Blog de Bruno

Aquesta setmana, estaríem a Frankfurt, però a causa del Covid19 no hem pogut viatjar i la fira ha de ser virtual. No és el mateix, encara que tingui coses positives, perquè tot en la vida té un costat positiu. No obstant, aquesta pandèmia m’està ensenyant a valorar molt les coses que vull i que tinc, perquè quan no les tens les trobes a faltar i no em vull acostumar. Així que ens toca donar valor a allò que a vegades, per pura rutina, no li ho donem, i cada vegada més, els records, són per a mi, un afluent brutal d’emocions. Recordo moments, llocs, i persones, i el cor em batega a cent per hora. Se’m remouen moltes coses i sembla que senti d’una forma més forta, encara que sempre he pensat que ja sóc una persona que sent massa, com també li passa a la protagonista de la nova novel·la d’Ana Alcolea, EL BRINDIS DE MARGARITA, que publica HarperCollins.
 
La Margarita torna a la seva ciutat natal per a buidar la casa dels seus pares, un pis dels anys 60 en un barri obrer. Mentrestant, els mitjans de comunicació retransmeten l’exhumació del cadàver de Franco, que va marcar la vida de tantes generacions d’espanyols. De les quatre persones que van viure a la casa, només queda la Margarita. La seva àvia, la seva mare i el seu pare han anat morint per aquest ordre. És filla única i ha de fer la tasca ella sola. Ni el seu marit ni el seu fill l’acompanyen en aquest viatge tan extrem que és el de recórrer els buits personals.
 
Les olors que encara romanen a la roba, el sabor de la quina Santa Catalina, els vells passaports, els llibres… la van transportant a diferents moments del seu passat viscuts al pis. Els retrets a si mateixa i als fantasmes dels morts que viuen en la seva memòria es barregen amb la història en la qual s’emmarquen la seva vida i la de la seva família: una àvia que va viure totes les guerres del segle, una mare i un pare que es van criar en una postguerra castradora de somnis; i ella, la protagonista i narradora en primera persona, que tenia tretze anys quan va morir el dictador. Els seus records omplen la casa buida, i a través d’ells entén millor les actituds de la seva família i d’ella mateixa cap a tot el que estava passant en aquells anys de la Transició. Una novel·la plena de nostàlgia, però alhora dura, plena d’amor, però també de desamor, una novel·la on els sentiments et posen la pell de gallina i el marc de la novel·la és una de les grans èpoques de la nostra història: La Transició. Però el més important és conèixer a la Margarita i la seva família, veure com viuen, com senten i com escriuen les seves vides, les quals no han estat gens fàcils, però mai es pot deixar de viure, veritat?
 
Qui ja ha llegit a l’Ana, sap que té ofici, que és amena, i que la seva exigència és màxima. Ha escrit per a nens, per a joves i ara s’estrena amb els adults, i encara que la prova de foc la té superada, perquè els fans més petits són sempre els que més exigeixen, entrar en el món adult sempre és un repte i crec que l’Ana ho fa per la porta gran, perquè ha sabut captivar-nos amb aquests personatges que senten i emocionen, aconseguint que la història en si sigui més important que el marc històric, que encara que aquest marc estigui exposat d’una manera molt ben narrada i documentada, el que flueix de veritat són aquestes olors, aquests records que porten al lector a l’època i a una història que podria haver estat la de molts. Gràcies Ana per no haver fet una novel·la més, per haver escrit amb ànima. No totes les novel·les tenen ànima, i això és la part complicada de l’escriptura, i aquí, l’Ana, ho aconsegueix amb escreix.

Ja hem arribat a la tardor. Aquesta tardor, igual que la primavera i l’estiu passats, és estranya i atípica, però ve carregada amb por, ja que casi la majoria de la humanitat la tem, perquè des de fa mesos que se’ns anuncia que serà la tardor més terrible de la història. Pobra tardor, sembla que ningú la vol, que ningú l’espera, però la realitat és que ja és aquí. No hi ha ningú que pugui parar al temps, ni el maleit virus, així que he pensat que la millor alternativa que tinc seria marxar a viure en un món paral·lel de fantasia, on no hi ha dubte que estan millor que nosaltres. Faria el mateix que la protagonista del llibre de Sacha Azcona, SPLENDIDA, que decideix fugir a un món de fantasia per evitar estar al costat de la seva horrible tia Evilia. És un món on viurà una emocionant aventura de la mà d’uns amics molt especials com el Gegant de les verdures, Arbres màgics, la Fada de les dents i fins i tot l’Home del sac. Tot i així, Splendida no li tem a res, i amb l’ajuda dels seus amics derrotaran al terrible Monsieur LeChug, el malvat que boicotejava als agricultors perquè les verdures fossin dolentes i no els hi agradessin a cap nen del món. Splendida tornarà a Londres i tindrà un reconeixement merescut, tot i que aquest li durarà poc, ja que ningú creu en les aventures d’una nena que amb l’ajuda de quatre sers fantàstics descobreixen les martingales de LeChung, però Splendida creix, aprèn i estima als llibres que comparteix amb els altres perquè aquests siguin feliços. Ella sap el que va viure i sempre, quan està dins el bosc, al costat dels arbres, torna a sentir la màgia quan acaricia els seus troncs.
 
Aquesta és una història preciosa on la màgia i les verdures es barregen fent un còctel perfecte d’aventures en un llibre que aporta valors sense caure en la moralitat ni en l’avorriment.

