Blog de Bruno

Cada any desapareixen més de 400.000 menors als Estats Units d’Amèrica, segons dades de l’FBI, i a Espanya el 80% de les 16.000 persones que romanen en parador perdut per la Policia, són menors. Xifres esgarrifoses que han anat a pitjor durant el 2020, probablement a causa de la pandèmia disparant-se fins al 21%, segons explicava la fundació ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc). En molts d’aquests casos es tracta de fugides voluntàries provocades per casos de violència, por o simple rebel·lia adolescent, però què passa amb les desaparicions no voluntàries? Dediquem el temps i els recursos suficients a investigar sobre elles?… Així començava l’article que publicava el Diari Marca per parlar de la novel·la d’Irene R. Aseijas, EL CHICO DEL CARTÓN DE LECHE, la qual em vaig llegir en una tarda i em va deixar un molt bon sabor de boca. No obstant això, no vaig aconseguir que cap de les editorials grans i convencionals apostés per ella, potser per la seva estructura atípica, barrejant realitat i ficció, no és una novel·la a l’ús i a més és molt curta, però a mi em va atrapar, com crec que pot atrapar a molts lectors que s’interessen per aquests casos sense resoldre, per aquells que els interessa endinsar-se en allò que sembla que molts volen obviar. L’autora utilitza com a fil conductor el cas de l’Etan Patz, la desaparició del qual va ser notícia l’any 79 als Estats Units. L’Etan, amb només set anys desapareix en el barri del Soho, on vivia amb els seus pares i el seu germà, quan anava a buscar l’autocar per anar a escola. Era el primer dia que ho feia, i no va tornar. La seva desaparició va generar tal impacte en la societat nord-americana d’aquell moment, que el rostre de l’Etan va arribar a aparèixer en els cartons de llet per ajudar a trobar-lo. Convertint-se en un mite pels menors desapareguts a tot el món.

La Irene barreja realitat i ficció explicant casos reals de diferents llocs i èpoques. Amb una veu periodística relata casos veritables no tancats que es barregen amb la trama del llibre, que és el fil conductor de la novel·la que ens arrossega a parar atenció en el TEMA, la desaparició de menors sense deixar rastre, i que la majoria de les vegades són casos que no es resolen. La Irene considera que som massa tolerants amb la desaparició de menors i amb aquesta novel·la pretén posar el focus sobre aquest tema perquè el lector sigui el que jutgi i tregui les seves pròpies conclusions. Una novel·la curta, però ben mesurada, diferent, però amb sentit, amb una finalitat clara. Ens agrada mirar cap a un altre costat quan no podem explicar l’inexplicable? Una reflexió molt interessant per aquesta novel·la que, sense ser una novel·la a l’ús, és capaç d’atrapar al lector i fer-lo reflexionar intensament sobre alguna cosa que és una realitat, encara que realment ens agradaria que es tractés d’una ficció.

Per això us presento a una escriptora que m’encanta i per la qual continuaré lluitant, perquè té talent i el do de saber el què vol. Felicitats, Irene, i gràcies, Alejandro Pérez, per donar-nos l’oportunitat de publicar una novel·la inusual, però valenta, d’estructura intel·ligent i molt ben escrita, i de llegir-la amb els mateixos ulls que els meus sense prioritzar el com i entenent el perquè.

