Blog de Bruno

El treball d’agent és tan versàtil que gairebé no es pot definir. Molts em pregunten sobre quines qualitats necessita un per a ser un bon agent, i la veritat és que és un popurri de tantes coses, que fins i tot em costa esmentar les bàsiques. Els que es pensen que ens passem la major part del dia a dia llegint manuscrits, ja poden treure aquesta idea bucòlica dels seus caps. Perquè, en el meu cas, és impossible integrar les lectures, que són bàsiques en el nostre ofici, en les activitats de la rutina, i sempre les realitzo a casa, abans de ficar-me al llit, quan dedico un parell d’hores, mínim, a les lectures dels meus autors, i a algunes de les que el meu equip m’assenyala com a novel·les susceptibles de representació. Per aquesta raó, a una agència amb 20 anys de vida, madura, com la meva, li costa tant apostar per noves veus. No és per falta de ganes, perquè les ganes d’enamorar-te d’alguna obra i fer-la créixer és una part molt interessant i bonica d’aquest treball. És qüestió del temps, que moltes vegades no ens deixa l’espai suficient per a desenvolupar aquesta faceta tot el que volguéssim i, sent molt realistes, un agent ha de ser conscient del que pot gestionar bé en el temps que té perquè, si no, ni autor ni agent queden satisfets. No obstant això, anualment sempre guardem alguns espais, encara que siguin pocs, per a aquestes noves veus que ens puguin emocionar, que ens puguin sonar diferents o extraordinàries. I en aquest 2021 hem apostat per diverses veus potents en temes de no ficció, pel fet que aquest gènere ha incrementat vendes — alguna cosa que em sembla natural, després d’una pandèmia i les seves seqüeles—, i alguna ficció que ha enamorat a l’equip sencer.

En no ficció hem incorporat a Ferran Cases, que amb els seus llibres BYE BYE ANSIETAT i PETIT LLIBRE SOBRE L’ANSIETAT, és ja un referent sobre el tema a Espanya. A finals d’any tindrem una novetat molt especial, en coautoria amb Sara Teller, per a explicar-nos l’ansietat de nou, però en la seva part més científica, que és fer-nos entendre com aconseguir un cervell feliç. També en línies de no ficció, tenim a tres dones poderoses que entren en la llista amb força. D’una banda hi tenim a SILVIA BUESO, que publicarà el seu nou llibre amb Cúpula, amb un gran tema que revolucionarà el món femení, amb aquest carisma que té i el seu do de gents. Per un altre, tenim a MERITXELL GARCÍA, experta en empatia i PAS, que publicarà un llibre sobre com entendre a les persones altament sensibles, al mateix temps que s’introduirà al món infantil, per a ensenyar als nens a ser empàtics; com més aviat aprenguem, abans aplicarà la societat aquest canvi tan necessari. Finalment, tenim a IMMA RABASCO, coach i periodista, i ara escriptora, que ens delecta amb un llibre molt especial sobre la importància de riure.

I a la ficció, tenim a Men Marías, que per a mi és una de les veus més especials que he llegit últimament; hem publicat el seu thriller fa un mes de la mà de Planeta, LA ÚLTIMA PALOMA (L’ÚLTIMA COLOMA en català, publicada per Univers) i del qual només hem sentit coses positives de la premsa i dels lectors. Un thriller apassionant, amb una protagonista espectacular, la sergent Pàtria Santiago, que s’enfrontarà al crim més macabre dels últims temps i farà les delícies dels amants de les emocions fortes i no deixarà a ningú indiferent. Segur que entrarà en la llista de més venuts molt aviat. També hem incorporat recentment una autora de novel·la històrica, Sandra Aza, de la qual us parlaré molt aviat, perquè el seu projecte és potent i nou, i la seva veu narrativa espectacular. Però fins aquí puc llegir.

Avui surt a la venda el nou llibre de John Green, HISTÒRIES DE LA NOSTRA ERA (TU MUNDO Y EL MÍO en castellà), una enginyosa, emocionant i personal col·lecció de textos de l’autor que ens va captivar amb NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES i BUSCANT L’ALASKA.

Green va viure durant diversos anys a Chicago, on va treballar per a una revista de llibres anomenada Booklist. Una vegada allí, va passar revista a centenars de llibres de tota mena: la seva especialitat es basava a revisar la literatura de ficció, llibres sobre l’islam, i llibres sobre bessons siamesos.

