Blog de Bruno

Fa molts anys que treballo amb en Xavier Gual, un autor que escriu molt bé, que ha conquerit el públic juvenil, i en la línia dels adults segueix en la carrera de fons que marca aquest món editorial, a vegades injust, ja que autors com en Xavier es mereixerien estar molt més valorats dins del sector del que ho estan. Sempre rep bones crítiques i té un públic fidel, però li costa destacar tot el que es mereixeria, no perquè no se superi en cada novel·la, sinó perquè el món literari català és petit i difícil. Aquest cop, narra la vida ficcionada del seu avi, el gran baríton català, que va fer fortuna com a cantant de sarsueles i que tenia com a sobrenom «el Cañón Catalán». Una novel·la especial per a ell, i que ho pot ser per tota una generació.

En Joan Gual, que forma part de la “Lleva del Biberó”, té molt clar que no vol morir en una guerra absurda i decideix desertar. Aquí comença l’aventura d’un home que, des de ben jove, vol perseguir el seu somni i explotar el seu talent, una veu única que, superada la guerra, el porta a convertir-se en un baríton de fama mundial. Però quan està de gira per Amèrica Llatina es troba involucrat, sense voler-ho, en una trama d’espionatge i contraespionatge que el posarà totalment a prova, també en el terreny sentimental. Envoltat de guerrillers, mafiosos, folklòriques extravagants, nazis exiliats, rojos que han fugit de Franco i personalitats com Kubala, Pau Casals o el mateix general Castro, en Joan Gual es veurà obligat a superar-se a ell mateix i sobreposar-se a la seva sort per convertir-se en un home valent i just.

Amb un ritme narratiu apassionant, la novel·la passeja el lector per l’Amèrica Llatina i li dona totes les eines per entendre una època ja passada i uns moviments que ara són història. Basada en la història real del «Cañón Catalán», el gran baríton de Sant Andreu que va triomfar a Espanya i a Amèrica cantant sarsueles. Una història d’aventures, espionatge i revolució entre la Barcelona i l’Amèrica Llatina dels anys cinquanta. Una novel·la per un gran públic perquè barreja el gènere històric amb el misteri, convidant el lector a conèixer els detalls d’una època a través de la música i d´un personatge real que va ser un referent i va viure, de primera mà, històries que semblaven inversemblants, però formen part de la nostra història.

Hi ha moltes dones que són emblemàtiques dins de la nostra història, des de Frida Kahlo, Marie Curie, Rosa Parks o Hedy Lamarr, dones que destaquen entre les quinze del món que han estat un exemple per a la seva època i per les seves accions.

Per aquesta raó, quan ens va arribar la novel·la sobre Hedy Lamarr, de la mà de Roberto Lapid, qui ha tingut contacte directe amb la família, ens va semblar una novel·la fantàstica amb una protagonista immillorable.

Hedy Lamarr va ser una actriu dotada d’una extraordinària bellesa que va regnar en l’Olimp de l’època daurada de Hollywood. Posseïa un glamur que tots admiraven, encara que aquest va eclipsar les seves altres facetes més desconegudes. I és que l’artista no sols va ser una sex symbol, sinó que va posseir una ment privilegiada i va ser la creadora d’un sistema de comunicacions en el qual es basen totes les tecnologies existents en l’actualitat. Es podria dir que és la precursora de l’actual WIFI. Inventar era la seva autèntica passió. La seva assignatura preferida era la química i, des de molt petita, va començar a interessar-se per la tecnologia, igual que el seu pare, al qual adorava. Va desenvolupar una carrera paral·lela i bastant discreta com a enginyera de telecomunicacions. Va idear uns glaçons que convertien l’aigua en Coca-Cola i va ajudar al magnat Howard Hugues en la seva obsessió per crear un avió més ràpid estudiant l’aerodinàmica dels ocells i la fisonomia dels peixos.

No us sembla extraordinari? Lapid creu que Hedy Lamarr és una dona clau en la història del segle XX i així ho mostra en la seva novel·la sobre aquesta gran bellesa intel·ligent.

La novel·la esdevé entre una Europa en guerra, els Estats Units i l’Argentina. Friedrich «Fritz» Mandl és un jove austríac que es fa càrrec, als seus 19 anys, de la destruïda fàbrica d’armes del seu pare. En tot just una dècada, arriba a amassar una de les fortunes més grans del planeta. És ric, excèntric, poderós, faldiller i astut. Un personatge surrealista, adorat i temut per molts. Durant la preguerra, en els anys 30, en la seva cartera de clients compta amb Mussolini, Hitler i Franco, entre altres. Entre les seves amistats més properes destaquen noms com els de Truman Capot, Hemingway, Orson Welles, Eva Perón i el general Perón.

