Blog de Bruno

Quan un arriba a una edat, la vida es veu d’una altra manera. No vols perdre la il·lusió, i vols veure en cada etapa el que hi ha de bo aquesta, però la vida comença a donar-te tocs d’atenció, avisos, que aquest tren està arribant a la meitat del camí i que el temps corre, que tot s’accelera i que, per moltes coses que passin al teu voltant, el tren no frena ni t’espera.

En aquesta novel·la, Tomàs, el protagonista, perd a la seva dona, Magda, quan planejaven un viatge a Vladivostok. Dos anys després, Tomàs intenta trobar sentit en el seu dia a dia, com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella li va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització amb bicicleta i queda amb el seu millor amic, qui insisteix a buscar-li una nova parella. Però aquest estiu canviarà per complet, amb l’arribada d’una nova veïna i el seu fill, provocant que Tomàs es replantegi què fer amb els seus últims anys de vida.

Aquesta reflexió la vaig fer llegint la novel·la de Lluís Oliván, VLADIVOSTOK, publicada en català per l’editorial Periscopi, la qual ha tingut èxits molt destacats últimament, com el de la Marta Orriols, i les seves obres APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES I DOLÇA INTRODUCCIÓ Al CAOS, publicades, també en castellà, per Lumen.

Tots hem imaginat què farem quan ens jubilem o quan tinguem més temps lliure, el que ningú pensa és que idealitzem massa aquest moment i el que hem de tenir en compte. Lluís aprofundeix, a través del seu personatge, en el sentit de la vida, l’anhel de fer coses quan no les estàs fent i en què la vida dels altres poden veure’s reflectits els teus desitjos i les teves mancances.

El blog d’aquesta setmana em fa il·lusió escriure’l, perquè presento una nova autora, que ahir va publicar el seu segon llibre, el primer amb nosaltres, i el nostre storytelling ha estat tan bonic, que ja només per això, el llibre hauria de funcionar, però la bona notícia és que el llibre funcionarà perquè és un dels thrillers que he llegit en aquests últims mesos que més m’ha impactat, un d’aquests manuscrits que et fa goig per diversos motius i per diversos costats alhora, i que quan el llegeixes, vibres, saps que tens un llibre important a les mans, que tens una cosa diferent, que tens una BOMBA.

Ella es diu Men Marías i la vam conèixer gràcies al servei d’editing que oferim en la nostra agència. Ella havia publicat un primer llibre, però conscient que l’ofici d’escriptor és una cosa que mereix professionalitat i entrenament, com a bona esportista que és, i que la carrera d’escriptora també necessita aprenentatge, ens va encarregar una lectura professional i un editing d’aquesta novel·la que ahir va veure la llum, sota el segell UNIVERS i que es titula: L’ÚLTIMA COLOMA. L’equip que treballa amb nosaltres fent els editings, ha de veure molt clar un autor, perquè ens recomani la seva representació i en aquest cas, ho van fer. Ho fan tan poques vegades, que quan ens alerten, llegim de seguida, i la Berta, la meva germana, a qui ja tots coneixeu i que ha estat editora molt temps, abans de passar a ser agent, va detectar que Men tenia un una cosa especial, allò que enganxa als lectors, i em va dir que no la podíem deixar escapar. Que en llegir-la havia sentit el mateix que quan va llegir per primera vegada el manuscrit de Dolores Redondo, i que intuïa que el llibre de la Men podria ser un gran èxit. Així que no li vam donar més voltes i li vam proposar entrar en la família SB, i en menys d’un mes la teníem venuda a Planeta, a Raquel Gisbert, la gran descobridora d´obres com EL TIEMPO ENTRE COSTURAS o LA CIUDAD BLANCA. És el lot perfecte. Després d’un treball impressionant de l’equip de Raquel, amb Zoa Canovas al comandament, entre altres que han ajudat al fet que això surti rodó, vam viure ahir amb molta alegria la publicació d’un llibre que tots creiem que mereix ser súper èxit.

