Blog de Bruno

Aquesta setmana el blog surt un dia festiu a Barcelona, i el fa enmig d’un pont on tots ja sentim les tan desitjades vacances d’estiu, després d’aquests temps convulsos. Per aquesta raó, recomanar aquest llibre és un plaer, perquè és un dels quals m’ha ajudat a créixer, a creure en mi i a pensar que l’esforç sempre val la pena, malgrat moltes vegades pensis que no. NOBUO SUZUKI ens mostra, en aquest llibre, que rendir-se no és una opció, que hem de seguir endavant. El poble japonès, després de guerres i desastres naturals, reneix una vegada i una altra de les seves cendres, com l’Au Fènix, i aquesta és la base de la filosofia GANBATTE, un terme nipó que es podria traduir com «fes-lo el millor que puguis, mai et rendeixis, segueix endavant». Així, com en molts països, abans d’entrar en un examen, a una entrevista de treball o a l’inici d’una competició, es desitja «bona sort», els japonesos usen l’expressió «ganbatte!» per a convidar a una persona a esforçar-se. A través dels 50 capítols inspiradors d’aquest llibre, coneixerem aquesta filosofia japonesa de la tenacitat i la resiliència, que és l’art de superar les adversitats. Si apliques la tenacitat i la resiliència dels japonesos en el teu dia a dia, el difícil es torna fàcil i l’impossible, possible. No és màgia, encara que ho sembli. Per això, us animo a comprar aquest llibre, fàcil de llegir, útil i aplicable. Ideal per a poder fer un reset a l’estiu i començar el nou curs amb una altra energia.

GANBATTE és el primer llibre que es publica en el món sobre un altre dels «famosos» secrets japonesos de la resiliència i la superació. Així com IKIGAI és el terme que usen els japonesos per a tenir una raó per a viure, usen GANBATTE per a superar-se, perquè l’esforç depèn d’un mateix, i si un creu en el que fa, i en un mateix, la possibilitat d’aconseguir objectius és gairebé del cent per cent, i amb aquest llibre tens la recepta per a fer-lo. Acaba de sortir al mercat i s’ha venut ja a 12 països, per la qual cosa estic convençuda que GANBATTE seguirà els passos de l’èxit de IKIGAI, que no deixa d’ajudar-nos i donar-nos pautes per a viure millor i ser més feliços.

Després d’un any i mig de pandèmia, on Barcelona ha quedat buida, i els turistes no han pogut visitar la nostra ciutat, arriba el llibre de Francesc Soler. Aquest llibre és una crítica àcida, justament, sobre el fet que BARCELONA s’hagi venut el turisme i sigui una ciutat més al servei dels de fora que pels barcelonins. Aquest llibre va ser escrit abans de la pandèmia, però arriba en el millor moment, ja que potser, després del que hem viscut, molts dels que ens queixàvem dels turistes, els hem trobat a faltar, o a l’inrevés. Què en penses?

Soler ens explica en aquesta divertida novel·la què tenen en comú un arquitecte de la Barcelona olímpica, una peixatera de la Boqueria, un editor de l’Upper Diagonal, una immigrant que es disfressa de princesa Disney per fer d’estàtua humana a la Rambla o el capellà de la Sagrada Família. Doncs que n’estan tips que Barcelona s’hagi convertit en una gran destinació turística, en una ciutat al servei dels de fora i que ja no reconeixen ni senten com a pròpia. I què passaria si aquests personatges tan diferents, però típicament barcelonins, un dia decidissin deixar de queixar-se i sumar esforços per fer un projecte de transformació de la ciutat molt més radical que uns Jocs Olímpics?

Barcelona demà o aquesta tarda és una història rotundament original i aparentment senzilla, però plena de matisos i de girs argumentals, que amb un ritme trepidant i un llenguatge clar i concís atrapa el lector des de la primera pàgina. Un relat satíric i paròdic que també pot llegir-se com una inquietant distopia.

