Blog de Bruno

Sempre m’ha encantat l’astrologia i era compradora de tots els llibres dedicats a aquesta temàtica, els bons i els que no ho eren tant, però d’això vaig adonar-me després. Tanmateix, conèixer a Elva Abril ha significat un gir en la manera de veure l’astrologia des del punt de vista més professional, i de com entendre que l’astrologia pot ser la teva millor aliada per a descobrir les pors inconscients que bloquegen les teves relacions i aconseguir l’amor que mereixes. És, en definitiva, una eina d’autoconeixement, encara que molts no ho vegin d’aquesta manera.

Ets dels què llegeixen l’horòscop per a saber amb quin signe ets més a fi? Si avui serà el dia que trobaràs a la teva parella ideal? Sé que molts i moltes sí, i llegint el llibre d’Elva entens que la posició de la lluna a la nostra carta natal ens ajuda a entendre com ens relacionem, revela les ferides infantils que arrosseguem i com vivim el primer amor: el de la mare (o persona equivalent), un model que repetirem en tots els nostres vincles. Si identifiques els teus patrons lunars, i els sanes, pots obrir la porta al bon amor, a tenir una relació sana i feliç.

Elva explica de manera molt amena que existeixen dotze patrons lunars, dotze pors inconscients que defineixen com ens relacionem. Prendre consciència d’ells, i també dels planetes amb els quals interactuen, és imprescindible per a, si ens convé, canviar-los i accedir a les bones relacions, en les quals tots dos membres de la parella formin equip i, per tant, la seva relació creixi des d’un lloc sòlid. Amb exemples de personatges famosos i detallat des de zero, sense que calgui saber gens d’astrologia, podràs entendre perquè les teves relacions mai funcionen o perquè han funcionat de manera estupenda. És un llibre per a tothom, perquè com diu Elva: “Tots desitgem amor, tots volem aprendre a millorar la nostra relació amb les nostres emocions perquè al final en aquesta vida. Tot és qüestió de relacions! Començant per la qual un té amb si mateix”.

Un llibre molt especial que ens obre un món pel qual molts volen passar de puntetes, i en el qual Elva posa blanc sobre negre què és el que l’astrologia ens pot aportar a la nostra vida (que és molt més del que pensem!). El llibre va sortir el dia 22 de setembre i es va esgotar a la prevenda, així que aquesta setmana ja estem en la segona edició. No és un llibre més d’astrologia, sinó una eina que ens ajuda amb les pors i bloquejos que tots tenim en la nostra vida. A què esperes per a anar a buscar-ho?

Si voleu saber-ne més.

Aquesta setmana el blog és molt especial perquè ha sortit a la venda un llibre molt esperat, no només per l’agència sinó per molts lectors. El tàndem d’escriptors Héctor García i Francesc Miralles treuen novetat després de l’èxit obtingut amb IKIGAI, que s’ha traduït a 66 llengües i del qual porten venuts més de 2.500.0000 exemplars en tot el món. Ningú coneixia la paraula IKIGAI i aquests dos autors ens van explicar el seu significat i la raó de cadascun per a trobar el seu IKIGAI i ser més feliç. El món els ho ha agraït amb escreix perquè després de set anys continuen venent i aquest fenomen creix sense parar en tots els països del món, incloent-hi els Estats Units. En aquest territori portem 11 edicions sense ser autors nord-americans. Així que, com veiem, aquest tàndem no fa més que sumar, i aquesta setmana arrenquem amb el seu nou llibre titulat NAMASTE. Aquesta paraula, més coneguda per tots, significa “m’inclino davant teu” o “la meva ànima saluda a la teva”, és la salutació tradicional hindú i implica el reconeixement que existeix una espurna divina en totes i tots nosaltres. Des d’aquesta perspectiva, els autors proposen una via cap a l’harmonia, la consciència i el benestar, inspirada, aquesta vegada, en la saviesa índia. Aquesta s’estén des de fa anys pel món sencer, tal com ho va fer la japonesa en el seu moment. Sense desmerèixer-se l’una a l’altra, perquè no són auto excloents, sinó que ambdues aporten llum entre tanta ombra.

