Blog de Bruno

Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada 40 segons alguna persona es suïcida al món. Aquest titular em va cridar l’atenció, però el que em va fer reflexionar encara més va ser el fet que l’índex de suïcidis més alt es doni a països d’ingressos alts i que sigui la segona causa de mort dels joves entre els 15 i els 29 anys, darrere els accidents de tràfic.

Em sembla esgarrifós pensar en aquestes xifres i que hi hagi tanta gent que pensi a treure’s la vida i que sigui capaç de fer-ho. Per això, quan el Francesc Miralles em va explicar que havia llegit al New York Times que hi havia un home japonès que vivia en una cabanya prop d’unes muntanyes rocoses on molta gent anava a suïcidar-se, i quan venien s’hi apropava, els oferia un te a la seva cabanya per xerrar, vaig pensar que, d’aquest fet, el Francesc en trauria una magnífica història. I ell es va comprometre a fer-ho, però acompanyat d’una altra gran autora de l’agència: Ángeles Doñate, que és una experta descrivint els sentiments. Així, tornem a tenir una meravellosa història de la mà d’aquest tàndem, Miralles-Doñate, que sempre guanya i ens explica a UN TÉ PARA CURAR EL ALMA, publicat par Zenith editorial, com aquest home aconsegueix, amb una conversa i un te, convèncer algú perquè lluiti per la seva vida. Diferents personatges es despullen davant un te i una història central que ens condueix fins a aquest lloc entre tètric i màgic on els sentiments dels personatges, arran de pell, i els humils consells d’algú que viu sol ens regalen una història que cala i deixa la seva empremta. Gràcies per tractar aquest tema amb la calidesa necessària i pels consells que, entre línies, s’ofereixen al lector.

Una novel·la que cura l’ànima i el cor.

Ja fa un temps que vaig decidir rodejar-me només de persones amb bona energia. Aquelles que sempre somriuen, que veuen l´ampolla sempre plena, que la seva vibració és sempre positiva. Com diria Marian Rojas son persones vitamina. Jo intento treballar-me per ser-ho, ja que sempre penso que qui ajuda els altres, també s´està ajudant a si mateix. Aquestes persones amb energia positiva inesgotable, que malgrat que passin calamitats, no es queixen, i resolen, actuen, segueixen somiant. Sempre em pregunto si tenen algun secret i la Xenia Vives amb el seu llibre TENIR SORT A LA VIDA DEPÈN DE TU, publicat en català per Editorial Columna i en castellà per Aguilar, ens dona la resposta: son gent el benestar dels quals no depèn dels altres o de les coses externes. Saben que tenir sort a la vida depèn d´elles i segueixen la filosofia HAPPY GO LUCKY.

La Xenia explica de manera senzilla i eficaç, amb humor, i consells pràctics com pots viure el teu dia a dia seguint aquesta filosofia i poder aconseguir:

• Atraure la fortuna amb una actitud positiva i relaxada
• Estar satisfet amb la teva vida, traient partit de les oportunitats.
• No dependre de les circumstàncies externes, de l’ opinió dels altres ni de compromisos absurds.
• Alliberar-te de pensaments tòxics. Deixaràs de «menjar-te el coco» amb idees circulars que no porten enlloc.
• Entendre que només el 10 % de la sort a la vida depèn de les coses que et passen. El 90 % restant depèn del que en fas.
• Eliminar els mals hàbits emocionals per convertir-te en una persona Happy-Go-lucky.

Si cap de les sis coses que he dit més amunt t´interessen, està clar que no necessites aquest llibre, però només que en vulguis una, valdrà molt la pena que coneguis la metodologia de la Xenia, i t´uneixis a la filosofia HAPPY GO LUCKY, només amb més persones happies aconseguirem que la “fortuna” regni en aquest món que sembla complicat, i ho és, però un mateix el pot fer més fàcil, si sap com. T´animes a llegir-lo?. No hi perds res i guanyaràs molt. Namaste Xenia.

Aquesta setmana tindrem un break per les vacances de Setmana Santa. L’agència estarà tancada de dijous a dilluns, però no volem deixar de recomanar-vos que la lectura continua sent una de les grans companyes en qualsevol lloc. No ens podem moure gaire, afortunadament una mica més que fa un parell de setmanes, però un llibre sempre acompanya, en els bons moments i en els dolents, en els viatges i a casa… i trobar un moment cada dia per la lectura no és només sa, sinó terapèutic i recomanable per a qualsevol persona. Aquí us deixem un enllaç amb les últimes novetats dels autors de l’agència. Estem segurs que hi ha un llibre per a cada lector i un lector per a cada llibre. Gaudiu d’aquesta pausa i esperem saber si us heu animat amb algun dels nostres títols i si us han agradat. Llegir és viure.