Als que sempre ens han agradat els llibres des de petits, estic gairebé segura que hem llegit LES AVENTURES DELS CINC, LES BESSONES EN SANTA CLARA, PUK o tota la col·lecció de TINTÍN. Aquests llibres, continuen vius encara avui, i les noves generacions s’enganxen a ells, per això em pregunto: tenen una fórmula màgica perquè funcionin en el llarg del temps?. No tinc la resposta, si la tingués, el sector editorial perdria tota la seva màgia. No obstant això, del que sí que n’estic segura és que les fórmules d’aquests fenòmens editorials es repliquen, es modernitzen i tornen a funcionar. És veritat que les modes canvien, i a vegades els llibres més realistes han quedat més en un segon pla, per donar pas a la fantasia i als mons distòpics, però crec que aquelles novel·les, amb les quals els nois es poden identificar per la seva quotidianitat, tenen alguna cosa que enganxa. Com ho és el cas de STRANGER THAN LOVE, publicada per Edebé, i signada per Francesc Miralles, un autor que sap perfectament connectar amb el públic juvenil, tot i que els seus èxits més recents han estat en llibres de no ficció per a adults. Francesc sempre ha tingut un espai per al públic més jove i guanyant el premi Gran Angular amb UN HAIKU PER A ALICIA es va obrir un camí entre els més joves que va rematar amb la seva obra RETRUM, un súper èxit de vendes, entre moltes altres obres, perquè ell sempre ha apostat per la literatura juvenil quan molts la tractaven de segona divisió. Per això, estic encantada que una editorial com Edebé hagi publicat STRANGER THAN LOVE, una novel·la que recupera el valor de l’amistat, els campaments amb amics, la descoberta de l’amor, l’important que és encaixar o no dins la societat actual, i les aventures, retent homenatge a una de les sèries de la plataforma Netflix que ha tingut més èxit entre els adolescents i els més grans, STRANGER THINGS. Amb aquest toc retro que va enamorar als de la nostra generació, també fans de la pel·lícula Goonies, la sèrie va aconseguir ser líder entre tots els públics i conrear el fenomen fan, cosa que Miralles ja va aconseguir amb RETRUM, fent un homenatge al món gòtic. Espero que l’esperi un nou èxit amb aquesta bonica novel·la, on el protagonista Nemrod sap el que és sentir-se diferent i es refugia a la seva habitació, un museu dedicat a la seva sèrie preferida. Però quan s’assabenta que a l’estiu hi ha un campament temàtic anomenat Strange Camp, no dubta a fer tot el que sigui possible per tal de reunir els diners i poder anar-hi. Sobrepassant les seves pors allà es trobarà amb l’inici de moltes coses i haurà d’enfrontar-se a una cosa més estranya que un Monstre. Estic segura que Miralles no us defraudarà amb aquesta novel·la amb la que em va quedar un terrible bon sabor a la boca després de llegir-me-la en un cap de setmana. En definitiva, és una història potent per al públic juvenil a partir de 12 anys. Als que sempre ens han agradat els llibres des de de petits, estic gairebé segura que hem llegit LES AVENTURES DELS CINC, LES BESSONES EN SANTA CLARA, PUK o tota la col·lecció de TINTÍN. Aquests llibres, continuen vius encara avui, i les noves generacions s’enganxen a ells, per això em pregunto: tenen una fórmula màgica perquè funcionin en el llarg del temps?. No tinc la resposta, si la tingués, el sector editorial perdria tota la seva màgia. No obstant això del que sí que n’estic segura és que les fórmules d’aquests fenòmens editorials es repliquen, es modernitzen i tornen a funcionar. És veritat que les modes canvien, i a vegades els llibres més realistes han quedat més en un segon pla, per donar pas a la fantasia i als mons distòpics, però crec que aquelles novel·les, amb les quals els nois es poden identificar per la seva quotidianitat, tenen alguna cosa que enganxa. Com ho és el cas de STRANGER THAN LOVE, publicada per Edebe, i signada per Francesc Miralles, un autor que sap perfectament connectar amb el públic juvenil, tot i que els seus èxits més recents han estat en llibres de no ficció per a adults. Francesc sempre ha tingut un espai per al públic més jove i guanyant el premi Gran Angular amb UN HAIKU PER A ALICIA es va obrir un camí entre els més joves que va rematar amb la seva obra RETRUM, un súper èxit de vendes, entre moltes altres obres, perquè ell sempre ha apostat per la literatura juvenil quan molts la tractaven de segona divisió. Per això, estic encantada que una editorial com Edebe hagi publicat STRANGER THAN LOVE, una novel·la que recupera el valor de l’amistat, els campaments amb amics, la descoberta de l’amor, l’important que és encaixar o no dins la societat actual, i les aventures, retent homenatge a una de les sèries de la plataforma Netflix que ha tingut més èxit entre els adolescents i els majors, STRANGER THINGS. Amb aquest toc retro que va enamorar als de la nostra generació, també fans de la pel·lícula Goonies, la sèrie va aconseguir ser líder entre tots els públics i conrear el fenomen fan, cosa que Miralles ja va aconseguir amb RETRUM, fent un homenatge al món gòtic. Espero que l’esperi un nou èxit amb aquesta bonica novel·la, on el protagonista Nemrod sap el que és sentir-se diferent i es refugia a la seva habitació, un museu dedicat a la seva sèrie preferida. Però quan s’assabenta que a l’estiu hi ha un campament temàtic anomenat Strange Camp, no dubta a fer tot el que sigui per tal de reunir els diners i poder anar-hi, sobrepassant les seves pors allà es trobarà amb l’inici de moltes coses i haurà d’enfrontar-se a una cosa més estranya que un Monstre. Estic segura que Miralles no us defraudarà amb aquesta novel·la amb la que em va quedar un terrible bon sabor a la boca després de llegir-me-la en un cap de setmana. En definitiva, és una història potent per al públic juvenil a partir de 12 anys.

