MOON RIVER
A l’espera del resultat d’una analítica, en Pere seu en un banc a la galeria mig buida de la tercera planta de l’Hospital Clínic el matí d’un diumenge onze de setembre, en què té tot un dia buit per davant. “Puc seure?”, li diu una dona estilitzada de cabells i ulls bruns, que voreja com ell la cinquantena, i vestida amb la inconfusible bata blanca dels pacients.
Aquesta circumstància fortuïta és l’inici d’una jornada de converses i aproximacions en en què tots dos descobriran i alimentaran la seva mútua atracció, basada en afinitats subtils i en la necessitat d’escalf i de companyia, i en la por a la solitud i a la mort. Mentre a ell l’ha deixat la seva parella, la Maria està casada i té dos fills, però se sent sola de cara a la prova amb què l’endemà sabrà si pateix una recidiva d’un càncer que ja creia superat.
Amb una seductora narració ajustada a aquesta trobada casual, accedim a una emotiva història sobre l’entrega i l’amor per conjurar la mort.