Avui és un blog especial per diversos motius ja que recomano un llibre fantàstic, que m’ha ensenyat moltes coses, igual que el seu autor. I una de les coses que m’ha ensenyat és que a vegades, a la vida, et veus obligat a prendre decisions en contra de la voluntat del cor. La maleïda situació que estem vivint ofega els empresaris petits que han de reinventar-se o bé morir, no hi ha volta de full. (more…)
La felicitat sempre és etèria i inexplicable. El dimarts, dia del llibre, hi havia a l’aire un ambient feliç, la gent estava de bon humor, és un dia que agrada perquè sí, i a la gent que formem el món editorial també ens agrada, com a mínim a la majoria, i disfrutem del màxim d’aquest dia preciós, on veure cues de gent perquè els autors els signin els llibres és realment emocionant, i tant de bo durés molt més, que aquesta il·lusió que es viu el dia de Sant Jordi es pogués allargar tot l’any, tant per part dels lectors com del sector. (more…)
A l’escola no podia suportar les matemàtiques, eren aquell os dur de rosegar que em va fer la vida impossible fins que no vaig poder canviar a lletres pures. Imagineu-vos doncs què significa per mi la FÍSICA QUÀNTICA, és una cosa inexplicable, incomprensible. En canvi, en conèixer la Sonia Fernández-Vidal, el concepte m’ha canviat. (more…)
Sempre que una novel·la històrica em recorda el moment actual, penso el mateix. Que poc que hem canviat i que tontos d’ensopegar sempre amb la mateixa pedra. He de confessar que la novel·la del Víctor Amela, EL CÀTAR IMPERFECTE (Ediciones B), m’ha emocionat i intrigat alhora. És una novel·la que es llegeix d’una revolada i que malauradament reflecteix que en totes les èpoques ha existit la corrupció, la cobdícia i l’ànsia de poder. (more…)
Potser aquesta setmana el blog sigui massa personal, però després de llegir el llibre de la Pilar Jericó PODEROSAMENTE FRÁGILES (Alienta), que avui us recomano, crec que és bo deixar una mica l’empremta de les experiències d’un mateix perquè aquestes ajudin als demés. Li explicava avui al Bruno que mai hauria cregut, ni tan sols imaginat, que podria muntar una empresa com la que tinc i que la meva personalitat de nena, molt nena, bastant tímida, amb moltes pors i fragilitat, a qui li agradaven les novel·les i les pel·lícules d’amor (a les quals ens dedicarem aquest trimestre amb el nostre nou Bruno seductor), tapaven aquella cara més forta, la de poder tirar endavant un projecte empresarial que encara avui em fa, a parts iguals, vertigen i il·lusió. (more…)
