Blog de Bruno

Aquesta setmana que tornem a veure el sol i sembla que el bon temps comença a sortir, m’encanta poder parlar en el blog d’una nova autora a l’agència, Diana Pardo, que dins del gènere romàntic, en el qual ja ha deixat una bona empremta amb la seva triologia del sofá, arriba a les llibreries, de la mà de Titania, amb ABRIL DESCUBRE EL MAR Y LOS HELADOS DE FRESA, novel·la que vaig llegir en un cap de setmana, que me la vaig cruspir, perquè enganxa, i perquè sempre m’han agradat les històries d’amor en qualsevol format. Amb aquesta novel·la vaig sentir, de nou, aquelles papallones que una sent al principi d’una relació. Abril, que ja ronda els quaranta anys i té el lot complet: marit, fills i deutes al banc, es desperta un bon dia en el qual el seu marit li diu que ha acceptat un nou lloc de treball a Miami, on hi ha conegut una nova il·lusió amb nom de dona. Abril es queda en estat de xoc, però les seves dues esbojarrades millors amigues, la Maura i la Susana l’ajudaran a superar aquest dolorós moment, després d’un matrimoni de vint anys, i l’animaran a tornar-se a enamorar, encara que Abril sembla no creure ja en l’amor ni en els seus encants. Per aquesta raó, quan coneix a l’Òscar, un atractiu i meravellós preparador físic, dotze anys menor que ella, no pot ni imaginar que algú com ell pugui enamorar-se perdudament d’ella, i que li mostri el camí per viure des de la gratitud, tornant a obrir el seu cor i despertant un nou desig sexual d’alt voltatge. Ni en els seus millors somnis, Abril hagués imaginat un retorn a l’amor en majúscula amb algú com l’Òscar, però tampoc Pedro, el seu marit, podrà creure-ho, una vegada s’adoni que ha comès un error i manifesta el desig de tornar a la seva llar. Quina serà la reacció d’Abril? Apostarà per l’Òscar i aquest amor desenfrenat o perdonarà al Pedro què li promet recuperar allò perdut? Una història fresca, ben escrita, intensa i que enamorarà tant a les fans de l’Elisabeth Benavent com a les de Megan Maxwell. Un mix perfecte per a les enamorades de les històries d’amor. Lectura ideal per començar a escalfar motors per l’estiu.

Amb aquesta frase Paz Castelló et fa reflexionar sobre la venjança, les ferides i el perdó. Sabem quin és el valor del perdó? El perdó és un dels valors més difícils de portar a la realitat. És una decisió personal que requereix valor i esforç, perquè va en contra dels sentiments de malestar que experimentem quan algú ens fa mal. El perdó pot, fins i tot, portar a tenir sentiments de comprensió, empatia i compassió cap a la persona que et va ferir. Perdonar no significa oblidar, ni trobar excuses per al mal que se’t va fer, ni reconciliar-te amb la persona que te’l va causar. Perdonar dóna un tipus de pau que ajuda a continuar amb la teva vida. En el budisme, el perdó es concep com una pràctica per a prevenir pensaments nocius que puguin alterar el nostre benestar mental. El budisme reconeix que els sentiments d’odi i rancor deixen un efecte durador en el nostre karma. De fet, el budisme promou el cultiu de pensaments que deixin una sensació sana. Dalai Lama va dir: «L’essència del cristianisme i el budisme és la mateixa: la pràctica de l’amor, per a això és necessari posar èmfasi en el perdó i compartir el sofriment aliè». Però què passa quan no pots perdonar?

En la novel·la de Paz Castelló, publicada per Edicions B, CAP DE NOSALTRES TINDRÀ COMPASSIÓ es posa de manifest el moment en què algú arriba al límit i ja no pot perdonar més.

Paz dirigeix dos personatges femenins extraordinaris, Camila i Nora, dues dones molt diferents, però que tenen una cosa en comú: a les dues les van utilitzar els homes del seu passat i ja no tenen por d’enfrontar-se a ells. Camila era aquest tipus de dona que no sap com és de forta fins que ha de posar-se a prova a si mateixa. No obstant això, tot canvia el dia que decideix separar-se del seu marit i arriba a les seves mans l’acord de divorci sospitosament profitós per a ella. Mentre investiga sobre les intencions ocultes de la seva exparella, coneix a Nora, una jove estudiant que fa anys guarda un terrible secret i que ha vingut a Alacant desitjant venjança. L’especial relació que sorgeix entre elles revolucionarà les seves vides. Ha arribat el seu moment: aquesta vegada no perdonaran. A les dones com Camila, la vida sol donar-los una segona oportunitat per a començar de nou. Un dia, la porta de la gàbia s’obre i s’enfronta a un dilema: sortir o quedar-se dins.

Més enllà del gènere denominat «domestic noir», Paz ens enamora amb dos personatges femenins forts que s’enfronten a situacions límit, però que surten més forts encara si cap, i se’ls obren noves oportunitats, que sense aquest valor d’haver-se afrontat a les dificultats, potser mai havien pogut tenir.

L’escriptor Blas Ruiz Grau ha dit d’ella: «Paz Castelló demostra amb aquesta novel·la que és una de les millors escriptores del gènere negre al nostre país». Per a mi, Paz és una de les escriptores de l’agència que més mereix aquest pas endavant, després d’una carrera d’esforç i treball com a escriptora, ha arribat amb aquesta novel·la amb la qual fa un pas de gegant per a guanyar-se a més públic del que ja té i poder començar a escalar entre els autors més consolidats del gènere.

