCERIA, la seva última obra, relata una història d’amistat, d’un somni realitzat. Dues famílies de Barcelona, al principi del segle XX, enmig d’una dura guerra. Dues famílies de diferents classes socials, però unides per un fet puntual, que els portarà a una amistat i un lligam que permetrà al Tonet fer realitat el somni de la seva dona, obrir una botiga, per la que hi passaran tres generacions. El negoci mai “va viento en popa”, els dóna per viure, inclòs hi ha una temporada que han de tancar, però lluiten per tirar-ho endavant. Un negoci familiar de vetes i fils, que diria la meva àvia, tractat amb aquell to costumista que recorda L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE, però pels lectors del segle XXI.

Una història on olorem la valentia, l’amor i el que era portar un negoci familiar com una merceria, qui es també protagonista indiscutible d’aquesta història on es demostra que la única cosa que pot amb tot és l’amor.

Captivadora, apassionant i molt recomanable per tot tipus de lector, que vol gaudir d’una època, d’una bona historia i del sabor del que és un negoci familiar.Aquí en sabem també una mica, i obrir cada dia no és senzill, és necessita que t´agradi el que fas i que sàpigues quin objectiu tens, sinó aixecar persiana costa molt esforç, que gairebé sempre veus recompensat.

“Cal que hi hagi dies dolents per valorar que la resta són increïbles”