En menys de 20 conceptes clau, els autors han traçat una completa geografia de la felicitat que permet deixar enrere el sofriment, despertar el poder creatiu i viure amb salut i energia qualsevol fase de la vida. Namasté és una eina més per a ajudar-nos a aconseguir viure en plenitud en un món caòtic on el soroll i les males notícies ocupen una gran part del nostre dia a dia. Aquest llibre és un camí de reconnexió amb allò sagrat que voldràs emprendre per a construir el present que mereixes i el futur que somies. Aquests dos autors converteixen conceptes eterns en experiències reals i transformadores perquè tu, lector, puguis comprendre i aplicar-los a la vida d’una manera sana i natural. Estic segura que els fans de IKIGAI no dubtaran ni un segon a bolcar-se en NAMASTE. Ja som molts els lectors, però recomano que, si algú encara no coneix a aquests dos escriptors, es llanci per tots dos llibres. Poden ser aquest salvavides que tots estem buscant per a entendre millor què fem aquí i el que podem fer es tenir esperança en què podrem aportar alguna cosa i arribar a una vida plena.  

Francesc Miralles és el meu amic, un autor vital en la vida de la meva agència, i en la meva vida personal. Ell ha estat sempre al meu costat i hem crescut junts i bragat en el món editorial amb tot. És una aventura extraordinària, i una història que algun dia explicarem. Gràcies a ell tinc autors com Héctor García, un altre crack, que des de la llunyania confia en el nostre treball, i molts altres autors, que han arribat de la seva mà, i que també estan sent primeres espases en els gèneres que conreen. Francesc no solament escriu bé, sinó que és un mag del món de les lletres, perquè reconeix un best seller d’una hora lluny, i d’un tema aparentment insignificant pot fer un llibre que vengui milions d’exemplars. Això només pot fer-ho ell. Que mereix un reconeixement a la seva carrera, més enllà de vendre llibres, que ja és una cosa que ha aconseguit. Així que només puc dir: NAMASTE amic meu, gràcies per continuar caminant de la mà amb mi, sense deixar-me-la anar mai, ni en els moments complicats, i per creure que aquest horitzó llunyà que tots dos veiem cada any que passa, no té fi.

Començar la temporada del blog amb un llibre de Maria Barbal és un luxe. Ja he dit en diverses ocasions l’admiració que tinc per aquesta autora des que vaig llegir PEDRA DE TARTERA.

La seva última obra, TÀNDEM, venuda a Itàlia, Eslovènia i Alemanya, em va resultar una grata sorpresa com a lectora. Tot i que vaig descobrir una Maria diferent, roman la qualitat literària a la qual estem acostumats.

Aquesta novel·la, AL LLAC, ha aconseguit despertar memòries i enyorances dels meus estius. Sempre amb els meus dos germans, quinze dies de platja i quinze de muntanya amb els avis. Segur que tinc aquests records idealitzats, però encara ara quan hi penso em batega el cor fort d’emoció i tristor alhora. En part perquè mai més els podrem viure, i en part perquè els nostres fills no han pogut viure el mateix. I encara que ells no ho enyoren, perquè els seus estius també han estat meravellosos, nosaltres sabem que els nostres van ser excepcionals i puc dir sens dubte que va ser una de les èpoques més felices de la meva vida. La protagonista d’aquesta novel·la em recorda a mi i les ganes que tenia de ser gran, quan el que hauríem de gaudir és de cada moment sense pensar tant en el futur.

La novel·la se situa als anys seixanta. La Nora, una nena de dotze anys, viu l’experiència deliciosa d’anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. Hi va amb una colla d’adults i amb el Quim, un nen de set anys. Tots tenen els seus anhels i ella els observa, encara que no sempre els entén. Tanmateix, a causa d’un conflicte entre els grans i de l’audàcia del Quim, l’últim matí al llac la Nora despertarà sobtadament de la infantesa.

La història està ambientada a Tremp i al Pantà de Sant Antoni, d’on l’autora ha volgut recuperar els bonics dies de quan era petita. Dins aquest marc explora l’enfrontament dels nens amb els adults i els adults entre ells per intentar captar els afectes de cadascú. Segons ha afirmat l’autora “les persones som molt complexes i costa molt ser feliç”. I a mesura que em faig gran, crec que té tota la raó del món. Aquest sentiment és una constant als personatges de la Maria Barbal, que no només són els nens, sinó dues parelles i una àvia. A més, cal afegir-ne un de geogràfic: ell llac, que té la seva pròpia història.

Una novel·la curta, intensa i emocional sobre la nostàlgia, la bellesa, el pas del temps i el significat de la felicitat.

Un llibre tendre per acabar l’estiu, per celebrar-ho i per recordar les vivències imprescindibles de la vida. Una petita joia, marca Maria Barbal.

Segona setmana de blog i una altra de les novetats més esperades per a mi. Laura Mas, autora que va publicar el seu primer llibre LA MAESTRA DE SOCRATES en plena pandèmia, arriba amb una nova novel·la protagonitzada per una altra dona forta i poderosa: OLÍMPIA.

