Quan diem que l’amor no té fronteres, és ben cert. Estem vivint dues guerres, en aquests moments, i els ciutadans normals, que viuen en aquests països, no comparteixen el que estan vivint, o voldrien que les coses es poguessin resoldre d’una altra manera, perquè la guerra no és la solució, això ho sabem tots, les armes no tenen sentit, i perquè, els que manen no sempre tenen la raó absoluta, i cada cop menys, perquè estem en mans de gent perillosa que han perdut les formes, i els valors. I això fa pànic.

Aquesta setmana la foto que ha corregut més per les xarxes ha estat una fotografia de dos nens abraçats, un amb la bandera de Palestina i l’altra amb la d’Israel. Els nens encara són capaços de valorar l’amistat i l’amor per sobre de les banderes, i, lamentablement, molts adults encara no han entès que les armes no haurien de ser el recurs per res, sinó el diàleg, però el poder i els diners fan que la gent perdi el nord i que la humanitat estigui perduda en un món trist, que no avança. Hem evolucionat tan poc? Em sap molt greu encendre el televisor cada nit i veure, que jo puc estar asseguda plàcidament prenent una tassa de cafè, i pensant en els meus petits problemes, perquè no deixen de ser petits, quan veus l’horror que aquesta gent està patint i la seva desesperació. Em sento impotent i per això crec que calen llibres com el del Miquel, que encara que no parlen de guerra sinó d’amor, entre dues persones de dos “bàndols” ben diferents, porten missatges que haurien de fer-nos reflexionar.

El Miquel explica la vida de Martin Heidegger i Hannah Arendt, que es van conèixer el 1925 a la Universitat de Marburg. Ell era professor i ella, la seva alumna. Ell estava casat i ella era soltera. Ella tenia divuit anys i ell, trenta-cinc. Així comença Amor sense món, una extraordinària novel·la sobre la relació que van mantenir fins al final de les seves vides malgrat tots els obstacles. Amor sense món narra de manera trepidant i, alhora, amb una extrema delicadesa, el tumultuós idil·li entre dues de les grans figures de la filosofia i el pensament europeu. Com poden estimar-se una sensible intel·lectual jueva i un professor de màxim prestigi que va militar al partit de Hitler? Marcada sempre per una angoixant tensió, la relació entre Arendt i Heidegger evoluciona de manera tempestuosa i es converteix en un exemple d’amor espiritual i filosòfic que va més enllà de vincles terrenals.

Miquel Esteve ha aconseguit plasmar una de les històries d’amor més increïbles, contradictòries i apassionades de l’últim segle, encara avui sorprenentment oblidada, que avança amb el teló de fons d’uns episodis crucials que marcaran per sempre l’esdevenir de la humanitat. Una lectura ideal per a endinsar-se en la vida i l’obra de dos intel·lectuals claus per a entendre el món contemporani i jo afegiria per intentar aprendre dels errors, que ni llegint grans novel·les com aquesta, som capaços de no ensopegar amb la mateixa pedra.