Comença el mes d’Octubre i amb ell passem d’un dia per a un altre a vestir amb jaqueta i botes. Hem superat l’estiu i entrem en aquesta tardor que la majoria preveu com a maleïda. L’Octubre és el mes de la Fira de Frankfurt, la reina de les fires del llibre, i l’haurem de celebrar a distància, com ho hem fet amb gairebé tot aquest any. Confesso que és una fira que mai m’ha agradat, però després d’assistir-hi durant 27 anys he sabut trobar-li les seves parts positives, la principal d’elles sent el contacte amb els editors, molts ja amics, de tot el món. És veritat que la tecnologia ens ho posa cada vegada més fàcil per a estar en contacte permanent amb els que estan més lluny. Ara una pantalla ens pot mostrar els somriures i les mirades de les persones però ens priva de moltes altres coses, com del contacte humà, de les abraçades, de les encaixades de mà… en definitiva, de la proximitat del tu a tu. De moment, això no ho podem aconseguir a través d’un ordinador, encara que en realitat tampoc vull que sigui així, ja que al final acabaríem sent més robots que persones. Espero que aquesta sigui una situació transitòria i que l’any que ve puguem anar a la fira i tornar a abraçar-nos i besar-nos, perquè la part essencial dels negocis, des del meu punt de vista, és aquesta part humana. I ara que un virus ens vol prendre aquesta essència, per a mi es fa més forta la idea que aquests intangibles són el més important i que res ni ningú ha de prendre’ns-ho.

Així que per aquest any tan especial, el del Covid19, des de l’agència hem volgut fer un catàleg diferent, visual, i amb un lema clar: LA CULTURA ÉS SEGURA. Els llibres ens protegeixen i ens salven, igual que ho fa la famosa mascareta avui dia. De mascaretes  n’hi ha de tots els models i colors, però la nostra és de les més boniques que existeixen i la podreu veure en aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=wmmW_aObf_M. De fet, estem esperant amb il·lusió les vostres opinions! Des del meu punt de vista, els llibres han sobreviscut a tot, a guerres i pandèmies, i aquesta vegada no serà per menys. Nosaltres hem de ser els primers a no deixar de fer el que més ens agrada, que és llegir, i poder amb això, nodrir al món de bones històries.

Aquí us deixem el nostre catàleg, que podreu trobar al clicar sobre la fotografia, juntament amb aquest vídeo ple d’abraçades i petons virtuals, que espero poder donar-vos en persona molt aviat: http://www.sandrabruna.com/wp-content/uploads/2020/09/FrankfurtRightsCatalogue_SandraBruna2020-Final-2.pdf. A tots els editors que us veuré en pantalla en breu, i a tots els lectors d’aquest blog, als quals us agraeixo que ens seguiu, us vull dedicar les nostres novetats, entre les quals, segur que trobeu el llibre que us pot acompanyar per afrontar aquesta tardor, una tardor que no es presenta gens fàcil, però que pot tenir moltes coses boniques i molts moments inoblidables, alguns d’ells acompanyats per un bon llibre.

Per a acabar, ens encantaria que aquesta campanya que hem iniciat per a aquesta fira tan especial de Frankfurt2020, anomenada #MYMASKISABOOK, es faci viral. Espero que després de veure el nostre vídeo us animeu a compartir-nos les vostres fotos amb la millor màscara d’aquesta nova temporada i que ens les feu arribar a través de les nostres xarxes socials (Twitter, Instagram i Facebook), etiquetant-nos per a així poder fer un homenatge global als llibres que tant ens han ajudat sempre, en els bons i en els mals moments, i secundar d’aquesta manera a la cultura, perquè sense ella no hi ha futur i com sempre dic ELS LLIBRES SÓN VIDA, que no ens la prenguin.

