Blog de Bruno

Marta Quintín és una autora jove que ha aconseguit amb les seves novel·les fer-se un lloc dins del món literari. Malgrat la seva joventut ha aconseguit guanyar diverses vegades el premi Tomás Seral i Cases de relat curt, i ha publicat les novel·les Dime una palabra, El color de la luz y La tortuga que huía del jaguar, amb la qual va guanyar el premi València en 2019 per a autors menors de trenta anys. Ella és una dona decidida i valenta com les de la seva novel·la. La llave de las estrellas publicada per Harper Collins. Una clau que unirà els destins de dues dones a través dels segles.

En 2012, en els moments més durs de la crisi grega, la jove Rebeca Benveniste es queda completament sola i està a la vora del desnonament. La seva adorada nona, la seva àvia, ha mort, i amb els seus estudis de Filologia Hispànica no aconsegueix trobar cap treball per a mantenir-se. Decideix llavors viatjar al petit poble de Alpartazgo, a la província de Saragossa, d’on van sortir els seus avantpassats sefardites fa més de cinc-cents anys. Entre el seu escàs equipatge porta la clau que ha anat passant de generació en generació i que probablement obre la porta de la casa que la seva família va haver d’abandonar.

A la fi del S. XV, Vida Benveniste, la filla del carnisser de la jueria de Alpartazgo, es fa amiga de Leonor de Lanuza, pertanyent a la més poderosa família noble local. Ambdues són intrèpides i intel·ligents i no accepten les limitacions que els marca el professar diferents religions. Les seves vides correran inevitablement per llits molt diferents, però per sobre de credos i imposicions socials sempre prevaldrà la seva amistat, solcada de profunds sentiments.

Dos relats vibrants i lluminosos que es van entrellaçant, plens de petites i grans històries d’amor, sexe, amistat, humor, desarrelament i maternitat. Perquè l’amistat femenina i la sororitat són el motor de les nostres vides.

Segurament molts lectors d’aquest blog han sentit parlar de la “La llei del mirall”, que tal com explica en el seu llibre Yoshinori Noguchi, es refereix a que veiem en altres persones un reflex real d’allò que hi ha dins un mateix. És a dir, si veus coses negatives en algú, el que estàs observant és un reflex de les coses que hi ha albergades en tu. Per aquesta raó, Xavier Guix ha titulat el seu nou llibre LA LEY DEL REFLEJO perquè, encara que la versió més popular dels mecanismes de l’autoengany és la llei del mirall, la metàfora és més precisa si ens referim a “la llei del reflex”.

L’autoengany és un parany que ens allunya de la veritat sobre nosaltres mateixos, i la llei del reflex ens adverteix d’un vell axioma: “com és endins és fora” o, dit d’una altra manera, el món no deixa de ser un enorme mirall en el qual es reflecteix la nostra consciència. Les coses positives o negatives de la vida no resideixen només en les altres persones. Tu mateix també tens una sèrie de característiques rellevants que poden agradar o molestar als qui t’envolten. Per això l’autocrítica és una de les pràctiques més recomanades si és ben utilitzada. El mirall ens reflecteix, però confonem el que ens mostra amb la nostra autèntica identitat. Aquest llibre t’ajudarà a descobrir les projeccions que et causen patiment i com treballar-les per a poder viure una vida lliure de miratges.

És una eina d’autoconeixement essencial per a sanar relacions amb persones externes, sent capaces de veure com nosaltres mateixos som la causa d’aquesta deterioració o enfrontament. La nostra percepció del món i de les relacions humanes és un reflex del nostre interior, això vol dir que les circumstàncies externes ressalten com estem per dins. Si vols veure situacions o persones, i vols ser capaç de canviar la sensació d’empipament o decepció, has d’orientar el teu comportament al perdó, a perdonar-te molts aspectes personals dels quals potser no ets ni conscient, i començar a canviar el sofriment per la pau interior. Un llibre curt, amb un concepte aparentment complicat, però que Xavier Guix, veterà en la seva professió, ens explica fàcilment perquè puguem aplicar-ho al dia a dia. Només així podrem alliberar-nos de creences limitants i evitar sofriments innecessaris que ens allunyen de viure de manera serena i feliç. 

