Blog de Bruno

Aquesta setmana us parlo d’un llibre que m’ha arribat a l’ànima perquè moltes vegades, jo mateixa m’he sentit com la Mara. Mai he sigut una dona prima i vaig arribar a ser una persona grassa que no s’acceptava a ella mateixa. No sabia com vestir-me per anar a la fira de Frankfurt a vendre els drets dels nostres llibres perquè no trobava roba de la meva talla, i la que trobava era realment terrible. Per sort això, avui en dia, ha canviat una mica, però en la meva adolescència era un verdader problema (o per mi, ho era en aquell moment), i la mateixa ansietat que patia, em feia menjar cada vegada més.

El llibre de la Mara és honest perquè explica la seva veritat, el que va patir i les conseqüències que la van portar a tenir l’autoestima sota zero. Tot i això, aquest és un llibre positiu, ja que com l’au fènix que ressorgeix, es va curar i va trobar la llum en un món ple de foscor. A Acepta y vuela, Mara Jiménez (més coneguda a les xarxes com croquetamente__) ens explica com va passar d’odiar-se a si mateixa a estimar-se sense mesura i que el fet d’acceptar-se va ser el primer pas cap a la llibertat. Molts segur que ja l’esteu seguint a les xarxes, on té carisma, bon humor i parla alt i clar, amb més de 386.000 seguidors, però llegir-la és un plaer tan gran que no puc deixar de recomanar que compreu el seu llibre: empatitzareu amb la seva veu, que és totalment seva. Ens va sorprendre el talent que la Mara té escrivint, ja que una cosa és parlar, que també és un do, i una altra és posar aquests sentiments sobre un paper i poder, amb paraules, ajudar a molta gent a acceptar-se i a ser feliç. Gràcies, Mara, per compartir-ho de manera tan bonica i, tant de bo, moltes persones vulguin volar amb tu. Un llibre com el teu m’hauria ajudat anys enrere, per això crec que és important que arribi al nombre més gran de persones possible, perquè ja no és parlar de gent grassa o prima, sinó d’estimar-se, d’acceptar-se i d’aprendre a viure sense que ens importi l’opinió dels altres. Una gran lliçó de vida i amor.

Mai he estat d’acord amb el titular d’aquest blog, perquè sempre he preferit estar acompanyada i rodejada dels meus. Sempre he sigut bastant dependent i la soledat m’espantava, però a mesura que ha passat el temps, he après que aprendre a gaudir de la soledat és un bé preciós, i fer-ho, és tot un luxe.

Tots necessitem moments d’estar sols, amb nosaltres mateixos, i el tòpic que el que està sol no gaudeix de la vida, l’hem de desterrar. Aquest llibre et convida a prendre el control del teu destí sense fer-lo dependre de res més que no siguin les teves decisions i eleccions. La clau és la solosofia, l’art de sentir-te en plenitud en solitari. Celebra la decisió de ser l’amo del teu temps i el teu espai!

Viu en connexió amb la teva essència, en línia amb els teus principis i valors, les teves necessitats i els teus sentiments, respectant-te i cuidant-te amb amabilitat i amor. Per desenvolupar l’art de la solosofia s’ha d’aprendre a viure el present i a fer-ho amb els cinc sentits. Nika Vázquez t’acompanya en aquest procés en el qual aprendràs que estar sol no és el mateix que sentir-se sol, just el contrari: pot ser la clau per ser feliç. Jo voto per ser “SOLOSOFA”, i tu?

Carla Gracia és una autora que m’encanta, escriu meravellosament bé i quan li van proposar d’escriure la biografia de Mercè Pàniker no ho va dubtar ni un instant. Això és perquè admira la vida i el treball d’aquesta dona. Mercè Pàniker mereixia aquesta biografia escrita de manera magistral, amb rigorosa investigació i amb una contundència dolça que enamora, pròpia de la Carla Gracia.

Pàniker va ser una dona avançada al seu temps, innovadora i que va quedar invisibilitzada per la seva pròpia família. Filla d’un indi i d’una catalana, va créixer a Barcelona durant els anys vint del segle passat i va passar la seva adolescència en un internat de l’Alemanya nazi, el qual va abandonar en esclatar la Segona Guerra Mundial.

Va estudiar química a la Universitat de Barcelona i després, un Màster a la Universitat de Leeds, on estaven matriculades només quatre dones, entre més de vint homes. Molt sovint era l’única dona en un món d’homes i sempre va ser valenta, va mirar a tothom a la cara, sense excuses i sense demanar permís. En tornar a Barcelona, es va posar al capdavant de l’empresa familiar Paniker S.A., una empresa d’encolats, i va promoure una forta xarxa dins del sector químic. El seu marit va morir de forma sobtada i va haver de criar els seus quatre fills sola. Amb l’arribada de la democràcia, es va involucrar en la defensa de les llibertats i la igualtat de les dones.

