Blog de Bruno

Les històries d’amor sempre agraden. És un gènere que sempre ha tingut èxit i en qualsevol format. És per això que la novel·la de la Laila Karrouch, QUE AL·LÀ EM PERDONI publicada per Columna Edicions, ja té un dels factors més importants per triomfar: una gran història d’amor, en aquest cas, entre el Jordi i la Samira. Ella, musulmana, però criada a Catalunya, amb un pare força creient, però amb la ment oberta, que la volia allunyar de les tradicions més rígides que viuen les dones al Marroc. Ell, ateu, s’enamora profundament d’ella al primer any de carrera. Aparentment aquestes relacions entre dues cultures diferents ja estan acceptades a la nostra societat, però el que no s’accepta de cap manera en la cultura de la Samira és que ell sigui ateu i no cregui en cap déu. La Samira sap que, ni el seu pare, amb una ment més oberta que la resta, ho acceptaria, així com l’entorn d’en Jordi tampoc comprèn com s’ha pogut enamorar d’una noia que, malgrat estar integrada a Catalunya, segueix les tradicions musulmanes i porta un mocador al cap. Tots dos hauran d’afrontar els seus sentiments i prendre decisions que no seran fàcils per cap dels dos.

D’una manera valenta, la Laila posa per primer cop a sobre de la taula el tema de l’amor entre una persona musulmana i un ateu. En aquest Romeu i Julieta del segle XXI, on la Samira i el Jordi hauran de lluitar contra una cosa molt contundent: LES CREENCES.

Las historias de amor siempre gustan. Es un género que ha triunfado siempre y en cualquier formato. Por esta razón la novela de Laila Karrouch, QUE AL·LÀ EM PERDONI publicada por Columna Ediciones, tiene ya uno de los factores importantes para triunfar: una gran historia de amor entre Jordi y Samira. Ella, musulmana, pero criada en Cataluña, con un padre muy creyente, pero de mente abierta, que quería alejarla de las tradiciones más rígidas que viven las mujeres en Marruecos. Él, ateo, se enamora profundamente de ella, en su primer año de carrera. Aparentemente estas relaciones entre dos culturas distintas ya están aceptadas en nuestra sociedad, pero lo que no se acepta de ninguna manera en la cultura de Samira es que él sea ateo, y no crea en ningún dios. Samira sabe que, ni su padre, de mente más abierta que otros, lo aceptaría, así como el entorno de Jordi tampoco entiende cómo ha podido enamorarse de una chica que, a pesar de estar integrada en Cataluña, sigue las tradiciones musulmanas y va con un pañuelo en la cabeza. Ambos tienen que enfrentarse a sus sentimientos y tomar decisiones, que para ninguno serán fáciles.
 
De una manera valiente, Laila pone por primera vez encima de la mesa el tema del amor entre una persona musulmana y un ateo. En este Romeo y Julieta del siglo XXI, donde Samira y Jordi deberán luchar contra algo muy contundente: LAS CREENCIAS.

El llibre que avui recomano em fa especial il·lusió perquè després de l’èxit internacional d‘IKIGAI, els seus autors Francesc Miralles i Héctor García s’han animat amb un llibre per a tots aquells adolescents que necessiten respostes, per a tots aquells pares que necessitem saber com aportar aquestes respostes i per a tots aquells educadors o pedagogs que necessiten eines per poder acompanyar-los. Un llibre curt, clar i bonic, alhora que útil. En un moment com el que estem vivint, aquest llibre té més sentit que mai. La incertesa del que passarà és la gran pregunta que ens fem cada dia, i pels adolescents, als qui ja de per si els costa saber quin camí seguir i a què dedicar-se, aquest llibre és una guia estupenda per descobrir quin és el seu propòsit a la vida. Això és una cosa que crec, que fins i tot molts adults encara no sabem, i per tant, és complex, i en conseqüència, és lògic patir estrès o angoixa davant de decisions o qüestions com aquestes. A través del viatge del jove protagonista els lectors aprendran a potenciar els seus talents i a descobrir el seu camí a la vida.

Estic segura que, si jo no hagués tingut un pare, com el que tinc, lector, i amb creences que poden semblar de manual d’autoajuda, però que en realitat són lliçons de vida, potser mai m’hauria atrevit a obrir una agència i llançar-me amb aquest projecte. Ell segur que seria un lector i que recomanaria El PETIT IKIGAI per compartir idees que semblen fàcils d’aplicar, però que són molt difícils d’executar. Jo tinc la sort que ell sempre m’ha acompanyat, i ha sabut com fer-ho, però pels que no tenim aquest do, un llibre com aquest és un petit tresor, una brúixola per a un món que se’ns ha posat costa amunt, encara que si un vol arribar al cim, ho aconsegueix. Les claus es troben en aquest llibre, que té una edició preciosa, publicat per Ediciones Destino en castellà i Fan Books en català.

