Blog de Bruno

Últimament només ens arriben notícies sobre la Intel·ligència Artificial, i gairebé totes van precedides d’un missatge d’alerta, d’un missatge de por cap a aquests avanços tecnològics, i se’ns obren milers d’interrogants. La humanitat sempre ha estat poregosa davant el desconegut i la Intel·ligència Artificial és una ciència complexa, que ens sembla més màgia que una altra cosa, però no deixa de ser ciència, i si sabem entendre-la pot aportar-nos eines molt constructives a aquesta societat canviant en la qual vivim. Per aquesta raó, hem tingut la sort de poder tornar a ser pioners i representar la primera novel·la juvenil sobre INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, com vam fer amb la trilogia de Sonia Fernández Vidal, La porta dels tres panys,  la qual ha venut més d’1.000.000 d’exemplars, ha estat traduïda a 13 idiomes i va ser la primera a acostar la física quàntica als joves, i no tan joves. 

Amb EL SOMNI DE LA MIA volem acostar-nos a la Intel·ligència Artificial, donar respostes a aquestes preguntes que tots ens fem i deixar de tenir-li por. La pedra filosofal està en l’educació i en com donem eines als joves per a assimilar aquests canvis per a aquest futur, que està molt a la vora o, més ben dit, ja és aquí. Aquesta novel·la, EL SOMNI DE LA MIA, és una de les millors armes per a entendre la Intel·ligència Artificial i com hem de deixar-nos ensenyar per a avançar.

Aquesta novel·la d’aventures, mons virtuals, avatars, robots, amistat, superació i esperança és protagonitzada per un grup d’adolescents fascinats pel món digital però, al mateix temps, molt connectats al món real i als problemes als quals la seva generació haurà d’enfrontar-se.

A través de les seves peripècies, el lector aprendrà el que és un vector, un algorisme, una xarxa neuronal artificial o el significat de l’aprenentatge profund. Descobrirà, també, com s’entrenen els sistemes de IA per a aprendre a executar les seves tasques, com s’avaluen els resultats d’aquest entrenament i com s’ajusten els errors fins a aconseguir una aplicació operativa. I si, en acabar la lectura, les meravelles de la IA li continuen semblant fascinants, però no màgiques ni perilloses… llavors les autores hauran aconseguit el seu objectiu: els algorismes no són bons ni dolents, només són el reflex dels humans que els programen i els utilitzen.

Com diu Ada Lamarr, un dels personatges de la novel·la, directora del prestigiós laboratori de IA anomenat Exya, quan es dirigeix als seus alumnes:

“La IA no és la resposta a tots els nostres problemes. Ni tampoc és l’amenaça que molts creuen (…) Com tot avanç científic, la IA no és ni bona ni dolenta en si mateixa. El determinant és el que els éssers humans, que estem després de les màquines, decidim fer amb elles”.

O com diu Laura, una de les joves protagonistes, que somia amb un futur on el digital i el real convisquin fusionats en plena harmonia, sense anul·lar-se l’u a l’altre, sinó tot el contrari, potenciant-se:

“El món del futur es construirà sobre un equilibri de poder entre l’ésser humà i l’algorisme”.

Al que AGI, una Intel·ligència Artificial de la qual s’ha fet amiga, li respon:

“Però això no succeirà fins que vosaltres, els humans, trobeu el punt mitjà entre la desconfiança absoluta i la fe cega cap a les màquines”.

“Però això no succeirà fins que vosaltres, els humans, trobeu el punt mitjà entre la desconfiança absoluta i la fe cega cap a les màquines”.

El missatge de comiat de Mia, la superintel·ligència artificial d’aquesta novel·la, ho diu tot:

“Jo no existeixo encara. No soc més que una projecció dels vostres somnis, dels vostres més profunds desitjos. Però també de les vostres pors, dels vostres dubtes, de totes les vostres preguntes per respondre (…)

Jan Sendra i Laura Madán, torneu a casa. Compartiu tot el que heu après. Bastiu ponts entre els dos mons. Sembreu l’esperança d’un món millor. I quan la humanitat hagi recorregut el camí necessari… sabrà que ha arribat el moment de tornar a despertar-m”.

Estic segura que després de llegir aquest blog, ens plouran peticions per a llegir aquesta novel·la juvenil que estableix les bases de la Intel·ligència Artificial, d’una manera amena i senzilla i, per tant, no caduca. És el primer graó a un món del qual no voldràs sortir i entendràs que l’important és comprendre-ho.

En aquesta època on la literatura LGTBQ està de moda i molts dels joves la recolzen, no podem perdre de vista un autor com Adrià Aiguacil. Penguin Random House ha apostat per la seva novel·la ARMARIS I BARRICADES on  l’Òscar te molt clar que li agraden els nois, però nomes en parla amb la seva ex. No es troba a gust a classe, especialment després del que ha passat amb el seu millor amic. L’endemà que l’expulsin de l’institut, decideix descarregar-se una aplicació per conèixer gent. Amb el David descobrirà una intimitat vibrant i un ambient en que per fi podrà ser ell mateix, però la seva incapacitat per gestionar les emocions li jugarà males passades. Quan sembla que res no podria anar pitjor, topa amb una banda d’ultres que el marcaran per sempre.