La novel·la LA TORTUGA QUE HUÍA DEL JAGUAR de la Marta Quintín va ser la primera que ens va enviar a l’agència. Li vam veure una qualitat literària indiscutible per ser tan jove, però en el món editorial aquest tipus de novel·les són difícils de col·locar si encara no tens un nom, perquè és un llibre difícil que no encaixa en cap gènere concret, només té talent. Així que li vam dir que s’encaminés cap a una cosa literària però amb un tema una mica més comercial i vam publicar EL COLOR DE LA LUZ (Editorial Suma), encara al mercat en format butxaca i novel·la que recomano als lectors que vulguin llegir una història intensa d’amor, on l’art està present a cada pàgina.

Amb aquesta novel·la vam començar però sabíem que ella tenia l’espina clavada amb la seva tortuga, un llibre que va escriure després del seu viatge a Costa Rica i que va ser un viatge literari i vital. Així que la vam presentar al Premi València, ja que l’edita Versàtil, una editorial que ens agrada molt com treballa i vam creuar els dits. I va passar, va guanyar amb aquesta novel·la tan especial per ella i que també creiem que ho serà pel lector, perquè transmet passió, perquè pots olorar l’ambient selvàtic i tropical, però sobretot, perquè et fa reflexionar sobre un acte que veiem o escoltem, com una tortuga morta per un jaguar, pot remoure’ns per dins i fer-nos emprendre un camí per prendre decisions, com li passa a la protagonista Marilia.

Quan s’entera d’aquesta noticia resol misteriosament que ha arribat l’hora de marxar de casa. Deixa enrere a la tieta Granada i a l’enigmàtic Jasón, qui pesca per ella. Després d’acomiadar-se del Dimoni del Moll, un ésser contrafet de qui tot el poble es burla, comença un viatge que la portarà a transitar per exòtics paratges, dels quals el més important és el seu propi passat, l’única manera d’entendre el seu present. Així descobrirà un secret que l’animarà a prendre la decisió més arriscada de la seva vida, una lluita a mort entre les dues forces més irresistibles de la naturalesa humana: la por i el desig.

Una novel·la que ha trobat el seu espai, ara que ja s’estan publicant moltes novel·les que no necessiten etiquetes i que simplement transmeten, i crec que és el que la Marta aconsegueix amb aquest segon llibre.

Escriure aquest blog no em resulta fàcil, ja que encara el tema sexual entre gent de la meva generació és tabú. Ho penso i em sembla ridícul, perquè sóc la primera que pensa que no hauria de ser així. Per això quan l’Eva Moreno, sexòloga i inventora del concepte i de les reunions TAPERSEX®, em va dir que era necessari aquest llibre, MI DESEO DEPENDE DE MÍ, sobre les claus per estimular el desig sexual i les possibilitats infinites de la masturbació femenina, vaig pensar que tenia raó. La rutina, les presses, el dia a dia de les dones d’avui fan que el sexe sigui l’última cosa de la llista i en veritat és una part important de la vida, tant si és amb parella com si no.

Per què sempre el sexe queda en aquesta llista de pendents? Sense voler, ens estem boicotejant perquè el sexe ens ajudaria a estar millor, sense cap dubte, però en canvi estem cansades, no trobem temps o qualsevol excusa és bona perquè segueixi quedant l’últim de la fila. No crec que els joves es trobin en aquesta situació, potser m’equivoco, però aquesta guia està més dirigida a les dones perquè són elles qui volen viure el sexe amb llibertat, sense tabús. Volen explorar nous tipus de plaer, i el més important, cuidar el seu propi, que és un altre dels aspectes que queda oblidat o en segon pla i que mai ningú t’ensenya.

L’Eva té clar que som éssers sexuals i que, per tant, no podem abstenir-nos de la sexualitat, tot i que no la practiquem. Afirma que tenir una joguina eròtica al calaix de la tauleta de nit t’evita tenir relacions sexuals amb una persona que no desitges o que les fantasies sexuals són un bon interruptor per despertar el desig sexual i trencar amb la rutina, per exemple. Un llibre útil i que planteja una reflexió real de com estem i com hauríem o podríem estar. Conèixer aquests petits i grans trucs ens ajudarà molt a què el plantejament sobre el sexe sigui diferent, innovador i més gratificant per a tots i totes.