El caràcter de les persones és una de les nostres marques, no obstant això, el caràcter pot modelar-se o canviar. Jo he canviat el meu. D’adolescent era de caràcter “espurna”, com deia la meva àvia, i de seguida alçava la veu, però poc després em penedia i demanava perdó per les maneres en les quals m’havia comportat, no pel que opinava, ja que sempre he estat una persona de mullar-me, de posicionar-me, de defensar el que penso, encara que no sigui el mateix que pensen els altres. No obstant això, el temps m’ha ensenyat que és bo tenir conviccions, però també és important saber callar en determinats moments. I en llegir el nou thriller, BAJO LA PIEL, de la Susana Rodríguez Lezaun, autora de la trilogia SIN RETORNO, DEUDAS DEL FRÍO i TE VERÉ ESTA NOCHE que ha venut més de 30.000 exemplars, vaig pensar que el personatge principal tenia aquest caràcter fort i sense concessions, que alguns titllen de difícil o de persona amb mala llet, i ho és, però en el cas de Marcela Pieldelobo diria que és una persona d’idees fixes, clares i que no li importa no seguir les normes.

No és fàcil tractar amb la Marcela Pieldelobo. Nascuda a Biescas, un petit poble del Pirineu aragonès, és des de fa una dècada inspectora del Cos Nacional de Policia a Pamplona. Una dona excessiva en els seus costums i afectes, i també en l’original tatuatge que s’enrosca en el seu cos i que quasi ningú coneix. Està convençuda que les ordres són susceptibles d’interpretació, que hi ha coses que és necessari guardar-se per un mateix i que les portes tancades poden deixar d’estar-ho si se sap com obrir-les. Encara que no tinguis una ordre judicial. En la novel·la el passat, en forma d’un pare maltractador que reapareix després de la mort de la seva mare, truca furiós a la seva porta, però la Marcela té coses més urgents que atendre, com el cas d’un bebè abandonat en un aparcament solitari i un cotxe de lloguer sinistrat sense rastre del conductor, però amb taques de sang i petjades de rodades… Quan les pistes condueixen a una coneguda empresa propietat d’una de les més influents i tradicionals famílies locals, els seus superiors decideixen apartar-la del cas… Però la Marcela, fidel als seus principis i al seu instint, insisteix a anar més enllà, fins i tot a costa, ara, de la seva pròpia vida.

Un thriller trepidant, excepcional, que no decebrà als amants del gènere, però que a més agradarà a tots aquells lectors als quals una història ben escrita, amb misteri i escenes esgarrifoses, els enganxa. Harper Collins continua apostant per una autora que cada vegada té més lectors, les seves obres han estat ja traduïdes a l’italià i al portuguès, a més de tenir un contracte d’opció pels drets de televisió d’una trilogia que després de set anys de vida no para de vendre. Te la perdràs?

El món es va parar aquest 2020 i amb ell les nostres vides. No està sent fàcil, però per alguns la pandèmia els va fer parar aquesta vida atrafegada en la qual només hi havia presses, reunions i poc temps. Aquesta parada obligada, a molts, i m’incloc, ens ha fet reflexionar sobre allò que tots ja sabem de sobres, però que no apliquem si no és per obligació.

Fa milers d’anys l’ésser humà estava connectat de manera harmònica amb els cicles naturals de la vida. Aquest vincle amb els ritmes de la naturalesa procurava als nostres avantpassats salut, energia i benestar emocional. En l’actualitat també vivim pendents del temps, però ens hem desconnectat de la seva cadència original i ja no parem esment als nostres rellotges interns responsables de l’apetit, del somni, de l’energia o de la fatiga que sentim al llarg del dia, la qual cosa es tradueix en problemes cardiovasculars, malalties metabòliques com la diabetis o l’obesitat, trastorns psíquics i, en els casos més greus, una major incidència d’uns certs tipus de càncer.

Ara els doctors Eduard i Carla Estivill ens presenten el seu nou llibre EL MÈTODE TOKEI, publicat per Rosa dels Vents. Basat en la cronobiología, aquest mètode és un entrenament en tota regla per aprendre a escoltar el nostre cos i reconnectar amb els seus ritmes. Gràcies als seus consells senzills i pràctics, a l’abast de tothom, aconseguirem sincronitzar nostre Tokei o rellotge interior per gaudir d’una vida plena d’optimisme i salut. Eduard Estivill amb el seu mètode DUERMETE NIÑO va vendre més de tres milions d’exemplars a tot el món i torna amb un altre mètode on ens anima a reconnectar amb nosaltres mateixos seguint un pla clar i natural. En un any que ens hem adonat, més que mai, que la salut és el més important, aquest llibre pràctic i totalment accessible, ens donarà un mètode per poder mantenir-nos en plena forma, i evitar malalties evitables, amb només escoltar els senyals del nostre rellotge interior. Una eina imprescindible per viure més i millor.