Un anunci de televisió vol que recordis el que s’està anunciant, al menys crec jo que aquest hauria de ser l’objectiu, però jo no me’n recordo què anuncia un que té com a lema “créixer és ser fidel a un mateix” tot i que recordo la frase, perquè és exactament el que penso, i cada vegada que la sento me la dic a mi mateix, i que no canviï. Recentment estem fent front a coses que abans eren impensables, en el nostre sector, o si passaven eren l’excepció. En canvi ara són pràctiques comuns que converteixen el món de la negociació en la selva. La gent signa contractes que no compleix, adquireix compromisos escrits que després no li fa res trencar, crec que la gent ni llegeix el que signa, no respecta el “rival”, s’hi val a jugar brut i, a més, fins i tot alguns ho defensen. Doncs jo, radicalment, dic “No!”, vull seguir el lema de l’anunci i creure que el que et fa créixer, en tots els sentits, com a persona i com a professional, és justament ser fidel a un mateix i, per tant, a les teves creences, als teus valors, i no llençar-te al buit a una lluita sense sentit perquè tots ho facin. En una reunió de l’escola ens explicaven les professores que es va fer un decàleg de bon comportament amb 10 normes a seguir i que 3 nens es van negar a signar-lo perquè pensaven que no podrien complir-ho tot. Increïble que nens de 9 anys pensin així, però tant de bo hi hagués molts més nens amb aquestes conviccions perquè no ens trobaríem després amb adults que són capaços de saltar-se els contractes escrits, no valorar les hores de feina d’una persona i no posar mai valor a la professionalitat. No estic d’acord amb que tot s’hi valgui. Per mi no tot val, i hem d’intentar recuperar aquell  valor fonamental que és el Respecte a un compromís. Els sona? Sabem que ens toca lluitar, que l’època és difícil, però senyors, no ho fem nosaltres més complicat i tornem a tenir en compte que la paraula val, i encara val més un document signat on hi ha certs compromisos que s’han de complir a dues bandes, no només a una.

Avui us recomano la novel·la del Sebastià Bennasar, NOCTURN DE SANT FELIP NERI (Meteora), una novel·la excepcional on els personatges lluiten cada dia per superar-se, i que és un retrat actual i crític de la ciutat de Barcelona, i de la seva societat. La Clara Bertran, una noia cega d’una antiga família de l’aristocràcia barcelonina, encarrega a Carles, un escriptor que malviu de la literatura, la redacció d’un llibre, tan curiós con intrigant, sobre un músic de carrer.

La pel·lícula que avui us voldria suggerir és EL CLUB DELS POETES MORTS. M’encanta aquesta pel·lícula on els valors són fonamentals per enfrontar-se a la vida. Saber viure el moment, CARPE DIEM, el crit de guerra, però sempre sense perdre la fidelitat a les creences d’un mateix, si creus en alguna cosa, fes-la, encara que l’entorn vagi per un altre camí. Cultivem les ganes de ser un mateix i no un grup de gent tallada pel mateix patró.