INTERREGNO
A principis del segle V, pràcticament desaparegut el domini de Roma, els pobles del nord de la península Ibèrica i les tribus, clans i nacions euroasiàtiques que l’han envaït lluiten acarnissadament per la supremacia.
Perviuen l’antic culte animista i l’espiritualitat vinculada a les forces de la naturalesa, pròpies de la religió cèltica, la bruixeria i la màgia, enfrontades a les deïtats clàssiques i, sobretot, a la nova fe cristiana.
Berardo de Hogueras Altas, des de la seva rica ciutat aixoplugada en el vèrtex muntanyenc càntabre-àstur-lleonès, convoca els seus veïns i aliats per fundar un senyoriu defensat per un poderós exèrcit. Han d’enfrontar-se a l’amenaça dels vàndals asdings i les salvatges partides d’alans que assolen la regió; també es defensaran davant els plans del cobejós Hermeric, rei dels sueus, qui des del seu tron a Bracara Augusta planeja ensenyorir-se de tot el nord peninsular. Encara que, potser, els enemics més temibles siguin les intrigues pel poder i la traïció.
La crida de Berardo és resposta pels braus muntanyesos de Gargantas del Cobre, els caçadors de la vall de Eione, els fers guerrers de Pasos Cerrados… Tots saben quin és el seu destí més pròxim: els temps de l’espasa i la llegenda.
«José Vicente Pascual fa gala d’una prosa rica i fluida, molt cuidada, que ve acompanyada d’una gran riquesa de vocabulari. Sap introduir-nos amb destresa en l’ambient a través d’un llenguatge que ens transporta i ens integra en la història des del principi.»
Ángeles Pavía, Hislibris
«La potència del relat i el ritme amè i veloç, converteixen en molt agradable, apassionant, la lectura d’aquesta obra… Resultat de la unió entre una narrativa de qualitat i una literatura d’entreteniment, perfectament inscrita en el gènere èpic-històric.»
Xosé Antonio López Silva, traductor i crític literari
«José Vicente Pascual, sens dubte, sí és un alquimista de la paraula escrita.»
José Manuel García Marín, La Opinión de Málaga
«… novel·les de les quals mai vols que arribi el final… I és que d’exercicis literaris com els d’aquest autor s’en troben molt pocs en el transcurs de molts anys com a lector.»
Francisco Portela, Un lector indiscreto