Demà gaudirem d’un nou dia del llibre. Serà millor que el de l’any passat, això segur, perquè en el 2020 estàvem tancats a casa, encara que sembli una ficció. Però, malauradament, aquest no és un Sant Jordi normal i no podem viure’l com abans, encara que espero que falti poc per a aquesta normalitat que tant trobem a faltar.

Enyoro els carrers plens de gent, tota Barcelona somrient, plena de roses i llibres. Un dia d’emocions i il·lusions compartides amb els autors, editors, i amb tots els que formem la gran cadena del món del llibre. I, perquè aquesta continuï viva, hem d’animar molt a la gent perquè compri llibres, però no només el dia de Sant Jordi, sinó que hem d’aconseguir que s’enganxin als llibres i es quedin connectats per sempre. Quan una lectura t’agrada, vols una altra, i després una de nova. Només es tracta d’encertar aquella que et deixa un bon sabor de boca i és una de les addiccions positives a la vida.

Des de l’agència Sandra Bruna volem desitjar a tothom un feliç dia del llibre i reivindicar que posar un llibre a la nostra vida és obrir la porta a mil emocions, mil històries, mil coneixements. Jo no podria imaginar-me una vida sense llibres i, si tu te l’imagines, és que no els has tastat prou.

Aquest Sant Jordi enganxat als llibres, però no durant un dia, sinó per sempre. Val la pena.

En aquest video teniu les nostres recomanacions per Sant Jordi: 

Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada 40 segons alguna persona es suïcida al món. Aquest titular em va cridar l’atenció, però el que em va fer reflexionar encara més va ser el fet que l’índex de suïcidis més alt es doni a països d’ingressos alts i que sigui la segona causa de mort dels joves entre els 15 i els 29 anys, darrere els accidents de tràfic.

Em sembla esgarrifós pensar en aquestes xifres i que hi hagi tanta gent que pensi a treure’s la vida i que sigui capaç de fer-ho. Per això, quan el Francesc Miralles em va explicar que havia llegit al New York Times que hi havia un home japonès que vivia en una cabanya prop d’unes muntanyes rocoses on molta gent anava a suïcidar-se, i quan venien s’hi apropava, els oferia un te a la seva cabanya per xerrar, vaig pensar que, d’aquest fet, el Francesc en trauria una magnífica història. I ell es va comprometre a fer-ho, però acompanyat d’una altra gran autora de l’agència: Ángeles Doñate, que és una experta descrivint els sentiments. Així, tornem a tenir una meravellosa història de la mà d’aquest tàndem, Miralles-Doñate, que sempre guanya i ens explica a UN TÉ PARA CURAR EL ALMA, publicat par Zenith editorial, com aquest home aconsegueix, amb una conversa i un te, convèncer algú perquè lluiti per la seva vida. Diferents personatges es despullen davant un te i una història central que ens condueix fins a aquest lloc entre tètric i màgic on els sentiments dels personatges, arran de pell, i els humils consells d’algú que viu sol ens regalen una història que cala i deixa la seva empremta. Gràcies per tractar aquest tema amb la calidesa necessària i pels consells que, entre línies, s’ofereixen al lector.

Una novel·la que cura l’ànima i el cor.

Ja fa un temps que vaig decidir rodejar-me només de persones amb bona energia. Aquelles que sempre somriuen, que veuen l´ampolla sempre plena, que la seva vibració és sempre positiva. Com diria Marian Rojas son persones vitamina. Jo intento treballar-me per ser-ho, ja que sempre penso que qui ajuda els altres, també s´està ajudant a si mateix. Aquestes persones amb energia positiva inesgotable, que malgrat que passin calamitats, no es queixen, i resolen, actuen, segueixen somiant. Sempre em pregunto si tenen algun secret i la Xenia Vives amb el seu llibre TENIR SORT A LA VIDA DEPÈN DE TU, publicat en català per Editorial Columna i en castellà per Aguilar, ens dona la resposta: son gent el benestar dels quals no depèn dels altres o de les coses externes. Saben que tenir sort a la vida depèn d´elles i segueixen la filosofia HAPPY GO LUCKY.

La Xenia explica de manera senzilla i eficaç, amb humor, i consells pràctics com pots viure el teu dia a dia seguint aquesta filosofia i poder aconseguir:

• Atraure la fortuna amb una actitud positiva i relaxada
• Estar satisfet amb la teva vida, traient partit de les oportunitats.
• No dependre de les circumstàncies externes, de l’ opinió dels altres ni de compromisos absurds.
• Alliberar-te de pensaments tòxics. Deixaràs de «menjar-te el coco» amb idees circulars que no porten enlloc.
• Entendre que només el 10 % de la sort a la vida depèn de les coses que et passen. El 90 % restant depèn del que en fas.
• Eliminar els mals hàbits emocionals per convertir-te en una persona Happy-Go-lucky.

Si cap de les sis coses que he dit més amunt t´interessen, està clar que no necessites aquest llibre, però només que en vulguis una, valdrà molt la pena que coneguis la metodologia de la Xenia, i t´uneixis a la filosofia HAPPY GO LUCKY, només amb més persones happies aconseguirem que la “fortuna” regni en aquest món que sembla complicat, i ho és, però un mateix el pot fer més fàcil, si sap com. T´animes a llegir-lo?. No hi perds res i guanyaràs molt. Namaste Xenia.