L’any 1933, en veure la pel·lícula Èxtasi, on l’actriu Hedwig Kiesler interpreta el primer nu femení integral, i el primer orgasme en la pantalla gran, s’enamora d’ella. Hedy, era una jove bella i superdotada, estudiant d’enginyeria i teatre. Tenia, a més, una vida repleta d’amants. Després de filmar Èxtasi es casa amb Fritz i viuen una passió desenfrenada; però després, a causa de les infidelitats i la gelosia, la relació pren un gir perillós. Ell la tanca al seu castell de Salzburg, on organitza esdeveniments, reunions i els negocis amb polítics, empresaris i jutges.

Hedy aconsegueix escapar i així emprèn la seva fugida a través d’Europa. A bord d’un transatlàntic amb destinació a Nova York, coneix a Louis B. Meyer, president de la Metro Goldwyn Meyer; abans fins i tot d’arribar al seu destí, signen un contracte i ella es converteix en Hedy Lamarr, la dona més bella del cinema, que arribarà a triomfar com a famosa actriu a Hollywood. Però Hedy no és només bellesa i glamur, també és poder, intel·ligència i treball. A més de conrear la seva carrera com a actriu, estudia enginyeria i inventa i patenta un sistema de comunicacions per a teleguiar torpedes i assegurar la comunicació entre els Aliats durant la guerra. En aquesta tecnologia es basa el sistema que utilitzem avui per a comunicar-nos amb els telèfons mòbils, el Wi-Fi, el Bluetooth i el GPS.

Jo no coneixia a aquesta dona i llegir aquesta novel·la em va encantar, perquè t’obre la porta a conèixer el que ella va aconseguir a través d’una història veritable, que sembla de pel·lícula.

Qui no ha jugat a explicar llegendes de por a la vora del foc?. Jo sóc molt poruga, però alhora m’agrada sentir aquesta sensació d’angunia a la panxa de tant en tant, i sé que a la majoria de gent també, perquè les pel·lícules de terror, o d’angoixa triomfant i els llibres que tenen aquest punt, sempre han tingut un públic ampli. Xavier Gual qui va guanyar el premi Ramon Muntaner 2017 amb LA NOIA DE LA CARAVANA, que ja era una novel·la amb molta intriga, s’endinsa en una nova novel·la, on el personatge de la Laura, que ja sortia a la primera torna a ser protagonista, i aquest cop, ella i un grup d’amics aprofitaran les vacances de Nadal per entrar d’amagat al seu institut. L’excusa serà enregistrar un curtmetratge de terror i passar-s’ho bé. No sospiten, però, que una gran nevada els complicarà els plans. Mentre es fa fosc, dubtaran si estan totalment sols o si les llegendes més esgarrifoses poden convertir-se en realitat.

Gual aconsegueix, de nou, que els joves s’enganxin a aquesta mena de sentiment entre por i suspens, que ell domina magistralment, i que la novel·la ATRAPATS segueixi les petjades de LA NOIA DE LA CARAVANA i engresqui els adolescents a la lectura, que sempre els hi costa trobar un tipus de llibre que els hi agradi. Per tant, felicito el Xavi per dos objectius molt ben aconseguits, arribar a un públic juvenil amb solvència, i crear una ambientació perfecta perquè tant grans com joves gaudim d’una lectura trepidant, que crec funcionaria molt bé també en pantalla.

Quan un arriba a una edat, la vida es veu d’una altra manera. No vols perdre la il·lusió, i vols veure en cada etapa el que hi ha de bo aquesta, però la vida comença a donar-te tocs d’atenció, avisos, que aquest tren està arribant a la meitat del camí i que el temps corre, que tot s’accelera i que, per moltes coses que passin al teu voltant, el tren no frena ni t’espera.

En aquesta novel·la, Tomàs, el protagonista, perd a la seva dona, Magda, quan planejaven un viatge a Vladivostok. Dos anys després, Tomàs intenta trobar sentit en el seu dia a dia, com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella li va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització amb bicicleta i queda amb el seu millor amic, qui insisteix a buscar-li una nova parella. Però aquest estiu canviarà per complet, amb l’arribada d’una nova veïna i el seu fill, provocant que Tomàs es replantegi què fer amb els seus últims anys de vida.