Fa molts anys que treballo amb en Xavier Gual, un autor que escriu molt bé, que ha conquerit el públic juvenil, i en la línia dels adults segueix en la carrera de fons que marca aquest món editorial, a vegades injust, ja que autors com en Xavier es mereixerien estar molt més valorats dins del sector del que ho estan. Sempre rep bones crítiques i té un públic fidel, però li costa destacar tot el que es mereixeria, no perquè no se superi en cada novel·la, sinó perquè el món literari català és petit i difícil. Aquest cop, narra la vida ficcionada del seu avi, el gran baríton català, que va fer fortuna com a cantant de sarsueles i que tenia com a sobrenom «el Cañón Catalán». Una novel·la especial per a ell, i que ho pot ser per tota una generació.

En Joan Gual, que forma part de la “Lleva del Biberó”, té molt clar que no vol morir en una guerra absurda i decideix desertar. Aquí comença l’aventura d’un home que, des de ben jove, vol perseguir el seu somni i explotar el seu talent, una veu única que, superada la guerra, el porta a convertir-se en un baríton de fama mundial. Però quan està de gira per Amèrica Llatina es troba involucrat, sense voler-ho, en una trama d’espionatge i contraespionatge que el posarà totalment a prova, també en el terreny sentimental. Envoltat de guerrillers, mafiosos, folklòriques extravagants, nazis exiliats, rojos que han fugit de Franco i personalitats com Kubala, Pau Casals o el mateix general Castro, en Joan Gual es veurà obligat a superar-se a ell mateix i sobreposar-se a la seva sort per convertir-se en un home valent i just.

Amb un ritme narratiu apassionant, la novel·la passeja el lector per l’Amèrica Llatina i li dona totes les eines per entendre una època ja passada i uns moviments que ara són història. Basada en la història real del «Cañón Catalán», el gran baríton de Sant Andreu que va triomfar a Espanya i a Amèrica cantant sarsueles. Una història d’aventures, espionatge i revolució entre la Barcelona i l’Amèrica Llatina dels anys cinquanta. Una novel·la per un gran públic perquè barreja el gènere històric amb el misteri, convidant el lector a conèixer els detalls d’una època a través de la música i d´un personatge real que va ser un referent i va viure, de primera mà, històries que semblaven inversemblants, però formen part de la nostra història.

Hi ha moltes dones que són emblemàtiques dins de la nostra història, des de Frida Kahlo, Marie Curie, Rosa Parks o Hedy Lamarr, dones que destaquen entre les quinze del món que han estat un exemple per a la seva època i per les seves accions.

Per aquesta raó, quan ens va arribar la novel·la sobre Hedy Lamarr, de la mà de Roberto Lapid, qui ha tingut contacte directe amb la família, ens va semblar una novel·la fantàstica amb una protagonista immillorable.

Hedy Lamarr va ser una actriu dotada d’una extraordinària bellesa que va regnar en l’Olimp de l’època daurada de Hollywood. Posseïa un glamur que tots admiraven, encara que aquest va eclipsar les seves altres facetes més desconegudes. I és que l’artista no sols va ser una sex symbol, sinó que va posseir una ment privilegiada i va ser la creadora d’un sistema de comunicacions en el qual es basen totes les tecnologies existents en l’actualitat. Es podria dir que és la precursora de l’actual WIFI. Inventar era la seva autèntica passió. La seva assignatura preferida era la química i, des de molt petita, va començar a interessar-se per la tecnologia, igual que el seu pare, al qual adorava. Va desenvolupar una carrera paral·lela i bastant discreta com a enginyera de telecomunicacions. Va idear uns glaçons que convertien l’aigua en Coca-Cola i va ajudar al magnat Howard Hugues en la seva obsessió per crear un avió més ràpid estudiant l’aerodinàmica dels ocells i la fisonomia dels peixos.

No us sembla extraordinari? Lapid creu que Hedy Lamarr és una dona clau en la història del segle XX i així ho mostra en la seva novel·la sobre aquesta gran bellesa intel·ligent.