No acostumo a llegir biografies, però aquesta val la pena perquè, quan es parla de dones que han sigut un referent, sempre ens venen al cap les mateixes. Mercè Pàniker ha de ser coneguda com una dona valenta, activista i amb una família emblemàtica, amb dos germans filòsofs i sempre lligats a la cultura. Gràcies, Carla, per aquest magnífic llibre i per ser l’altaveu d’una dona extraordinària com ho va ser Mercè Pàniker.

S’han escrit molts llibres sobre la felicitat i com aconseguir-la. El dia que Francesc Miralles i Álex Rovira van parlar de l’alegria en un llibre que continua sent un èxit de vendes, nosaltres vam obrir una petita finestra en preguntar-nos si la felicitat és inherent a l’ésser humà, es construeix dia a dia, o està formada per diferents ingredients de les nostres vides.

Álex Rovira va dir: “La felicidad son pequeños momentos de alegría”; i jo penso que és totalment cert, que aquests petits espais són els que ens fan sentir bé, i tots ells sumats, ens porten directament a la felicitat. Si la felicitat s’expliqués en termes matemàtics —cosa que no és així— podríem dir que Alegria + Riure = Felicitat. Per això, quan l’Imma em va enviar el seu projecte Reír y vivir, publicat per Ediciones Cúpula, vaig pensar: “això és justament el que ens falta: RIURE MÉS perquè la gent tingui una eina més en la seva vida per aconseguir estar bé”.

Has pensat mai quantes vegades rius bojament a la setmana? Has comptat quantes vegades somrius? És una anàlisi personal molt bona perquè el riure desperta la teva alegria interior. Tal com va dir Oscar Wilde: “La vida es demasiado importante para tomársela en serio”. Imma Rabasco diu que el riure és un do que ens reconcilia amb la nostra essència i que, per tant, el riure és vida. Aquest llibre està dedicat a totes aquelles persones que per diferents motius, van guardar la seva alegria natural i avui no troben la manera de recuperar-la. La bona notícia és que aquesta alegria segueix allà i es mereix sortir a la superfície i omplir tot el món d’amor. L’alegre autora d’aquest llibre (que el primer que fa sempre és riure’s de si mateixa) ens ensenya que el sentit de l’humor, el riure i el somriure són tres pilars de l’alegria que hauríem d’incloure a la nostra vida per aconseguir el que tots volem: ser feliços.

Com es fa? Aquest llibre amaga la fórmula, no matemàtica, per arribar a aquest objectiu. La vida passa volant, quan abans sàpigues com fer-ho, millor.

Quasi tots els que llegiu aquest blog segur que teniu fills, nebots o nens a prop i estic segura que una de les pel·lícules Disney que heu vist ha estat Mulan. De totes les que Disney ha produït, crec que aquesta era la que menys em venia de gust veure, però he de dir que em va encantar.
Pels qui no l’hagi vista, Mulan és una noia valenta que per ajudar la seva família, es fa passar per home i se’n va a la guerra. El que jo no sabia quan la vaig veure és que també va existir una Mulan espanyola de Lleó.

En La doncella guerrera, Teresa Sagrera, una de les autores més destacades en narrativa històrica del moment, ens situa l’any 1475, a Arintero. Havia passat només un mes des de la mort d’Enric IV quan, un diumenge de gener, els homes van ser cridats per anar a la guerra. El tron es disputava entre la seva única filla i els que serien els reis catòlics, Isabel i Fernando. Les terres de Castella es van convertir en un camp de batalla que canviaria per sempre el destí de tot el regne. Aquell diumenge, quan el comte d’Arintero va rebre la notícia, la seva salut ja no li permetia lluitar. Tot i això, una de les seves filles, la jove Juana, va decidir representar la seva família a la batalla. Va començar així una aventura èpica plena d’intriga i passió, en la que hauria de lluitar per la corona i per no ser descoberta, a més d’esquivar (o no), l’amor.

En aquesta novel·la, basada en el romancer lleonès, Teresa Sagrera captivarà al lector amb un relat de guerra que vol ser un himne a la pau. Aquesta és la història d’una dona soldat que va haver d’amagar-se sota l’armadura per salvar el seu regne, honrar la seva família i convertir-se en llegenda.

La Mulan espanyola enamorarà els lectors de novel·la històrica perquè té tots els ingredients perquè els fans del gènere li posin una nota més que alta.