Aquesta reflexió la vaig fer llegint la novel·la de Lluís Oliván, VLADIVOSTOK, publicada en català per l’editorial Periscopi, la qual ha tingut èxits molt destacats últimament, com el de la Marta Orriols, i les seves obres APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES I DOLÇA INTRODUCCIÓ Al CAOS, publicades, també en castellà, per Lumen.

Tots hem imaginat què farem quan ens jubilem o quan tinguem més temps lliure, el que ningú pensa és que idealitzem massa aquest moment i el que hem de tenir en compte. Lluís aprofundeix, a través del seu personatge, en el sentit de la vida, l’anhel de fer coses quan no les estàs fent i en què la vida dels altres poden veure’s reflectits els teus desitjos i les teves mancances.

El blog d’aquesta setmana em fa il·lusió escriure’l, perquè presento una nova autora, que ahir va publicar el seu segon llibre, el primer amb nosaltres, i el nostre storytelling ha estat tan bonic, que ja només per això, el llibre hauria de funcionar, però la bona notícia és que el llibre funcionarà perquè és un dels thrillers que he llegit en aquests últims mesos que més m’ha impactat, un d’aquests manuscrits que et fa goig per diversos motius i per diversos costats alhora, i que quan el llegeixes, vibres, saps que tens un llibre important a les mans, que tens una cosa diferent, que tens una BOMBA.

Ella es diu Men Marías i la vam conèixer gràcies al servei d’editing que oferim en la nostra agència. Ella havia publicat un primer llibre, però conscient que l’ofici d’escriptor és una cosa que mereix professionalitat i entrenament, com a bona esportista que és, i que la carrera d’escriptora també necessita aprenentatge, ens va encarregar una lectura professional i un editing d’aquesta novel·la que ahir va veure la llum, sota el segell UNIVERS i que es titula: L’ÚLTIMA COLOMA. L’equip que treballa amb nosaltres fent els editings, ha de veure molt clar un autor, perquè ens recomani la seva representació i en aquest cas, ho van fer. Ho fan tan poques vegades, que quan ens alerten, llegim de seguida, i la Berta, la meva germana, a qui ja tots coneixeu i que ha estat editora molt temps, abans de passar a ser agent, va detectar que Men tenia un una cosa especial, allò que enganxa als lectors, i em va dir que no la podíem deixar escapar. Que en llegir-la havia sentit el mateix que quan va llegir per primera vegada el manuscrit de Dolores Redondo, i que intuïa que el llibre de la Men podria ser un gran èxit. Així que no li vam donar més voltes i li vam proposar entrar en la família SB, i en menys d’un mes la teníem venuda a Planeta, a Raquel Gisbert, la gran descobridora d´obres com EL TIEMPO ENTRE COSTURAS o LA CIUDAD BLANCA. És el lot perfecte. Després d’un treball impressionant de l’equip de Raquel, amb Zoa Canovas al comandament, entre altres que han ajudat al fet que això surti rodó, vam viure ahir amb molta alegria la publicació d’un llibre que tots creiem que mereix ser súper èxit.

Així que, només puc demanar-vos una cosa. LLEGIU-LO i digueu-me què us sembla. Coneixeu a la sergent Pàtria Santiago i endinseu-vos en la base naval de Rota, on darrere del cordó policial que acordona una brutal escena, un grup de veïns clama que es faci justícia: el cos de la jove Diana Buffet jeu salvatgement mutilat i amb unes enormes ales cosides a la seva esquena. Ni les càmeres ni l’helicòpter de vigilància de la base han captat una sola imatge que pugui servir a la investigació; una cosa incomprensible. La sergent Pàtria Santiago sap que l’assassí tornarà a matar, però ningú la creu, ni tan sols el cap Sacha Santos -a qui li agradaria ser algo més que el seu company-, perquè igual que pensa la resta de Rota, Pàtria ha conviscut amb el dolor massa temps com per confiar en ella. Una sola pista, la investigació que Diana estava fent sobre la base, i la seva relació amb la desaparició d’una jove fa seixanta anys, quan els americans van arribar a Rota, semblen ser els únics fils dels quals tirar.

Només qui coneix el dolor pot enfrontar-se a un crim tan macabre

Estic segura que la veu de Men no deixarà indiferent a ningú, però la trama d’aquest llibre us tindrà enganxats a cada pàgina fins que arribeu al final.