DIECIOCHO MESES Y UN DÍA
Divuit mesos i un dia és el temps que la Sabina Llepar, una famosa pintora establerta a Peníscola, porta tancada a l’àtic on viu. Pateix d’una greu agorafòbia, fruit de l’estrès posttraumàtic que va desenvolupar després de ser l’única testimoni de l’assassinat de la seva millor amiga, al mig del carrer, a mans del seu exmarit.
Des d’aquell moment, la Sabina és incapaç de creuar el llindar de la porta de casa, que també és el seu estudi, des d’on contempla el mar i els carrers del nucli antic de Peníscola, ciutat que va triar per desenvolupar la seva carrera professional. Està convençuda que quan l’assassí de la seva amiga, a la presó provisional a l’espera de judici, estigui tancat per sempre, serà capaç de superar la seva angoixa i podrà sortir de casa, per fi, per tornar a pintar el mar Mediterrani que tant estima i reprendre la seva tranquil·la vida en aquell paradís de la costa mediterrània.
No obstant això, el presumpte assassí queda en llibertat i la Sabina embogeix encara més entre les quatre parets del seu estudi. A partir d’aquest moment, l’obsessiva i recurrent idea de la Sabina, és la de fer justícia, desemparada com se sent pel sistema judicial, buscant la forma de venjar la mort de la seva amiga, amb la dificultat afegida de no poder sortir de casa . Per aconseguir-ho haurà d’enfrontar-se a si mateixa, a les seves pors, i als condicionaments que el seu tancament li plantegen, convertint la seva claustrofòbica vida en un mitjà per escapar de si mateixa.
