TÍTULOS ROBADOS
Els deu contes que componen Títulos robados són, sens dubte, contes tristos, com afirma Monterroso que han de ser els bons contes. Deu narradors en primera persona ens monstren la seva estranyesa quan s'enfronten al món, al seu desconeixement profund de la naturalesa humana, la seva desesperança o la seva resignació. Roben per a les seves històries els títols d'altres llibres o d'altres contes i ens ensenyen un moment de les seves vides en què els desitjos de canvi sucumbeixen a la sensació de fracàs. La fi, moltes vegades prematura, d'una lluita, l'assumpció de la seva inutilitat.
Un vell que no vol tornar a un ciutat natal aturada en el temps a Historia de dos ciudades; Un home que descobreix, per culpa d'una desgraciada sucessió de fets atzarosos, que la dona amb qui conviu és una desconeguda a Espejo roto; el fill que viatja a París per descobrir que el seu pare ha deixat de ser un rival a París no se acaba nunca; L'adolescent que ha de cuidar l'avi alcohòlic com si fos el vell pirata hostatjat a la fonda de l'almirall benbow a La isla del tesoro.
Una galeria de personatges solitaria atrapats en situacions que només poden resignar-se a acceptar, encara que no entenguin res.