La novel·la esdevé entre una Europa en guerra, els Estats Units i l’Argentina. Friedrich «Fritz» Mandl és un jove austríac que es fa càrrec, als seus 19 anys, de la destruïda fàbrica d’armes del seu pare. En tot just una dècada, arriba a amassar una de les fortunes més grans del planeta. És ric, excèntric, poderós, faldiller i astut. Un personatge surrealista, adorat i temut per molts. Durant la preguerra, en els anys 30, en la seva cartera de clients compta amb Mussolini, Hitler i Franco, entre altres. Entre les seves amistats més properes destaquen noms com els de Truman Capot, Hemingway, Orson Welles, Eva Perón i el general Perón.

L’any 1933, en veure la pel·lícula Èxtasi, on l’actriu Hedwig Kiesler interpreta el primer nu femení integral, i el primer orgasme en la pantalla gran, s’enamora d’ella. Hedy, era una jove bella i superdotada, estudiant d’enginyeria i teatre. Tenia, a més, una vida repleta d’amants. Després de filmar Èxtasi es casa amb Fritz i viuen una passió desenfrenada; però després, a causa de les infidelitats i la gelosia, la relació pren un gir perillós. Ell la tanca al seu castell de Salzburg, on organitza esdeveniments, reunions i els negocis amb polítics, empresaris i jutges.

Hedy aconsegueix escapar i així emprèn la seva fugida a través d’Europa. A bord d’un transatlàntic amb destinació a Nova York, coneix a Louis B. Meyer, president de la Metro Goldwyn Meyer; abans fins i tot d’arribar al seu destí, signen un contracte i ella es converteix en Hedy Lamarr, la dona més bella del cinema, que arribarà a triomfar com a famosa actriu a Hollywood. Però Hedy no és només bellesa i glamur, també és poder, intel·ligència i treball. A més de conrear la seva carrera com a actriu, estudia enginyeria i inventa i patenta un sistema de comunicacions per a teleguiar torpedes i assegurar la comunicació entre els Aliats durant la guerra. En aquesta tecnologia es basa el sistema que utilitzem avui per a comunicar-nos amb els telèfons mòbils, el Wi-Fi, el Bluetooth i el GPS.

Jo no coneixia a aquesta dona i llegir aquesta novel·la em va encantar, perquè t’obre la porta a conèixer el que ella va aconseguir a través d’una història veritable, que sembla de pel·lícula.

Qui no ha jugat a explicar llegendes de por a la vora del foc?. Jo sóc molt poruga, però alhora m’agrada sentir aquesta sensació d’angunia a la panxa de tant en tant, i sé que a la majoria de gent també, perquè les pel·lícules de terror, o d’angoixa triomfant i els llibres que tenen aquest punt, sempre han tingut un públic ampli. Xavier Gual qui va guanyar el premi Ramon Muntaner 2017 amb LA NOIA DE LA CARAVANA, que ja era una novel·la amb molta intriga, s’endinsa en una nova novel·la, on el personatge de la Laura, que ja sortia a la primera torna a ser protagonista, i aquest cop, ella i un grup d’amics aprofitaran les vacances de Nadal per entrar d’amagat al seu institut. L’excusa serà enregistrar un curtmetratge de terror i passar-s’ho bé. No sospiten, però, que una gran nevada els complicarà els plans. Mentre es fa fosc, dubtaran si estan totalment sols o si les llegendes més esgarrifoses poden convertir-se en realitat.

Gual aconsegueix, de nou, que els joves s’enganxin a aquesta mena de sentiment entre por i suspens, que ell domina magistralment, i que la novel·la ATRAPATS segueixi les petjades de LA NOIA DE LA CARAVANA i engresqui els adolescents a la lectura, que sempre els hi costa trobar un tipus de llibre que els hi agradi. Per tant, felicito el Xavi per dos objectius molt ben aconseguits, arribar a un públic juvenil amb solvència, i crear una ambientació perfecta perquè tant grans com joves gaudim d’una lectura trepidant, que crec funcionaria molt bé també en pantalla.