Aquesta és la setmana de la tornada al col·legi. Tots desitgem que ja torni la “normalitat”, però la majoria encara tenim pors. No obstant això, no podem paralitzar-nos, no ens podem deixar vèncer per l’alarma. Sabem que estem enmig d’una pandèmia i per això hem de ser prudents, intentar fer les coses bé, però alhora cal aprendre a conviure amb això de la millor manera possible i donar-li la volta a la truita. Avui la meva germana m’ha passat un vídeo que just demostra com un titular alarmant no ho és tant si l’analitzes profundament, així que ànims i endavant, com ens dirien l’Àlex Rovira i el Fernando Trías de Bes, els autors del best seller LA BONA SORT, amb més de 4.000.000 d’exemplars venuts. Aquests dos autors ens sorprenen aquesta setmana amb un nou llibre, LAS SIETE LLAVES, on ens donaran les claus per a aconseguir la llibertat vital, que és l’única manera d’arribar a la veritable plenitud en les nostres vides.

Es tracta d’un llibre útil en el qual els autors ens descobreixen que tenir èxit no significa ser lliure i el secret no és ser lliure, sinó deixar de ser esclau. Els autors ens demostren que pots arribar a la teva essència per descart i en eliminar el que no vols en la teva vida aconseguiràs la felicitat. La saviesa del NO és la saviesa del SI a la vida. Per a aconseguir-ho hauràs de desfer-te dels grillons que et limiten i, per a això, necessitarem les set claus que els autors ens aniran proporcionant per a aconseguir l’objectiu, el qual és viure amb coherència amb els nostres principis i anhels. A més, al llarg del llibre, ens acompanya “El enigma de las siete llaves“, un relat amb el qual emprendrem un viatge d’alliberament per a viure conforme la nostra essència.

Vull acabar el blog amb una frase del llibre que m’ha encantat: “La negació del que ens nega és el que ens afirma”. Es tracta d’una reflexió gran i difícil alhora, però que té molt sentit i ens aporta una autèntica lliçó de vida. Ja podeu trobar LAS SIETE LLAVES en llibreries.

Arrenquem la temporada amb una recomanació molt esperada i especial. Torna Albert Villaró, un autor que sé que molts esperàveu. Aquesta nova obra Made in Villaró compta de nou amb el seu impecable estil literari i ens presenta, aquesta vegada, un tema comercial amb rerefons històric. Els que us vau enamorar amb ELS AMBAIXADORS (Premi Pla 2014) quedareu atrapats amb la narració de LA COMPANYIA NÒRDICA (Columna), la seva nova novel·la.

Reconec obertament que, al principi, quan l’Albert em parlava del seu nou projecte, no aconseguia entendre bé de què tractava. Això és el que ocorre quan l’escriptor té la seva obra al cap, però només ell la té clara. No obstant això, una vegada llegida, entens a la perfecció aquest món increïble que l’autor ha ideat. A més, t’enganxes de manera addictiva fins al final. En aquest temps que estem vivint, una novel·la com LA COMPANYIA NÒRDICA, on la màgia té un paper important, ens obre les portes cap a una cosa que necessitem creure.

Aquí us deixo un petit resum d’aquesta novel·la, la qual ja es troba entre els més venuts i solament porta un parell de setmanes en llibreries.

Un arxiver troba el diari de W. Urlich en el garatge d’una senyora. Aquest manuscrit és la història narrada en LA COMPANYIA NÒRDICA, modificada i ordenada pel seu editor, el mateix arxiver. Ens trobem en 1837, en plena guerra carlista a Espanya. L’Urlich és un jove prussià que ve al país a lluitar per la causa Carlista, escapant d’un assassinat legítim, comès en un duel. El jove decideix anar a lluitar Catalunya, lluny de la cort i travessa la frontera per Andorra amb un contrabandista. Quan aconsegueix el campament de les tropes carlistes l’envien a “resoldre un assumpte delicat”, que requereix a algú amb estudis. La situació és la següent: un comboi de correu ha estat interceptat i tots els soldats assassinats. Els liberals acusen els carlistes, però aquests asseguren que ells no han estat. L’Urlich arriba al lloc dels fets i coneix als que seran els seus companys d’expedició: la Mina i l’Osinalde. Tots provenen de bàndols diferents, però se signa una sort de treva amb la finalitat d’investigar el cas.

La màgia i la música seran els dos punts importants en aquesta història per a descobrir el misteri. Villaró ens torna a sorprendre amb un text magistralment ben escrit i amb una mescla de gèneres tan ben feta que costa d’etiquetar i explicar. No obstant això, si entres en la seva lectura, quedes atrapat fins al final.

Vulguem o no, aquest serà un estiu diferent. Esperem que els llibres no faltin al nostre costat i que ens ajudin a descansar aquestes setmanes per a afrontar la pròxima tardor. Nosaltres tanquem aquest divendres dia 31 de juliol i tornem a obrir el 31 d’agost. Mentrestant, el meu mail seguirà actiu. Encara que tots necessitem una aturada per a recuperar les forces, aquest any no puc deixar de treballar, només puc desaccelerar una mica per a poder pensar en aquest futur incert en el qual els llibres no ens poden faltar. Espero que aquest estiu no us faltin somriures, reunions amb amics (encara que siguin menys comensals), bones converses, gelats i, sobretot, que no us faltin llibres. En la pàgina web trobareu les nostres últimes novetats, espero que trieu un dels nostres títols per a que us acompanyin aquest estiu de 2020, el qual vindrà marcat per molts aspectes. 

Aprofito el blog d’avui per a recordar-vos que seguim amb la nostra campanya LA LITERATURA ALIMENTA, ja que per a la fam no hi ha vacances i hi ha moltes famílies que necessiten de la nostra ajuda per a tenir un plat calent al dia. Amb una petita aportació podem fer molt per a aquestes famílies que lluiten per sobreviure en el seu dia a dia. Fes clic aquí i ajuda’ns a ajudar.

Feliç estiu i felices lectures.