Després, va viure a Nova York durant dos anys. També va escriure per a la «National Ràdio’s» i, en 2014, va ser inclòs en la llista de les 100 persones més influents en el món, de la revista Time. En 2006 va guanyar el Printz Award per la seva novel·la debut Buscant L’Alaska.

També és conegut pels seus vídeos de YouTube. Green va començar, en 2007, amb el llançament del canal Vlogbrothers, que dirigeix al costat del seu germà, Hank Green. Des de llavors, Green ha llançat esdeveniments com Project for Awesome i VidCon, i ha creat un total d’11 sèries en línia, juntament amb el seu germà, com Crash Course, un canal educatiu de YouTube de literatura, història i ciència.

Potser per aquesta faceta, Green ha decidit publicar aquest últim llibre, que és una col·lecció de textos de diferents aspectes del nostre present i les puntua en una particular escala de l’u al cinc. Deté la seva mirada en temes tan diversos com QWERTY, internet, super Mario Kart, els murmuris, els ossets de peluix o les postes de sol. Aquests assajos, replets de bellesa, humor i empatia, posen a la humanitat enfront del mirall de les seves contradiccions i són, alhora, una celebració de l’amor pel nostre món.

Un registre molt diferent, però que, amb el segell John Green, té molt sentit, i és capaç d’obrir-nos la ment i fer-nos reflexionar des de dins.

Vendre BUSCANT L’ALASKA, la seva primera novel·la, la qual em va semblar absolutament meravellosa, no va ser fàcil, i de fet es va publicar perquè Editorial Castillo va ser l’única que va apostar per ella. Però en aquest debut hi havia ja una veu molt interessant, diferent, que es va fer grans amb CIUTATS DE PAPER, i es va coronar amb el seu gran best seller, NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES, una novel·la que em va fer plorar i riure a parts iguals, i ens va obrir les portes a una realitat dolorosa, però en la qual no està prohibit somiar. Ha estat i és un dels grans llibres reeixits que ha representat l’agència, i, per això, creiem que hem de continuar fent costat a John Green en el que fa, perquè, per diferent que siguin els seus registres, sempre hi ha una cosa especial en com diu les coses.

És un orgull tenir a aquest autor en l’agència i donar l’oportunitat als lectors d’aquí que el llegeixin en el nostre idioma.

Aquest mes l’agència compleix 20 anys! Sembla que va ser ahir quan celebràvem els deu… El temps vola, literalment, i durant aquests deu anys han passat tantíssimes coses…

Però la base ha estat continuar aprenent un ofici que mai pararà de sorprendre’m, espantar-me, i agradar-me. Per l’agència han passat molts autors, però els que van començar amb mi no són tants, perquè la relació autor i agent no és fàcil. Tampoc és difícil, però, com totes les relacions, necessita el bàsic: fidelitat, honestedat i transparència. Entre els pioners estan Francesc Miralles, a qui admiro com a persona, que ha demostrat la seva vàlua en tots els gèneres i s’ha coronat amb el seu llibre estrella, IKIGAI, que té més de 60 traduccions. No sé si cap dels dos ens ho haguéssim imaginat mai, però sabem que això és una carrera de fons i ens continua il·lusionant compartir projectes. Alejandro Palomas és un altre dels autors de sempre, amb el qual hem tingut pujades i baixades, com en totes les relacions, però en la nostra maduresa, hem aconseguit una estabilitat literària impecable. Després del seu èxit amb UNA MADRE, rebre el Premi Nadal amb UN AMOR i el Premi Nacional de literatura amb UN HIJO, sabem que no ens podem queixar. No obstant això, tots dos continuem somiant amb UN PAÍS CON TU NOMBRE, que serà la seva pròxima novel·la, que no us podeu perdre, perquè els fans us fareu més fans, i els que no ho sou, us enganxareu a aquest món de Palomas, tan especial. El Dr. Estivill va ser un dels primers que va apostar per mi, i m’ha recolzat en tot. El seu primer èxit, DUÉRMETE NIÑO, traduït a 20 idiomes, i amb milions d’exemplars venuts, ens va ajudar a enlairar. Enguany, amb EL MÉTODO TOKEI, ens obre les portes a la cronobiologia per a ser feliç. Ells van ser els primers, i continuem fent camí junts. Diria que amb la mateixa il·lusió, però amb més saviesa d’aquest món literari, que és tan bonic com cruel, però al qual vivim enganxats. Perquè a hores d’ara, almenys jo, no sabria a què dedicar-me que m’apassionés el mateix nivell, que m’exigís i em mantingués en tensió dia a dia. Perquè aquest és un ofici similar al d’un trapezista, que està en la corda fluixa, en la qual ha de mantenir l’equilibri, i creuar-la de punta a punta cada vegada que surt a escena. I la nostra escena és com la d’ells, cada dia: no hi ha treva, però sí que hi ha passió i vocació, i amb això basta.