Aquest cap de setmana ha estat dur per a mi. Un amic de 54 anys se n’ha anat, després de lluitar contra un càncer durant un any i mig. Era la persona més sana i esportista que us podeu imaginar, i quan li van diagnosticar aquest tumor maligne, tots ens vam aferrar a l’esperança que, si algú podia contra això, encara que les possibilitats de vida eren ínfimes, era ell. Aquesta persona forta i valenta que mai tenia por a res. No obstant això, no ha estat així, i hem hagut d’acceptar aquest adeu tan injust i difícil de digerir. Són aquestes situacions les que et fan reflexionar sobre que només tenim una vida i cal viure el moment, però el lamentable és que sempre ha de passar una cosa molt grossa perquè tinguem temps de parar i escoltar-nos. És llavors quan ens adonem que no podem esperar a gaudir de la vida pensant que ja arribaran les coses extraordinàries, perquè són les petites les que ens omplen i donen sentit a cada dia. Això el meu amic ho tenia molt clar, i per això sé que estarà en un cim alt gaudint de les vistes del món i cuidant des d’allí que tot ens vagi bé per aquí.

Per aquesta raó, LA VIDA EMPIEZA CADA DIA, el llibre que aquesta setmana publica Anne Igartiburu, té un sentit especial per a mi. Com diu Anne: LA VIDA ÉS AQUÍ I ARA. Anne Igartiburu, comunicadora des de fa més de dues dècades, és una de les presentadores de televisió més estimades i reconegudes del nostre país. Durant els últims anys ha fet una feina molt maca de divulgació en l’àmbit del benestar emocional, una de les seves grans passions i en la qual s’ha format amb alguns dels millors professionals de diferents camps. Les seves trobades amb experts en psicologia, psiquiatria, neurociència o filosofia en els seus diferents canals de difusió i en el seu Podcast Mi Latido de Más li han atorgat gran reconeixement.

En aquest llibre vol compartir alguns dels seus més preuats aprenentatges fruit d’aquest treball, i amb l’ajuda i ànim de Francesc Miralles, escriu aquestes 366 reflexions que ens conviden a ser conscients de qui volem ser a cada moment, a estar més prop de nosaltres mateixos i a viure més intensament el moment present. Viure no és una cosa estàtica. La vida es destrueix i es construeix amb cada respiració, amb cada tic-tac, amb cada matí i cada petit gest. Per això, aquest llibre és un company ideal en l’aventura d’existir. Petites peces que ens ajuden a recordar allò que fàcilment oblidem. Un regal perfecte per a ajudar a recordar a tots els que estimem que LA VIDA COMENÇA CADA DIA. 

Fa ja gairebé un mes que vam tornar de la fira de Frankfurt, una fira en la qual els editors internacionals han buscat molts més llibres de No-ficció que de ficció. Aquest negoci és pendular, i ara els toca als conceptes de no-ficció guanyar la partida. No obstant això, nosaltres no ens donem per vençuts mai, i continuem movent les obres de ficció en les quals creem, perquè sabem que en qualsevol moment això pot canviar. Ara, llibres com el de Sonia Rico criden l’atenció. Ella publica aquesta setmana a Terapias Verdes (Urano) EL HÁBITO HACE AL MONJE, PEQUEÑOS PASOS PARA TRANSFORMAR TU VIDA. A partir de la picada d’ullet que fa Sonia, amb aquesta dita popular, ens transmet que són els nostres hàbits els que conformen les persones que som. Allò que pensem, sentim i fem dibuixa cada dia la nostra existència. Sovint pensem que són els grans esdeveniments els que canviaran notablement la nostra existència i oblidem que la nostra vida és un reflex d’allò que repetim constantment, tant el que ens fa bé, com el contrari.

Tenir una existència plena és possible a base d’entrenament, com gairebé tot en aquesta vida. Però, per a això, cal aprendre algunes coses i desaprendre moltes altres. Aquí està el quid de la qüestió: Et sents infeliç en determinades ocasions? Vius estressat o sofreixes d’ansietat? Et traeixen els teus pensaments negatius? Et costa viure amb simplicitat i senzillesa? No aconsegueixes estimar al teu entorn de manera altruista i incondicional? Et pesen els teus quefers quotidians? Creus que la teva vida podria millorar?

El llibre de Sonia Rico brinda una nova manera de veure i transitar la pròpia vida. L’autora, que és professora de ioga, terapeuta i coach experimentada ens ensenya, a través de diversos recursos, que disposem de totes les condicions per a ser feliços. Ho tenim tot ales nostres mans per a assolir-ho, tan sols cal entrenar-se amb petits passos que podem emprendre cada dia. Una filosofia perquè aconseguim viure sent presents i apreciar la bellesa de la vida. Molts esperen asseguts al fet que arribi la felicitat, i això és un error, perquè la felicitat està dins nostre, però per a això hem de llegir el llibre de Sonia i saber quines coses hauríem d’incorporar al nostre dia a dia, i quins hauríem d’eliminar.