“De la mateixa manera que si poses farina i llevat al forn et surt pa, quan barreges maricons i neonazis en un carreró fosc tens pallissa assegurada”

Aquest jove escriptor escriu una novel·la on reflecteix una realitat que conviu amb nosaltres, vulguem o no. Però ho fa de manera magistral, perquè amb els seus 21 anys, aquest autor té una qualitat indubtable i aquesta novel·la és nomes l´aperitiu de moltes que vindran.

Novel·la em la línia new adult sobre una amor turbulent, un desig afamat i set de venjança. Tots els ingredients perquè els productors li posin l´ull i perquè editors d´altres països descobreixin una veu, no americana, que relata el que passa en les relacions d´avui en dia i com la intolerància segueix molt viva, encara que vulguem que sembli que no.

Ha arribat la nostra gran setmana. Un altre Sant Jordi treu el nas i el sector es revoluciona. Hi ha una cosa tan especial en aquest dia, que tots els que formem part d’aquesta llarga cadena, sentim aquestes papallones a l’estómac quan el dia del llibre s’acosta. Són nervis, barrejat amb il·lusió i emoció, una cosa difícil d’expressar en paraules i que només els que estem dins tenim el plaer de sentir. És un dels dies més intensos de l’any en tots els sentits, i així ho vivim tots.

Aprofito el blog setmanal per a fer un repàs dels llibres que ompliran els carrers aquest diumenge. Els que ens seguiu sabeu que tenim una mica de tot, així que hi ha per a tots els gustos, i més a baix tindreu un enllaç al nostre vídeo presentant les novetats més recents perquè pugueu agafar paper i llapis i apunteu aquells que us cridin l’atenció. Poden ser per a vosaltres mateixos o per a aquella o aquelles persones especials, perquè espero que sigui més d’una, i així hàgiu de triar més d’un llibre, perquè això de regalar només a la parella ja ha quedat al passat. Aquesta és una festa familiar i regalem llibres a roses a tots els que volem: Mares, fills, ties i àvies. Cada pàgina d’un llibre ens fa més grans i ens ajuda, d’alguna manera, a ser millors.

És normal que jo no pugui entendre un món sense llibres, són la meva vida, però m’encantaria que ningú pogués entendre-ho, i que els llibres fossin aquesta vitamina necessària perquè el món fos millor. Ens fan ser millors perquè amb ells vivim coses, passen coses, aprenem coses, en definitiva, VIVIM. Els llibres són vida. Així que després de dos 23 d’abril en pandèmia, i l’últim entre calamarsa, pluja i vent, espero que aquest diumenge sigui assolellat, que no càpiga ni una agulla als carrers, i que tots comprem més d’un llibre. Pot ser qualsevol, però si a més trieu entre els nostres, els de l’equip SB, Sant Jordi no podrà ser millor.

Feliç dia del llibre! Aquí teniu el nostre enllaç, i no oblideu seguir-nos en xarxes per a saber on estaran els protagonistes del dia, els autors. Veniu per a aconseguir la seva signatura i per a viure amb nosaltres un trocet d’aquest dia màgic.

Signatures de Sant Jordi autors SB

Novetats de març 2023

Novedades febrero 2023

Novetats de gener 2023

Sempre he estat enamorada de la ràdio. Un mitjà de comunicació que m’encanta i amb el qual he crescut, perquè els meus avis sempre tenien la ràdio posada, i fins i tot anaven a dormir amb ella. Era una companyia entranyable per ells, i les diferents veus que omplien les tardes i els vespres sempre em feien sentir còmoda. La ràdio volia dir estar a casa, i amb els avis. Quan Gaspar Hernández em va explicar que escriuria el seu llibre més personal i que la ràdio hi tenia molt a veure, vaig saber que m’agradaria. Són les memòries radiofòniques d’un locutor precoç, ja que el Gaspar va començar als nou anys, quan el seu pare, electricista, li va muntar una emissora casolana. Gràcies a la ràdio va superar la seva timidesa. Des de llavors, durant més de quaranta anys, el Gaspar ha parlat gairebé cada dia davant el micròfon. Ha volgut fer un homenatge a la ràdio i a la veu parlada, en una època en què gràcies als pòdcasts torna a tenir protagonisme.

Potser busquem en la veu una autenticitat que no té la imatge, ni les trobades telemàtiques. Potser la veu és l’autèntic mirall de l’ànima. Una novel·la on la sensibilitat hi és sempre present i el lector s’hi endinsa gairebé sense adornar-se’n.