Aquesta setmana el blog surt un dia festiu a Barcelona, i el fa enmig d’un pont on tots ja sentim les tan desitjades vacances d’estiu, després d’aquests temps convulsos. Per aquesta raó, recomanar aquest llibre és un plaer, perquè és un dels quals m’ha ajudat a créixer, a creure en mi i a pensar que l’esforç sempre val la pena, malgrat moltes vegades pensis que no. NOBUO SUZUKI ens mostra, en aquest llibre, que rendir-se no és una opció, que hem de seguir endavant. El poble japonès, després de guerres i desastres naturals, reneix una vegada i una altra de les seves cendres, com l’Au Fènix, i aquesta és la base de la filosofia GANBATTE, un terme nipó que es podria traduir com «fes-lo el millor que puguis, mai et rendeixis, segueix endavant». Així, com en molts països, abans d’entrar en un examen, a una entrevista de treball o a l’inici d’una competició, es desitja «bona sort», els japonesos usen l’expressió «ganbatte!» per a convidar a una persona a esforçar-se. A través dels 50 capítols inspiradors d’aquest llibre, coneixerem aquesta filosofia japonesa de la tenacitat i la resiliència, que és l’art de superar les adversitats. Si apliques la tenacitat i la resiliència dels japonesos en el teu dia a dia, el difícil es torna fàcil i l’impossible, possible. No és màgia, encara que ho sembli. Per això, us animo a comprar aquest llibre, fàcil de llegir, útil i aplicable. Ideal per a poder fer un reset a l’estiu i començar el nou curs amb una altra energia.

GANBATTE és el primer llibre que es publica en el món sobre un altre dels «famosos» secrets japonesos de la resiliència i la superació. Així com IKIGAI és el terme que usen els japonesos per a tenir una raó per a viure, usen GANBATTE per a superar-se, perquè l’esforç depèn d’un mateix, i si un creu en el que fa, i en un mateix, la possibilitat d’aconseguir objectius és gairebé del cent per cent, i amb aquest llibre tens la recepta per a fer-lo. Acaba de sortir al mercat i s’ha venut ja a 12 països, per la qual cosa estic convençuda que GANBATTE seguirà els passos de l’èxit de IKIGAI, que no deixa d’ajudar-nos i donar-nos pautes per a viure millor i ser més feliços.

Després d’un any i mig de pandèmia, on Barcelona ha quedat buida, i els turistes no han pogut visitar la nostra ciutat, arriba el llibre de Francesc Soler. Aquest llibre és una crítica àcida, justament, sobre el fet que BARCELONA s’hagi venut el turisme i sigui una ciutat més al servei dels de fora que pels barcelonins. Aquest llibre va ser escrit abans de la pandèmia, però arriba en el millor moment, ja que potser, després del que hem viscut, molts dels que ens queixàvem dels turistes, els hem trobat a faltar, o a l’inrevés. Què en penses?

Soler ens explica en aquesta divertida novel·la què tenen en comú un arquitecte de la Barcelona olímpica, una peixatera de la Boqueria, un editor de l’Upper Diagonal, una immigrant que es disfressa de princesa Disney per fer d’estàtua humana a la Rambla o el capellà de la Sagrada Família. Doncs que n’estan tips que Barcelona s’hagi convertit en una gran destinació turística, en una ciutat al servei dels de fora i que ja no reconeixen ni senten com a pròpia. I què passaria si aquests personatges tan diferents, però típicament barcelonins, un dia decidissin deixar de queixar-se i sumar esforços per fer un projecte de transformació de la ciutat molt més radical que uns Jocs Olímpics?

Barcelona demà o aquesta tarda és una història rotundament original i aparentment senzilla, però plena de matisos i de girs argumentals, que amb un ritme trepidant i un llenguatge clar i concís atrapa el lector des de la primera pàgina. Un relat satíric i paròdic que també pot llegir-se com una inquietant distopia.