No és fàcil trobar novel·les d’història antiga escrites per dones, i Laura ha trobat aquest filó dins del panorama literari i el fa amb nota. El primer llibre, malgrat la mala època en la qual va sortir no va vendre pas poc, i les seves crítiques van ser estupendes. Us asseguro que la història d’OLÍMPIA, mare d’Alexandre el Gran, no deixarà indiferent a ningú.

Macedònia, any 357 aC La jove princesa d’Epir, Mírtale, s’instal·la al palau de Pela després del seu matrimoni amb Filip, rei de Macedònia. Tots dos han acordat una aliança immillorable entre els seus respectius regnes, però aviat Mírtale trobarà dificultats per a adaptar-se a una cort en la qual ha de conviure amb la resta de dones de Filip. A més, la seva afició per les serps generarà el rebuig d’alguns aristòcrates i nobles, inclòs el del seu propi marit.

Un any més tard, Mírtale donarà a llum a un nen i canviarà el seu nom pel d’Olímpia, iniciant així una etapa en la qual prioritzarà la supervivència de la seva dinastia. Ambiciosa i inconformista, Olímpia superarà totes les dificultats que se li presentin i desafiarà a tot aquell que posi en perill els seus interessos.

A partir del poc que es coneix d’aquesta dona fascinant, Laura Mas construeix una novel·la en la qual dona veu a Olímpia, qui ens explicarà en primera persona la seva pròpia història: durant anys, tractarà de fer-se lloc a una cort en la qual florien les intrigues i les lluites de poder. Avalada pel seu fort caràcter, la seva clara intel·ligència i, sobretot, per l’autoritat que li donava ser mare d’Alexandre, la reina lluitarà contra tot i contra tots per a col·locar al seu fill al tron.

Olímpia és el retrat d’una dona que va traspassar els rols de gènere de la seva època per a alçar la seva dinastia a la glòria. Temuda pels seus contemporanis i injuriada per la Història, va ser la veritable responsable que Alexandre el Gran regnés a Macedònia.

Una novel·la amb tots els ingredients per a triomfar internacionalment; una potent protagonista femenina i la ploma àgil d’una autora jove i especial com la Laura.

Representar a una autora com Vanessa R. Migliore m’ha donat una perspectiva fresca i nova sobre el gènere fantasy. A Sandra Bruna representem grans noms de la literatura fantàstica americana com Rick Riordan, Shelby Mahurin, o Roshani Chokshi entre molts altres, però els autors espanyols que escriuen aquest tipus de novel·les han estat molt poc valorats, a excepció d’uns pocs, que en el seu moment van tenir un gran èxit. És per això que La ciutat de la mort és tan important: és la prova que la veu de Vanessa no té res a envejar a cap d’aquests grans noms. Ella ha brodat una història on la màgia és el fil conductor. A través de les pàgines del seu llibre, ens endinsa en un món on no tota la màgia és bona i on les protagonistes hauran de descobrir fins a on poden arribar.

L’autora ens transporta a la ciutat de Cyrene, llar de la deessa de la mort i poderós bressol de la societat moderna. En el món havien existit tres tipus de màgia. Primer estava la de les ombres, de la qual es valien tots els invocadors i representava una part considerable de la població. Després estava la màgia ombria, un tipus de do que no es veia en el continent des de feia dècades i que permetia llegir i influir sobre les emocions. I, finalment, la màgia arcana, un tipus de poder suposadament extint i perillós que Àsia podia controlar i que es creia que era un tipus de malaltia, perquè conduïa a la bogeria a qualsevol que pogués distingir els fils de vida.

El misteri ha despertat: primer, van ser les misterioses morts amb estranyes marques negres als cossos. Després van arribar les desaparicions que ningú va saber explicar. Tot sembla indicar que una màgia que es creia extinta, una màgia mil·lenària, ha tornat i s’està cobrant víctimes.

Kaia és una invocadora marcada per la desgràcia. Quan apareix un cadàver amb estranyes marques que evoquen una màgia ja desapareguda, la seguretat del món dels invocadors es posa a prova. Al costat de Medea, una invocadora que ha viscut sota les expectatives familiars, i Ariadne, una escriptora frustrada, Kaia creuarà els límits d’allò que es considera correcte per a descobrir el que aguaita en els llocs més foscos de la ciutat.

La ciutat de la mort ha esgotat la seva primera edició en menys d’un mes. A més, ha suposat el descobriment d’una veu espanyola extraordinària dins d’un dels gèneres que més venen en aquest moment. No vols descobrir-la?

Si no pots esperar més per llegir-la, pots trobar-la fent click aquí.