Buda no va ser un Déu, ni un ésser màgic. Simplement, va desenvolupar hàbits poderosíssims que el van ajudar a cuidar el seu cos, la seva ment i la seva relació amb el món. Molts dels seus ensenyaments van ser transmeses als monjos budistes perquè fossin practicades diàriament. El millor de tot és que tu també pots incorporar-les a la teva vida, així que no esperis més… i posa’t l’hàbit!

T’imagines que poguessis apreciar la bellesa de la vida en tot moment? Gaudir de cada instant sense esperar a l’extraordinari? Estimar els teus quefers quotidians? Viure sense estrès, ni ansietat i trobar el teu equilibri? La coach i autora de TE AMARÁS SOBRE TODAS LAS COSAS, el seu llibre anterior, ha creat un manual perquè puguis transformar la teva existència. Una guia basada en els hàbits dels monjos budistes perquè gaudis dels teus dies amb calma, plenitud i harmonia. Un llibre clar, curt i senzill perquè tots aconseguim ser feliços cada dia i no somiar que podrem ser-ho algun dia, perquè com un altre savi em va dir: La felicitat són petits moments d’alegria, viu-los o moriràs esperant aquest Gran moment que potser mai arriba. Alguns monjos tibetans han estat titllats com les persones més felices del món. Alguna cosa que tu també pots aconseguir, a través de la pràctica. La vida mundana és un camí màgic, replet de reptes i aprenentatges. És possible que tan sols necessitis obrir els ulls de l’ànima i disposar-te a caminar. Aquest llibre et facilita una nova manera d’estar en la teva vida: trobar la teva veritable essència més enllà dels pensaments, estimar les teves tasques quotidianes, simplificar els teus dies i assaborir-los lentament, acceptar el flux de l’existència i, sobretot, conrear la compassió cap a tu, cap a tots els éssers i cap a tot el que ens envolta. Quan sentis que la teva vida és un miracle, desplegaràs aquest amor incondicional i l’energia necessària per a viure en el veritable equilibri.

Hi ha una llegenda urbana que diu que als agents literaris ens agrada llegir-ho tot. No obstant això, jo diria que és exactament el contrari, perquè a mesura que passa el temps has llegit tant que et tornes molt exigent, i cada vegada costa més que alguna cosa t’agradi al cent per cent –almenys a mi. A vegades, fins i tot em fa ràbia perquè aquest nivell d’exigència ve imposat majoritàriament per motius extraliteraris que fan que la lectura sempre sigui professional, i que llegeixis amb ulls crítics sempre. D’altra banda, el que sí que et dona aquest ofici és olfacte i intuïció, i saps perfectament quan estàs enfront d’un text que et remou, que no et deixa indiferent, que t’atrapa i que, per tant, cerques qualsevol buit per a llegir perquè és el que t’agrada i perquè estàs davant d’un text rodó. I just això, és el que m’ha passat amb Clara Peñalver, nova autora a l’agència, però no a la professió.

El seu nou i inquietant thriller, LA IMPORTÀNCIA DEL TEU NOM em van empresonar de tal manera que vaig gaudir d’aquest gènere, que en general no és el que més m’agrada o el que triaria per a llegir en el meu temps lliure. I quan passa això, molts que sou lectors, i llegiu aquest blog, sabreu que és una sensació inexplicable i molt reconfortant. Esperant a veure què passa fins al final, però alhora no volent que acabi aquest llibre que et té enganxat i et fa gaudir aquests moments que són només per a tu. Un plaer inigualable, això és la lectura, i això ha aconseguit Clara amb aquesta novel·lassa.

Aquest esgarrifós thriller conté una premissa brutal: la vida d’una reconeguda terapeuta esclata quan es veu atrapada en el macabre joc psicològic d’un desconegut. Elena Maldonado, una prestigiosa psicòloga del barri de Salamanca, rep un missatge en el qual algú assegura que assassinarà a un dels seus pacients i que ella haurà de decidir quin i com ha de morir. Al principi li sembla una broma pesada, però aviat descobrirà que el seu anònim titellaire coneix tots els seus secrets i que, si no segueix les regles del joc, la seva filla correrà un greu perill. La bona notícia és que Elena sap com funciona la ment de les persones. La dolenta és que la crueltat del seu assetjador sembla ser totalment inhumana. Qui és i per què l’odia tant? Des de quan l’acompanya? Potser està compartint el seu dia a dia amb un sàdic assassí sense saber-ho?

Feia molt que no m’atrapava així un thriller, i la veritat és que no puc deixar de recomanar aquesta novel·la als quals els agrada el misteri, els girs intel·ligents i sorprenents dins d’un text en el qual mai saps el que passarà. Et manté en tensió fins a l’última pàgina. Sospites fins de tu mateix. I això només pot fer-ho una bona escriptora com Clara, qui mereix, amb aquest thriller ser reconeguda com una de les millors autores del gènere.