El blog d’avui és molt especial per a mi. Primer perquè gràcies a un altre autor de la casa, Francesc Soler, tinc com a autora a la Miriam Tirado, una de les autores de referència del moment en tema de parenting i relacions. I com que agrair a qui t’ajuda és una de les coses que he aprés de la Miriam, vull donar les gràcies al Francesc per brindar-me l’oportunitat i a Miriam per confiar en mi. La Miriam, amb els seus llibres il·lustrats, ja és un referent entre els pares i, amb el seu llibre, ENRABIATS, hem venut més de 75.000 exemplars just després de la maleïda pandèmia que ens ha truncat tants plans. Però tot té la seva part positiva i, durant el confinament, la Miriam escrivia al seu Instagram històries diverses de com ens sentíem, donant veu a pares, veïns, avis, germans, amants i parelles en constant ebullició i, per tant, et senties totalment identificat amb ells i amb el que el món vivia. Us prometo que esperava cada nit que pengés la història perquè era un moment que em donava pau durant un tancament tan dur. Així que també li he d’agrair això i que ens animéssim a fer d’aquestes històries un llibre amb el títol REMOGUDES, que és el que les històries de la Miriam ens feien sentir i que s’ha publicat sota el segell Urano en castellà (REMOVIDAS) i amb Rosa dels Vents en català. Són històries entrellaçades que ens commouen i ens remouen, personatges que treuen la força per seguir creixent i avançant en una època que ens ha fet veure que l’aquí i l’ara són el que importa. Ens ha tornat a posar al davant del CARPE DIEM que Robin Williams transmetia als seus alumnes a la pel·lícula EL CLUB DELS POETES MORTS.

El nou llibre de la Miriam el recomano a tothom perquè tots hem patit i encara patim aquesta sacsejada que, d’una manera o altra ens ha canviat la vida i ens està posant contra les cordes, però com diu la Miriam, hem de deixar fluir i pensar que tot passarà i ens haurà ajudat a reubicar-nos. Això no vol dir que el camí hagi estat fàcil ni que el futur ho sigui, ni de bon tros, molts hem patit, i estem treballant perquè tot vagi cap a millor. Però aquestes històries ajuden a reflexionar i fan de mirall per agafar forces, ja que l’últim que es perd és l’esperança.

Un llibre eficaç, ben escrit i, sobretot, necessari.

El diumenge passat va fer un any que ens van tancar per culpa del coronavirus. La ciutat de Barcelona es va quedar sola, sense llum, sense gent. Viure a Barcelona sempre m´ha agradat, i els barris de la ciutat són tots molt emblemàtics. L’Eixample, és un d’ells i recórrer-lo caminant és una de les coses que sempre m’ha agradat, i llegint la nova novel·la de Berta Jardí, SABER ESTAR, publicada per Univers he pogut sentir aquest Eixample que tant m’agrada.

La novel·la és un gran passeig per la Barcelona actual, un passeig des de la perspectiva de la protagonista, una burgesa típica de l’Eixample, una dona ja gran, que pensa i reflexiona sobre el seu entorn, sobre la seva realitat, sobre la ciutat que va ser seva i que, ara, cada dia, es va fent cada cop més desconeguda. Camina i reflexiona, pensa en les seves relacions personals, en el setge dels turistes, la relació amb els seus fills. També reflexionarà i recordarà coses sobre el seu marit, mort fa uns quants anys. Una dona, la protagonista, en vies d’extinció. El xoc de l’abans i l’ara a través d’una perspectiva molt especial.

Una novel·la amb Barcelona com a escenari i protagonista, des de l’Eixample més burgès als barris més populars. Un retrat de la Barcelona d’ahir i una reflexió de la d’avui.

La Berta Jardí és una autora de ploma fina que sap com fer uns personatges magnífics i un retrat de la nostra ciutat i els seus canvis de manera amena i evocadora. Una novel·la curta, però intensa que agradarà al gran públic i que deixa molt bon sabor de boca.