Blog de Bruno

Al llarg de la historia, la medicina sempre ha sigut la ciència que tots volem veure evolucionar perquè està clar que sense ella no venceríem moltes de les malalties que han aparegut i apareixeran¸ això no te fi. Venim d’una pandèmia on hem viscut, en viu i en directe, la importància de tenir una bona sanitat, bons professionals en el sector i també bons científics i la importància de cuidar de tots ells, no només quan ens sentim desprotegits, sinó sempre. Qui està en el món de la medicina és per vocació, igual que aquells qui es dediquen a la cultura, però això no significa treballar a qualsevol preu. La vocació i la passió mouen muntanyes, però necessiten que les cuidem per a seguir mantenint aquest nervi que les mou. La Coia Valls afirma que aquesta novel·la és un homenatge a tots aquells que han cuidat de tots nosaltres al llarg de la història.

Crec que aquesta reivindicació és necessària per parlar d’un llibre especial, una novel·la històrica amb la rúbrica d’una escriptora de raça, Coia Valls. L’ALQUÍMIA DE LA VIDA, publicada per Destino en castellà i per Columna en català, ens situa al segle XV on el món estava canviant, però la medicina es trobava estancada en la vella fórmula de la triaca. No obstant, sempre hi ha hagut homes i dones en busca de noves maneres de guarir el cos i l’ànima, que practiquen fórmules alquímiques per aconseguir l’elixir de la vida eterna. Sovint s’ha cregut que eren dements o mers mags i el Magí Surroca és un d’ells, que investiga fórmules antigues per elaborar remeis. Ell és un alquimista instal·lat a Llívia, on també hi viu el Pau Vinyes, el metge del poble. Tots dos arriben a Barcelona en un viatge que serà una transformació vital. Es viu un moment de canvi en el que el teocentrisme deixa pas a la ciència.

La Beatriu, una altra de les protagonistes, s’escapa del Monestir de Vallbona de les Monges i intenta sortir d’aquesta estigmatització de la bruixeria. Només la força de l’amor i l’amistat i l’entrega absoluta a un ideal li permetran una vida autèntica, de llibertat i plenitud. Una novel·la on els personatges tenen clarobscurs, on el poder ser propietari d’alguna cosa que cura mou el millor i el pitjor de cada un ja que en aquesta novel·la com a la vida, hi ha persones que tenen interessos morals i persones que prioritzen els guanys, ja siguin econòmics o de poder. Tot això ens porta cap a una novel·la històrica plena d’intrigues situada a Llívia, on està la farmàcia més Antigua que es conserva a Europa, Vallbona de les Monges i Barcelona.

Un moment de transformació mundial, on la medicina i la ciència són dos puntals de la trama, i com diu la pròpia autora, que va escriure la novel·la durant el confinament quan el món es llençava a trobar una cura pel COVID, L’ELIXIR, tots teníem por i desconfiança a la vegada que esperança en la ciència. Com sempre, la història es repeteix i mirant el passat podem entendre una mica més el present.

Una gran novel·la, com totes les que aquesta autora ha publicat al llarg de la seva carrera, amb tots els ingredients per enamorar als amants de les novel·les històriques, però amb quelcom especial de rerefons que m’emociona: Hi havia gent, i vull creure que encara n’hi ha, amb la intenció de fer un món una mica millor i contribuir en el bé comú.

Comença febrer, un mes on encara estem a hivern, però que a mi sempre m’ha agradat, potser perquè és curt i sempre ve carregat de novetats literàries. La setmana que ve arriba a les llibreries un dels llibres de no-ficció que crec que pot ser un best-seller. El GENIOTIPO de Tony Estruch.

L’autor afirma que tothom té un talent, un do, i que, descobrint-lo, podríem enfocar la nostra vida en la direcció que desitgem, i, per tant, gaudiríem molt més del que fem i com ho fem. ESTIMAR el que fem és el secret per aconseguir grans èxits i per això, és necessari saber quina és la nostra passió, saber quina classe de geni som, és a dir, has de conèixer el teu GENIOTIPO.

Després de deu anys d’investigació sobre el talent humà, amb la col·laboració amb experts de diferents disciplines, Tony Estruch presenta la revolucionària teoria dels GENIOTIPOS, una eina d’autoconeixement cridada a marcar una nova era en el desenvolupament personal, com en el seu dia ho va ser l’ENEAGRAMA. Aquí, fem un pas més per a potenciar el que tenim dins. Per a identificar el nostre GENIOTIPO, hem d’identificar les nostres aptituds innates, i aquest llibre ens ofereix totes les claus per a aconseguir-ho. Així, aprendrem a desenvolupar al màxim les nostres capacitats i no només assolirem, amb èxit, els nostres propòsits de vida en el pla personal i professional, sinó que també comprendrem millor a aquells qui ens rodegen, que crec que és vital en aquest món al qual ens enfrontem  després de tot el que hem viscut.