Així que, només puc demanar-vos una cosa. LLEGIU-LO i digueu-me què us sembla. Coneixeu a la sergent Pàtria Santiago i endinseu-vos en la base naval de Rota, on darrere del cordó policial que acordona una brutal escena, un grup de veïns clama que es faci justícia: el cos de la jove Diana Buffet jeu salvatgement mutilat i amb unes enormes ales cosides a la seva esquena. Ni les càmeres ni l’helicòpter de vigilància de la base han captat una sola imatge que pugui servir a la investigació; una cosa incomprensible. La sergent Pàtria Santiago sap que l’assassí tornarà a matar, però ningú la creu, ni tan sols el cap Sacha Santos -a qui li agradaria ser algo més que el seu company-, perquè igual que pensa la resta de Rota, Pàtria ha conviscut amb el dolor massa temps com per confiar en ella. Una sola pista, la investigació que Diana estava fent sobre la base, i la seva relació amb la desaparició d’una jove fa seixanta anys, quan els americans van arribar a Rota, semblen ser els únics fils dels quals tirar.

Només qui coneix el dolor pot enfrontar-se a un crim tan macabre

Estic segura que la veu de Men no deixarà indiferent a ningú, però la trama d’aquest llibre us tindrà enganxats a cada pàgina fins que arribeu al final.

Aquesta setmana que tornem a veure el sol i sembla que el bon temps comença a sortir, m’encanta poder parlar en el blog d’una nova autora a l’agència, Diana Pardo, que dins del gènere romàntic, en el qual ja ha deixat una bona empremta amb la seva triologia del sofá, arriba a les llibreries, de la mà de Titania, amb ABRIL DESCUBRE EL MAR Y LOS HELADOS DE FRESA, novel·la que vaig llegir en un cap de setmana, que me la vaig cruspir, perquè enganxa, i perquè sempre m’han agradat les històries d’amor en qualsevol format. Amb aquesta novel·la vaig sentir, de nou, aquelles papallones que una sent al principi d’una relació. Abril, que ja ronda els quaranta anys i té el lot complet: marit, fills i deutes al banc, es desperta un bon dia en el qual el seu marit li diu que ha acceptat un nou lloc de treball a Miami, on hi ha conegut una nova il·lusió amb nom de dona. Abril es queda en estat de xoc, però les seves dues esbojarrades millors amigues, la Maura i la Susana l’ajudaran a superar aquest dolorós moment, després d’un matrimoni de vint anys, i l’animaran a tornar-se a enamorar, encara que Abril sembla no creure ja en l’amor ni en els seus encants. Per aquesta raó, quan coneix a l’Òscar, un atractiu i meravellós preparador físic, dotze anys menor que ella, no pot ni imaginar que algú com ell pugui enamorar-se perdudament d’ella, i que li mostri el camí per viure des de la gratitud, tornant a obrir el seu cor i despertant un nou desig sexual d’alt voltatge. Ni en els seus millors somnis, Abril hagués imaginat un retorn a l’amor en majúscula amb algú com l’Òscar, però tampoc Pedro, el seu marit, podrà creure-ho, una vegada s’adoni que ha comès un error i manifesta el desig de tornar a la seva llar. Quina serà la reacció d’Abril? Apostarà per l’Òscar i aquest amor desenfrenat o perdonarà al Pedro què li promet recuperar allò perdut? Una història fresca, ben escrita, intensa i que enamorarà tant a les fans de l’Elisabeth Benavent com a les de Megan Maxwell. Un mix perfecte per a les enamorades de les històries d’amor. Lectura ideal per començar a escalfar motors per l’estiu.