Tony Estruch ens revela que no s’ha de fer res especial per a ser un geni, només descobrir i alimentar el que ja som. El nostre objectiu a la vida hauria de ser un: SER FELIÇOS. El que ens ocupa una part important del nostre temps és el que fem, a què ens dediquem, així que, feu-ho amb passió, aquesta és la clau per a poder viure feliç. Si conèixer el teu GENIOTIPO, pots obrir la porta a aquella felicitat que anheles i no saps com trobar. Una eina pràctica i senzilla que ens obre un nou món on només et pot anar bé. Jo soc cercle/trangle. I tu?

Després de la polèmica cançó de la Rigoberta Bandini, AY MAMÁ, que, desafortunadament, no ens representarà a Eurovisió, vull recomanar aquest llibre. Reivindica la dona, que sempre ens ha costat molt demanar i hem estat més de donar perquè venim d’una cultura on la dona havia d’estar al servei de. Aquest estigma és complicat d’eliminar i, encara que haguem evolucionat molt, no és suficient. Les dones d’avui en dia ja hem fet molt, però els polítics encara es posen les mans al cap amb una cançó feminista. Per tant, potser nosaltres sí que evolucionem però el nostre entorn no.

No hem de callar de més i la Silvia Bueso ens convida a que demanem el que ens doni la gana i quan ho considerem convenient, tant en el món laboral, el familiar, el sentimental com en el personal.

Aquest llibre és per a tots els públics, majoritàriament dones, perquè és una eina molt útil per a que ens analitzem i pensem per què sempre passem per davant les peticions dels altres i les nostres queden abandonades en aquell calaix desastre anomenat “ja ho faré més endavant”.

Aquesta no-ficció és el passaport per a la vida que anhelem, un apassionant viatge per aconseguir les teves metes amb exercicis, preguntes que et faran reflexionar i amb històries de dones, no només de dones d’èxit, sinó de totes les condicions, que et donaran aquest impuls per a fer el pas i aconseguir els teus objectius, siguin els que siguin. Què et demanes per aquest 2022? Parla, crida, fes-ho.

Jo sempre he tingut problemes de sobrepès i sé que es passa molt malament. No veure’t bé, no saber què posar-te i veure que totes les teves amigues o companyes de feina són primes i mengen el que volen, o a tu és el que et sembla, et fa sentir la persona més infeliç del món, tinguis l’edat que tinguis. “SOC GRASSA” és el que repeteix el teu capet cada dia i cada nit.

Aquesta setmana, aquest llibre de dues noves autores, l’Anna Sibel i la Beatriz Campos, titulat EL SOBREPÈS EMOCIONAL, em fa molt feliç perquè és una eina boníssima per a deixar de patir per aquest gran tema que condiciona la vida de tantes persones. Tots els qui ho hem patit sabem què és lluitar contra la  bàscula i el que això comporta emocionalment. I, aquí, és on l’Anna i la Bea ens donen la clau. Com et sents? Com estàs? Són les preguntes que has de resoldre abans de saber què menges i què deixes de menjar.

Clar que l’alimentació és bàsica per perdre pes; no ens enganyem menjant dònuts cada dia no ens aprimarem, però, a vegades, el cap i les emocions són gairebé més importants que menjar-te un dònut. A més, haig d’afegir, que no només ens hauria de preocupar per la grossor, sinó també,  estar en un pes saludable. Això ho vaig aprendre quan vaig decidir operar-me de l’estómac perquè el meu sobrepès era incontrolable. Va ser una de les decisions més difícils de la meva vida, però la millor per mi en aquell moment.  Malgrat això, si hagués tingut una eina com aquest llibre potser hauria pogut aconseguir perdre pes escoltant al meu cos, ajudada no només de nutricionistes sinó també per un psicòleg, com és el cas de les dues persones que defensen aquest llibre i no ens descobreixen un mètode d’aquells miraculosos que després no serveixen de res, sinó que et donen les pautes essencials per tal que les teves emocions no afectin la teva alimentació.

Aquest és el secret: mantenir l’equilibri; perquè tot tenim dies dolents, per diferents motius, i ara més amb la pandèmia que no ens deixa respirar, i els sentiments com la tristesa, els nervis, l’apatia, fan que se’ns descontroli el xip intern i la majoria de cops ens porta a consolar-nos amb el menjar com si s’hagués d’acabar el món. Així que, ordenar-nos, marcar prioritats per a aconseguir està bé, tant amb el cos com amb la ment; és el primer pas per a assolir el teu objectiu. En aquest llibre, fàcil i motivador, tens la clau que t’ajudarà a posar el teu cos en hora i poder aconseguir salut i la teva meta de treure’t de sobre aquells quilos molests que et fan perdre el somriure. Llibre altament recomanable durant totes les èpoques de l’any, però durant el gener, com a propòsit personal, encara més.