Amb aquesta frase Paz Castelló et fa reflexionar sobre la venjança, les ferides i el perdó. Sabem quin és el valor del perdó? El perdó és un dels valors més difícils de portar a la realitat. És una decisió personal que requereix valor i esforç, perquè va en contra dels sentiments de malestar que experimentem quan algú ens fa mal. El perdó pot, fins i tot, portar a tenir sentiments de comprensió, empatia i compassió cap a la persona que et va ferir. Perdonar no significa oblidar, ni trobar excuses per al mal que se’t va fer, ni reconciliar-te amb la persona que te’l va causar. Perdonar dóna un tipus de pau que ajuda a continuar amb la teva vida. En el budisme, el perdó es concep com una pràctica per a prevenir pensaments nocius que puguin alterar el nostre benestar mental. El budisme reconeix que els sentiments d’odi i rancor deixen un efecte durador en el nostre karma. De fet, el budisme promou el cultiu de pensaments que deixin una sensació sana. Dalai Lama va dir: «L’essència del cristianisme i el budisme és la mateixa: la pràctica de l’amor, per a això és necessari posar èmfasi en el perdó i compartir el sofriment aliè». Però què passa quan no pots perdonar?

En la novel·la de Paz Castelló, publicada per Edicions B, CAP DE NOSALTRES TINDRÀ COMPASSIÓ es posa de manifest el moment en què algú arriba al límit i ja no pot perdonar més.

Paz dirigeix dos personatges femenins extraordinaris, Camila i Nora, dues dones molt diferents, però que tenen una cosa en comú: a les dues les van utilitzar els homes del seu passat i ja no tenen por d’enfrontar-se a ells. Camila era aquest tipus de dona que no sap com és de forta fins que ha de posar-se a prova a si mateixa. No obstant això, tot canvia el dia que decideix separar-se del seu marit i arriba a les seves mans l’acord de divorci sospitosament profitós per a ella. Mentre investiga sobre les intencions ocultes de la seva exparella, coneix a Nora, una jove estudiant que fa anys guarda un terrible secret i que ha vingut a Alacant desitjant venjança. L’especial relació que sorgeix entre elles revolucionarà les seves vides. Ha arribat el seu moment: aquesta vegada no perdonaran. A les dones com Camila, la vida sol donar-los una segona oportunitat per a començar de nou. Un dia, la porta de la gàbia s’obre i s’enfronta a un dilema: sortir o quedar-se dins.

Més enllà del gènere denominat «domestic noir», Paz ens enamora amb dos personatges femenins forts que s’enfronten a situacions límit, però que surten més forts encara si cap, i se’ls obren noves oportunitats, que sense aquest valor d’haver-se afrontat a les dificultats, potser mai havien pogut tenir.

L’escriptor Blas Ruiz Grau ha dit d’ella: «Paz Castelló demostra amb aquesta novel·la que és una de les millors escriptores del gènere negre al nostre país». Per a mi, Paz és una de les escriptores de l’agència que més mereix aquest pas endavant, després d’una carrera d’esforç i treball com a escriptora, ha arribat amb aquesta novel·la amb la qual fa un pas de gegant per a guanyar-se a més públic del que ja té i poder començar a escalar entre els autors més consolidats del gènere.

Demà gaudirem d’un nou dia del llibre. Serà millor que el de l’any passat, això segur, perquè en el 2020 estàvem tancats a casa, encara que sembli una ficció. Però, malauradament, aquest no és un Sant Jordi normal i no podem viure’l com abans, encara que espero que falti poc per a aquesta normalitat que tant trobem a faltar.

Enyoro els carrers plens de gent, tota Barcelona somrient, plena de roses i llibres. Un dia d’emocions i il·lusions compartides amb els autors, editors, i amb tots els que formem la gran cadena del món del llibre. I, perquè aquesta continuï viva, hem d’animar molt a la gent perquè compri llibres, però no només el dia de Sant Jordi, sinó que hem d’aconseguir que s’enganxin als llibres i es quedin connectats per sempre. Quan una lectura t’agrada, vols una altra, i després una de nova. Només es tracta d’encertar aquella que et deixa un bon sabor de boca i és una de les addiccions positives a la vida.

Des de l’agència Sandra Bruna volem desitjar a tothom un feliç dia del llibre i reivindicar que posar un llibre a la nostra vida és obrir la porta a mil emocions, mil històries, mil coneixements. Jo no podria imaginar-me una vida sense llibres i, si tu te l’imagines, és que no els has tastat prou.

Aquest Sant Jordi enganxat als llibres, però no durant un dia, sinó per sempre. Val la pena.

En aquest video teniu les nostres recomanacions per Sant Jordi: